Lorandita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralLorandita

Lorandita sobre orpiment (groc) d'Allchar, Roszdan, Macedònia del Nord
Fórmula químicaTlAsS₂
EpònimLoránd Eötvös Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusdipòsit d'Allchar Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.02.HD.05
Nickel-Strunz 9a ed.2.HD.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/E.13 Modifica el valor a Wikidata
Dana3.7.6.1
Heys5.5.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·líprismàtic tabular estriat paral·lel a [001]
Estructura cristal·linaa = 12,28(1) Å; b = 11,30(1) Å; c = 6,101(6) Å; β = 104,6°
Grup puntual2/m - prismàtica
Colorvermell a vermell carmí, gris plom, de vegades recobert per una pols de color ocre-groc
Exfoliació{100} perfecte, {201} molt bona; {001} bona
Fracturaconcoidal
Tenacitatflexible, formant làmines d'escissió i fibres
Duresa2 a 2,5
LluïssorSubmetàl·lica, adamantina
Color de la ratllavermell cirera
Diafanitatsubtransparent
Gravetat específica5,53
Densitat5,53 g/cm³ (mesurada); 5,53 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 2,720
Pleocroismefeble; Y = porpra-vermell; Z = taronja-vermell
Dispersió òpticarelativament forta
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1894
SímbolLor Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La lorandita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1894 a la regió de Roszdan (Macedònia del Nord), sent nomenada així en honor de Loránd Eötvös (1848-1919), físic, matemàtic i polític hongarès.

Característiques[modifica]

Químicament és un complex sulfur-arsenur de tal·li, anhidre, de fórmula TlAsS₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls prismàtics tabulars estriats paral·lels a [001]. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5. Pot ser extret en mineria com a mena de tal·li. Conté tal·li i arsènic, tots dos tòxics, per la qual cosa s'han de rentar les mans després de la seva manipulació; s'ha d'evitar inhalar la pols quan es fractura i mai ingerir-la.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lorandita pertany a «02.HD: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Tl» juntament amb els següents minerals: weissbergita, christita, jankovicita, rebulita, imhofita, edenharterita, jentschita, hutchinsonita, bernardita, sicherita i gabrielita.

Formació i jaciments[modifica]

Apareix com a mineral secundari en zones d'alteració hidrotermal, típic de baixa temperatura. Encara que és un mineral rar, és el mineral de tal·li de més àmplia distribució per tot el món. Sol trobar-se associada a altres minerals com: estibina, realgar, orpiment, cinabri, vrbaita, greigita, marcassita, pirita, tetraedrita, esfalerita, arsènic o barita.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lorandita
  1. «Lorándite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2015].