Loris de Borneo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Loris de Borneo
Myanmar Illicit Endangered Wildlife Market 06.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Família: Lorisidae
Gènere: Nycticebus
Espècie: N. menagensis
Nom binomial
Nycticebus menagensis
(Lydekker, 1893)
Mapa de l'àrea de distribució geogràfica
Mapa de l'àrea de distribució geogràfica
Sinònims[2]
  • Lemur menagensis Lydekker, 1893
  • Nycticebus bancanus Lyon, 1906
  • Nycticebus borneanus Lyon, 1906
  • Nycticebus philippinus Cabrera, 1908
  • Nycticebus coucang menagensis: Groves, 1971

El loris de Borneo (Nycticebus menagensis) és un primat estrepsirí de la família dels lorísids.

Taxonomia i filogènia[modifica | modifica el codi]

El loris de Borneo fou descrit per primer cop, basant-se en els espècimens recollits per Frank S. Bourns i Dean C. Worcester durant l'expedició científica Menage a les Filipines i Borneo, a principis de la dècada de 1890. La col·lecció original es va recollir entre el 5 d'octubre i el 5 de novembre de 1891 a Tataan, a l'illa de Tawi-Tawi, a les Filipines.[3] Els espècimens foren entregats a Henry F. Nachtrieb, President l'Acadèmia de Ciències de Minnesota i del Departament de Zoologia de la Universitat de Minnesota. Nachtrieb fou el primer a fer servir el terme menagensis el 1892, basant-se en la descripció de les espècies que li va enviar Dean Worcester el 1891.[4] L'informe de progrés de Worcester inclou una descripció de la mostra i una explicació de com l'havia obtingut:

"I now come to the curious mammal of which I enclose description. Shortly before we left for Tawi Tawi the Jesuit priest here, Padre Marche, informed us that just before our arrival he had made a trip to Tawi Tawi; had bought of the Moros there a curious animal. He said it has the face of a bear, the hands of a monkey, moved like a sloth; was called "cocam" by the natives … I believe nothing of this kind has been found in the Philippines before; it makes an important addition to the rather meager list of Philippine mammals. It is evidently one of the Lemuridae, but as generic characteristics are not given in the book I have, I cannot go farther."
(en català, "Ara vaig al curiós mamífer del qual li adjunto la descripció. Poc abans de sortir cap a Tawi Tawi, el sacerdot jesuïta d'aquí, el Pare Marche, ens va informar que just abans de la nostra arribada, havia fet un viatge de Tawi Tawi i havia comprat als moros d'allà un animal curiós. Va dir que té la cara d'un ós, les mans d'un mico, es movia com un peresós i que els nadius l'anomenaven "cocam" … No crec que s'hagi trobat abans res d'aquesta mena a les Filipines i representa una important addició a l'escassa llista de mamífers de les Filipines. Evidentment és un lemúrid, encara que, com les característiques genèriques no es donen en el llibre que tinc, no puc anar més lluny.")

Dean Conant Worcester, zoòleg americà, descrivint el loris de Borneo el 1891.[5]

Nachtrieb no li va assignar un nom de gènere, assenyalant que era "un membre no descrit dels lemúrids".[6] L'any següent, el naturalista anglès Richard Lydekker publicà el nom combinat de Lemur menagensis in the Zoological Record.[7] Això convertir a Lydekker en l'autoritat del nom de l'espècie menagensis, donat que fou el primer a fer servir el nom específica combinat amb el nom del gènere, malgrat que posteriors autors acreditessin altres treballs.[8]

En la seva influent obra del 1952 Primates: Comparative Anatomy and Taxonomy, el primatòleg William Charles Osman Hill va situar els loris lents en una única espècie, N. coucang.[9] No obstant això, el 1971, Colin Groves va reconèixer al loris Pigmeu (N. pygmaeus) com una espècie separada i va dividir el N. coucang en 4 subespècies, inclòs el Nycticebus coucang menagensis.[10][11] El loris de Borneo fou elevat al rang d'espècie (com Nycticebus menagensis) el 2006, quan les anàlisis moleculars de seqüències d'ADN del D-loop i el citocrom b van demostrar ser genèticament diferents dels del N. coucang.[12] L'evidència genètica es va corroborar tant en un estudi morfològic previ del 1998 (basat en les mesures craniodentals), que mostrava diferències entre les subespècies que eren suficients com per fer una separació a nivell d'espècie,[13] com en un estudi posterior del 2010 de les marques facials.[14]

