Lorda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu també: Lorda (prenom) i Lorda (Alta Garona)
Lorda
Lourdes
Escut de Lorda
(En detall)
Localització
Lorda situat respecte França
Lorda
Localització de Lorda a la República Francesa
Comuna de la Bigorra
Vista de Lorda
Vista de Lorda
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Migdia-Pirineus
Alts Pirineus
Argelèrs de Gasòst
Cantons de Lorda-Est i Lorda-Oest
Gentilici Lordès, lordesa
Llengua local Occità gascó
Superfície 37 km²
Altitud 343 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
14.282 hab.
386 hab/km²
Coordenades 43° 06′ 0″ N, 0° 03′ 0″ O / 43.10000,-0.05000Coord.: 43° 06′ 0″ N, 0° 03′ 0″ O / 43.10000,-0.05000
Dirigents:
• Alcalde:

Jean-Pierre Artiganave (UMP)
Codi postal 65100
Codi INSEE 65286
Web

Lorda, o Lurda (en occità Lorda, en francès Lourdes), és una ciutat francesa situada a les planures de la Bigorra, al sud-est del departament dels Alts Pirineus, a la regió del Migdia-Pirineus, a una altitud de 400 metres. Està banyada pel riu Gave de Pau, que procedeix de Gavarnie. Els seus habitants s'anomenen lordesos.

A partir del segle XIX, es va convertir en un important centre religiós catòlic de peregrinació, al lloc on hi va haver les visions experimentades per la xiqueta Bernadeta Sobirós, l'actual Santuari de Lorda.

Un carrer de la vila

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població Ehess i INSEE
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
2 628 2 741 3 061 3 393 3 818 3 742 4 146 4 205 4 434
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
4 282 4 310 4 620 4 714 5 741 5 864 6 517 6 976 7 758
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
8 708 8 364 8 805 8 736 9 082 10 651 11 529 13 974 15 829
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 -
16 023 17 939 17 870 17 425 16 300 15 203 15 265 15 669 -


Història[modifica | modifica el codi]

Lorda va ser a l'edat mitjana una població fortificada, la situació geogràfica de la qual va fer que fóra una important plaça forta del comtat de Bigorra. El seu castell data del segle XIV, reedificat al XVI. La plaça va ser cedida als anglesos pel tractat de Brétigny el 1360, i fins al 1406 no va ser recuperada.

La llegenda de l'emperador Carlemany[modifica | modifica el codi]

Es diu que quan Carlemany va tornar de la seua incursió en terres hispanes (després de la derrota de Roncesvalls), va assetjar la plaça de Lorda, que estava ocupada pels musulmans sota el comandament de Mirat. La llegenda narra que durant el setge hom va veure volar per dalt de la fortalesa una àguila gegant que duia al bec una truita també gegantina que va deixar caure als assetjats. Mirat va arreplegar la truita i li la va enviar com a regal a Carlemany, assegurant-li que tenien vitualles suficients per a resistir l'assetjament. Carlemany s'ho va creure i va enviar el seu bisbe Turpin a entrevistar-se amb el cap de la fortalesa. El resultat va ser que el musulmà es va convertir al cristianisme i que poc després va ser batejat.

Heràldica[modifica | modifica el codi]

Com a conseqüència d'aquesta llegenda, les armories de la vila de Lorda estan representades per un escut de gules amb 3 torres d'or tancades de sable, la del mig, més alta, sobremuntada d'una àguila contornada de sable amb les ales obertes portant una truita d'argent al bec; el peu d'atzur, amb sis monts d'or damunt unes faixes ondades d'atzur i argent que signifiquen les set valls de Lavedan banyats pel riu Gave.

El castell

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1971-1989 François Abadie PRG
1989-2000 Philippe Douste-Blazy UDF
2000- Jean-Pierre Artiganave UMP

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • El castell del segle XIV, reedificat al XVI. Residència dels comtes de Bigorra.
  • La torre defensiva del segle XIV, que alberga un museu d'arts i tradicions populars dels Pirineus.
  • Els santuaris, centre de peregrinació catòlica, entre els quals destaca el Santuari de la Mare de Déu de Lorda.
  • El molí de Boly. Ací va nàixer Bernadeta Soubirous el 7 de gener de 1844. Els seus pares eren moliners i coneguts a Lorda com els moliners de Boly.
  • La casa paterna de Bernadeta, o molí Lacadé, on viu la família a partir de 1863. En aquesta casa va morir la mare, Louise Castérot, el 8 de desembre de 1866.
  • El cachot (o calabós), al carrer dels Petits-Fossés. Havia servir de presó, i més tard hi va viure la família de Bernadeta, en una única habitació que feia 4,40 per 4 metres. Des d'aquest lloc va eixir Bernadeta a buscar llenya la primera vegada que va tindre les visions, l'11 de febrer de 1858.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • La cova de Massabielle, abans utilitzada com a cort de porcs. Dins hi van tindre lloc les aparicions de la Mare de Déu a Bernadeta.
  • Le Cachot, casa natal de Bernadeta, que avui és un museu.
  • Bartres, un poblet menut situat a uns 3 km de Lorda. Maria Aravant hi va criar la petita Bernadeta, arran de la mort del seu fill. Bernadeta va dur a pasturar el ramat a Bartres anys després i en aquell lloc s'hi va construir una capella.
  • Passejos turístics i senderisme per la zona.
  • Diverses estacions d'esquí a pocs quilòmetres (Barège, La Mongie, etc.).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • AUSINA, Gérard. Lourdes. Editorial A. Doucet, 1984 (Lourdes).
  • Francia, La Guía Verde, ediciones de Viaje, 2000. Editorial Michelin. ISBN 2-06-000018-1

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lourdes