Lorena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Lorena (desambiguació)».
Lorena
Lorraine
Bandera de Lorena Escut de Lorena
(En detall) (En detall)
Localització
Localització de Lorena a França
Estat
• Departaments
• Districtes
• Cantons
• Municipis
França
4
19
157
2.339
Capital Metz
Gentilici lorenès, lorenesa
Llengües pròpies francolorenès, lorenès
Superfície 23.547 km²
Població (2011[1])
  • Densitat
2.350.657 hab.
99,83 hab/km²
Coordenades 49° 00′ N, 6° 00′ E / 49.000°N,6.000°E / 49.000; 6.000Coord.: 49° 00′ N, 6° 00′ E / 49.000°N,6.000°E / 49.000; 6.000
Organització
Consell Regional
• Presidència:

Lorena
Jean-Pierre Masseret (PS)
Codi INSEE 41
Departaments Meurthe i Mosel·la
Mosa
Mosel·la
Vosges
Web

Lorena (en francès Lorraine; en alemany Lothringen, en lorenès Loutrengen), és una de les vint-i-dues regions de França.

Geografia[modifica | modifica el codi]

És al centre de l'anomenada "banane bleue". Limita amb tres països: Bèlgica (Valònia), Luxemburg, i Alemanya (Saarland i Renània-Palatinat); i amb tres altres regions franceses: Alsàcia, Xampanya-Ardenes i el Franc-Comtat. És l'única regió francesa que té frontera amb tres països. Les seves ciutats més importants són Metz, Nancy i Forbach.

Administració[modifica | modifica el codi]

El Conseil Régional de Lorraine (govern regional) és membre de la cooperació interregional transfronterera "Saar-Lor-Lux", juntament amb Luxemburg i els estats federats alemanys de Saarland i de Renània-Palatinat.

La seu del Conseil Régional es troba a Metz. La regió està marcada per una forta rivalitat entre Metz i Nancy.

Economia[modifica | modifica el codi]

Lorena genera el 3,4% del PIB francès (la vuitena amb més PIB de les 26 regions franceses).[2]

Emblema[modifica | modifica el codi]

Creu de Lorena

La Creu de Lorena és l'emblema més conegut de la regió. Herència dels ducs d'Anjou, en convertir-se en ducs de Lorena, aquesta creu fou escollida com el símbol de la França Lliure per Émile Muselier, en oposició a la creu gammada del règim nazi.

Història[modifica | modifica el codi]

Lotari II de Lotaríngia, fill de l'emperador Lotari I, el qual el 855, al dividir amb llurs germans Lluís i Carles rebé el territori que per ell s'anomenà Lotaríngia (Lorena), el qual s'estenia des de l'esquerra de Rin fins al Mosa, i pel nord-oest. Fins a l'Escalda i la regió de Frísia. A la mort de Lotari (869), Carles el Calb, s'apoderà de Lorena, però Lluís el Germànic l'obligà pel Tractat de Mersen (8 d'agost de 870) a lliurar a Alemanya la part oriental de la Lorena, que era molt més gran que l'altra, i la Frísia.[3]

Els fills de Lluís el Tartamut, de França, també perderen, (879) la Lorena occidental en profit de Lluís el Jove. El rei Arnulf de Caríntia proclama sobirà el (895) al seu fill natural Zuentibold. El comte Reginar, que es revoltà contra ell, després de la mort de Zuentebulch el 900 destronà la dinastia franca, i es convertí en el primer duc de Lorena (911). Més endavant el territori, del Mosel·la, del Mosa i part del baix Rin, fou considerat com a part de Lorena.

Cases de la Lorena

Alsàcia i Frísia, així com la part de Francònia, situada en la vora esquerra del Rin, no pertanyeren a Lorena, al pas que es tenia per lorenesa una petita zona de la vora dreta, aigües avall d'Andernach. França s'esforça sempre a possessionar-se de Lorena, però el rei Enric I de Lorena assegurà els compromisos antics per mitjà de tractats amb Charles de França i amb Rodolf II de Borgonya (921-923), i casà la seva filla Gerberga amb Gisilbert, fill de Reginar. després que aquest s'ofegà en el Rin (939) en anar a socorre a Andernach assetjada per l'emperador Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic, el substituí Otó I de Lorena, germà d'Enric, però a causa de llur perfídia fou destronat per Otó fill de Richwin. A la mort d'aquest (944), li succeí Conrad I de Lorena, que el 953, per la seva complicitat en la conjura contra Otó I, perdé la Lorena, i aquesta passà a Brunó de Colònia, germà de l'emperador i arquebisbe de Colònia, sota la qual jurisdicció foren posats dos ducs: l'un Gottfried I de Lorena, pel govern de la regió del Mosa (Baixa Lorena), i l'altra, Frederic I de Lorena pel de la comarca del Mosel·la (Alta Lorena). Una i altra part continuaren separades després de la mort de Bruno, ocorreguda el 965.

