Lorenzo Veneziano
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1336 (Gregorià)  Venècia (Itàlia) |
| Mort | segle XIV (>1379) Venècia (Itàlia) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Venècia |
| Ocupació | pintor |
| Activitat | 1356 (Gregorià) – 1379 (Gregorià) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Lorenzo Veneziano (Venècia, probablement nascut a partir de 1336 i mort el 1379) va ser un pintor venecià, documentat a la seva ciutat natal entre els anys 1356 i 1372.[1]
Vida[modifica]
El seu mestre va ser probablement Paolo Veneziano.[2] En qualsevol cas, li va influir en els seus orígens, des de l'època en la qual era de moda l'estil romà d'Orient.[3] Encara que es va centrar principalment a Venècia, també va treballar a Verona, Bolonya, Pàdua i Vicenza.[2] Va anar evolucionant, alimentant-se de la curiositat naturalista que venia del gòtic del nord, especialment de Bohèmia, fins a convertir-se en un dels artistes més representatius del Gòtic Internacional[2] i ser considerat com el més important pintor de l'Escola veneciana del trecento.
Obra[modifica]
La pintura documentada més antiga és de 1356, que procedia d'una col·lecció de Verona, però va desaparèixer. Ho primer que es conserva, destaca el Políptic Lion per a l'altar major de l'Església de Sant Antoni Abat, avui a la Galeria de l'Acadèmia de Venècia, finalitzat el 1359 i que representa L'Anunciació amb retrat del donant Domenico Lion, Crist beneint i diverses figures de Sants, va ser fet amb la col·laboració de Francesco Bissolo. L'Acadèmia també posseeix un retaule pintat el 1371 que conté cinc taules en què apareixien una Anunciació i sis figures de Sants, però que ara es troben com pintures individuals.[4]
Altres obres de Lorenzo Veneziano:
- A la Basílica de San Zeno a Verona, es troba un Santcrist probablement de 1358.[3]
- A la Pinacoteca de Brera a Milà, la part central d'una Coronació de la Mare de Déu i una Mare de Déu amb l'Infant i sants.
- A la Catedral de Vicenza, La mort de la Mare de Déu de 1366.
- Al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, un tríptic portàtil amb la taula central representant una Crucifixió i a les laterals, l'Anunciació, arcàngel Gabriel i d'altres escenes (c. 1370-1375).
- Al Museu Correr de Venècia, El Salvador entronitzat amb sants i àngels de 1369.
- Al Museu de Young de San Francisco, Mare de Déu entronitzada amb l'Infant i dominicà agenollat.
- Al Museu del Louvre de París, Mare de Déu en el tron amb l'Infant de 1372, que és la taula central d'un políptic i que de vegades se'l denomina La Mare de Déu de la rosa.
Referències[modifica]
- ↑ Chastel, 1988, p. 171.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Chastel, 1988, p. 605.
- ↑ 3,0 3,1 Sennato, 1998, p. 279.
- ↑ Gianni, 1985, p. 401.
Bibliografia[modifica]
- Bryan, Michael. Dictionary of Painters and Engravers, Biographical and Critical (en anglès). Volum II (L-Z). Londres: George Bell and Sons, 1889, p. 652. Digitalitzat el 18 de maig de 2007 [Consulta: 26 octubre 2014].
- Chastel, André. El arte italiano. Volumen 12 (en castellà). Madrid: Akal, 1988. ISBN 978-84-7600-3015.
- Gianni, Letizia. Touring Editore. Venezia (en italià), 1985. ISBN 978-88-3650-0062.
- Sennato, Marina. Dizionario Larousse della pittura italiana. Dalle origini ai nostri giorni (en italià). Gremese, 1998. ISBN 978-88-7742-1852.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lorenzo Veneziano |