Loriguilla
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi del Camp de Túria | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Camp de Túria Llíria |
||
| Gentilici | Loriguillà, loriguillana | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Superfície | 72,40 km² | ||
| Altitud | 110 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
1.827 hab. 25,23 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 40′ 59″ N, 0° 55′ 54″ O / 39.68306,-0.93167Coord.: 39° 40′ 59″ N, 0° 55′ 54″ O / 39.68306,-0.93167 | ||
| Distàncies | 22 km de València 21 km de Llíria |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 5 PP, 2 PSPV i 2 UILORIGUILLA José Javier Cervera Soria (PP) |
||
| Codi postal | 46393 |
||
| Festes majors | Del 25 d'agost a l'1 de setembre | ||
| Patró/Patrons | Sant Joan i Mare de Déu de la Soletat | ||
| Web | |||
Loriguilla és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.
Limita amb Riba-roja de Túria (a la mateixa comarca del Camp de Túria), Xelva, Xera, Xulilla, Domenyo, la Llosa del Bisbe (a la comarca dels Serrans, a la que pertanyia antigament), Xest (de la Foia de Bunyol), Requena i Sot de Xera (de la Plana d'Utiel).
La diversitat de comarques amb les que limita Loriguilla es deu a que, antigament l'emplaçament i terme municipal s'incloïa al sud de la comarca dels Serrans. A partir de 1968, per la construcció de l'embassament, el poble es desplaçaria fins a l'emplaçament actual.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
El seu relleu és molt muntanyenc, dominat per calcàries juràsiques i cretàciques, amb una altura mitja de 500 m. El riu Túria ha erosionat les calcàries i ha excavat una profunda vall, que de vegades es converteix en gola, discorrent a una altitud mitja de 300 m. Les altures més notables són les dels pics Peñalta (649 m.) i L'Alt (758 m.), situats en la meitat septentrional, i el de Cinc Pins (1171 m.), situat en l'extrem meridional, a la Serra del Negrete.
El territori és solcat per diversos barrancs com els del Corage, Alinoralla, Carcaz i Maniador. La rambla del Reatillo creua l'extrem sud-oest. Són nombroses les fonts, sobretot en la meitat sud, destacant les de Fonfrilla i de la Truja.
La superfície forestal ocupa la resta del terme i està poblada de pins i forest baixa, més abundant en la meitat sud que en la nord. Hi ha caça de perdius, llebres i conills.
Història [modifica]
Poblament àrab que fou ocupat per Jaume I (1208-1276) qui va incloure-la en el vescomtat de Xelva; el seu primer senyor fou Pere Fernàndez d'Azagra, en 1254 el senyoriu passà a son fill Àlvar Pérez d'Azagra i més endavant a la segona filla d'aquest Elfa Àlvarez, casada amb Jaume de Xèrica qui va repoblar-la amb cristians el 1369; en el moment de l'expulsió morisca comptava amb 110 focs i restà pràcticament despoblada; els seus diferents senyors foren els Vilanova i els ducs de Vilafermosa; fins el XVIII pertangué a Domenyo; fou zona d'activitat carlista; en 1959 hom va decidir el seu trasllat a un terreny entre els termes de Riba-roja de Túria i Xest ja que en el seu terme s'havia decidit construir un pantà; el trasllat es feu efectiu en 1968 i en 1975 es va segregar definitivament de Riba-roja de Túria i tornà a tenir municipi propi.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.168 | 1.042 | 1.059 | 1.004 | 1.003 | 1.005 | 1.015 | 1.177 | 1.256 |
Economia [modifica]
En les terres pertanyents a l'antic poble l'economia està basada en l'agricultura de secà i en la ramaderia. El poble nou compta amb terrenys de regadiu en canvi de les quals van ser negades per les aigües de l'embassament.
Monuments [modifica]
- Església de sant Joan Baptista.
- Ermita del Pla de Nadal.
Llocs d'interés [modifica]
Festes i celebracions [modifica]
- Festes de Sant Joan. A finals de juliol.
- Festes patronals. En honor a la Verge de la Soletat, del 25 d'agost a l'1 de setembre.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
|
|||||