En l'Alta Lorena dominà la dinastia del citat Frederik fins al 1033, i després el país passà mans de Gozelo I, de la Baixa Lorena. Al morir Gozelo (1014), llur primigeni, Gottfried III de Lorena el barbut, rebé l'Alta Lorena: però havent-se unit a França contra l'emperador for deposat. El 1048 l'emperador atorgà el feu de l'Alta Lorena al comte Gerard d'Alsàcia, amb el que comença una llarga línia de ducs.

En els segles següents disminuí l'extensió del ducat per haver-ne donat part del mateix als fills no primigenis que rebien títols senyorials.

Des que a la Baixa Lorena se li donà el nom de Brabant, el del ducat de Lorena s'aplicà genèricament a l'Alta Lorena. En una assemblea celebrada el 1306, Teobald II de Lorena (1304-12) declarà que les filles també podien succeir en el ducat, el que més tard fou causa de moltes dissensions. Raül I de Lorena mori com aliat del rei de França contra els anglesos en la batalla de Crécy el 1346.[4] Carles II de Lorena guanyà la dignitat de conestable de França.

El 1431 deixà la Lorena a la seva filla Isabel de Lorena, casada amb Renat d'Anjou i de Bar. Antoine de Vaudemont, nebot de Carles, s'oposà a la successió femenina, derrotà i feu presoner el 2 de juliol de 1431, a Bulgueville, a Renat i l'entregà al seu senyor feudal el duc Felip III de Borgonya, que el va tenir en presó, alliberant-lo sense haver arribat fins llavors al crescut rescat de 400.000 escuts d'or que exigia per la seva llibertat. A més Renat tingué de renunciar completament, pel tractat de 28 de gener de 1437,[5] a totes llurs possessions a Flandes procedents de l'herència del duc Robert de Bar, i prometre per la seva esposa i filla única Violant de Lorena (nascuda el 1428) a Frederic II de Vaudémont, fill d'Antoine de Vaudémont. D'aquesta manera, a la mort de Renat, ambdós ducats havien de recaure a Frederick.

Mort Renat el 1480, Frederik de Vaudemont entrà a gaudir de la seva herència, però morí tres anys més tard (1483), i el succeí Renat II (mort el 1508), la qual mare, Violant, era filla d'Elisabeth. Amb la Guerra de Borgonya, Renat II de Lorena, el 1475 fou desposseït de les seves possessions, que recobrà el 1477 amb la mort de Carles I de Borgonya a la batalla de Nancy[6] El seu nét, François I, morí jove (1545), i deixà el ducat a Charles III (o II), que era menor d'edat, i mori el 1608, durant la regència de la seva mare Cristina, princesa de Dinamarca, fins al 1559.

El 13 de març de 1552 els francesos envaïren la Lorena i ocuparen Toul, Verdun i Metz. Durant la guerra dels Trenta Anys, Carles IV de Lorena, com aliat de l'emperador, procurà espolsar de nou el jou francès, però Lluís XIII de França ocupà la Lorena i el Cardenal Mazzarino li retornà el 1659 pel Tractat dels Pirineus.[7] El 1670, Lluís XIV de França la conquerí altra volta, i la va retenir per la pau de Nimega (1678),[8] i el 1697, pel tractat de Rijswijk, retornà la corona de Lorena a Leopold I duc de Lorena fill del duc Carles V i de l'arxiduqesa Eleonora d'Austria .[9]

França durant el govern del cardenal Fleury, s'apoderà de nou de la Lorena (1733) durant la Guerra de Successió de Polònia,[cal citació] i per la Pau de Viena (1738), la rebé junt al ducat de Bar amb caràcter provisional per a l'ex rei de Polònia, Estanislau Leszczyński, per durant llur vida i en plena sobirania per quan moris aquest monarca.[10]

L'últim duc, Francesc III de Lorena (1729), espòs de l'emperadriu Maria Teresa I d'Àustria, assolí en concepte d'indemnització el gran ducat de la Toscana. Al ducat de la Lorena l'estigueren reservats veu i vot en les assemblees imperial i provincial alemanyes fins a la pau de Lunéville (1801), que el país caigué sota domini francès.[11] Per la pau del Tractat de Frankfurt de 1871, França va haver d'entregar a Alemanya Alsàcia i part de Lorena.[12]

La Baixa Lorena[modifica | modifica el codi]

La Baixa Lorena correspongué a Gottfried I en la partició feta de la Lorena el 954. Mort el 964, es tornaren a reunir les dues Lorenes i el 976 foren donades a Charles, germà del rei de França, Lotari, en feu de l'Imperi. El fill successor de Charles, Ottó, morí el 1004 sense descendència. El 1012 Gottfried, fill del comte Gottfried de Verdún, rebé la Baixa Lorena, i el succeí (1023) el seu germà Gozelo I, que el 1033 també fou agraciat amb el feu de l'Alta Lorena. Al morir Gozelo I el 1044, l'emperador Henri III donà al fill d'aquell, Gozelo II, la Baixa Lorena.

després de Gottfried II de l'Alta Lorena (1065-70), que també governà la Baixa Lorena, aquesta passà al seu fill Gottfried el Geperut, fidel servidor d'Henri IV, el qual adoptà el seu nebot Gottfried de Bouillón, al qual, el 1088, investí l'emperador amb el feu de la Baixa Lorena. En morir aquest famós creuat a Jerusalem (1100),l'emperador Henri V traspassà el ducat a Gottfried el Barbut, comte de Brabant, que va tenir de combatre amb Henri de Limburg.

L'enemistat entre ambdues dinasties subsistí fins que el 1155 els de Limburg, lliures del jou de la Baixa Lorena, mantingueren títol i drets ducals en el seu propi territori. Des d'Henri I (1186-1235) els ducs de la Baixa Lorena s'anomenaren també ducs de Brabant. La duquessa Joanna portà el 1404 el ducat a Antoine de Borgonya, que fundà allí una segona branca el 1405. Finalment, el 1429, la Baixa Lorena, amb l'Hainaut i Holanda, restà unida a Borgonya sota el ceptre de Philip el Bo.

Habitants notables de Lorena[modifica | modifica el codi]

Art i literatura[modifica | modifica el codi]

Emile Durkheim

Polítics[modifica | modifica el codi]

Raymond Poincaré

Músics, actors i comediants[modifica | modifica el codi]

Teatre de Metz

Religió[modifica | modifica el codi]

Ciències[modifica | modifica el codi]

Esport[modifica | modifica el codi]

Economia i indústria[modifica | modifica el codi]

Militars[modifica | modifica el codi]

Joana d'Arc

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
  2. «Produit intérieur brut des régions (PIB) à prix courants» (en francès). Institut national de la statistique et des études économiques, 2011.
  3. Henderson, Ernest Flagg. A History of Germany in the Middle Ages (en anglès). Bell, 1894, p. 108. 
  4. (anglès) Andrew Ayton, Philip Preston i Françoise Autrand, The Battle of Crécy, 1346, p.189-190
  5. de Villeneuve, François L. Histoire de René d'Anjou, roi de Naples, duc de Lorraine et Cte. de Provence. vol.1 (en francès). Blaise, 1825, p. 228-229. 
  6. (anglès) John Foster Kirk, History of Charles the Bold, duke of Burgundy, V.3, p.476-483
  7. Réimpression de l'Ancien Moniteur depuis la réunion des Etats-Généraux jusqu'au Consulat (Mai 1789 - Novembre 1799) (en francès). Au bureau central, 1841, p. 612. 
  8. Birn, Raymond. Crisis, Absolutism, Revolution: Europe and the World, 1648-1789 (en anglès). University of Toronto Press, 2005, p. 175. ISBN 1551115611. 
  9. Whaley, Joachim. Germany and the Holy Roman Empire: Volume II: The Peace of Westphalia to the Dissolution of the Reich, 1648-1806 (en anglès). Oxford University Press, 2011, p. 50. ISBN 0199693072. 
  10. Kamen, Henry. Philip V of Spain: The King who Reigned Twice (en anglès). Yale University Press, 2001, p. 196. ISBN 0300087187. 
  11. Péronnet, Michel. (en castellà). Ediciones AKAL, 1991, p. 242. ISBN 847600513X. 
  12. Lee, Stephen J. Imperial Germany 1871-1918 (en anglès). Routledge, 2013. ISBN 1134665660. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lorena Modifica l'enllaç a Wikidata