Descripció física[modifica | modifica el codi]

El pes corporal del loris de Borneo oscil·la generalment entre 265 i 300 grams,[15] encara que s'han registrat pesos de fins a 700 grams,[16] fet que el converteix en un dels loris lents més petits. Se'l pot distingir de les altres espècies pel color del seu pelatge, que varia entre el daurat pàl·lid al vermell, les marques clares al seu cap i la manca d'un segon incisiu superior.[13][17] El mida del seu crani varia entre 5,4 i 5,6 centímetres,[18] una mida aproximadament intermèdia entre la del loris pigmeu, més petit i la del loris lent, més gran.[19] El loris de Borneo sempre presenta taques que envolten l'ull, que acaben just per sota.[14]

Com altres espècies del seu gènere, la seva cua és vestigial i té un cap arrodonit i unes orelles petites.[20] Té un rinari (un superfície sense pèl i humida que cobreix els narius) i un rostre ample i pla amb ulls grans.[21] Té el segon dit de les mans més curt que els altres i el dit gros del peu està enfrontat als altres, el qual li atorga una gran capacitat de subjecció. El segon dit del peu té una mena d'urpa punxeguda, que fa servir per gratar i netejar-se, mentre els altres dits dels peus tenen ungles rectes.[21] També té una petita glàndula, anomenada glàndula braquial, al costa ventral del seu colze, la qual secreta una toxina transparent i oliosa, que és picant i que utilitza defensivament barrejant-la amb la saliva a la pinta dental.[22]

Distribució[modifica | modifica el codi]

La distribució del loris de Borneo se centra a l'illa de Borneo, on viu a Brunei, Kalimantan (la part indonèsia de l'illa) i a Sabah i Sarawak (la part malàisia de l'illa). L'espècie també viu a les illes indonèsies de Bangka i Belitung, al sud-oest de Borneo, a l'arxipèlag de Sulu del sud de les Filipines,[1] i a l'illa de Banggi, de Sabah.[23] A l'arxipèlag de Sulu, viu al grup de Tawi-Tawi Group, a l'oest de l'arxipèlag, que inclou les illes de Tawi-Tawi, Bongao, Sanga-Sanga, Simunul i possiblement altres illes petites. No viu a l'illa de Jolo, més cap a l'est i encara que s'ha registrar a Mindanao, una illa gran del sud de les Filipines, el registre era erroni.[24] L'espècie podria estar extinta en alguns illes filipines, encara que és probable que hi visqui a illes més petites.[1] Donat que l'espècie és tant popular com a mascota, els zoòlegs Guy Musser i Lawrence Heaney suggerí el 1985 que les poblacions de les Filipines podien haver estat introduïdes pels humans.[25]

S'han trobat fòssils d'aquesta espècie de finals del Plistocè a Niah, a Sarawak.[26]

Hàbitat i ecologia[modifica | modifica el codi]

El loris de Borneo és el menys estudiat dels loris lents d'Indonèisa.[27] En un estudi de camp fet al Parc Nacional de Sabangau, el centre de Kalimantan, només es van veure 12 individus de loris lent en un període de 75 dies.[28] Tots els individus vistos es trobaven als arbres en alçades entre 15 i 20 metres, en solitari, en grups formats per una mare i la seva cria, o en trios d'adults. Els dos trios vistos menjaven fruits de Calophyllum hosei i Syzygium cf. nigricans. En un altre estudi fet a Wehea, a la part est de Kalimantan, només trobaren un individu de loris de Borneo en una àrea de més de 30 km2, el qual es trobava a 30 metres d'alçada.[1] Altres estudis confirmen que l'animal és difícil de veure i que té una densitat de població baixa.[29][30][31]

L'espècie viu en boscos primaris i secundaris de terres baixes, a jardins i a plantacions, en alçades compreses entre 35 i 100 metres sobre el nivell del mar. Les entrevistes fetes a filipins locals indiquen que se'l veu comunament en arbres cítrics (Kalamanzi) i que tolera diversos hàbitats. És un animal nocturn i gairebé completament arbori.[1] Malgrat que les dades sobre la seva dieta són limitades, basant-se en la mida i la morfologia del crani, se sospita que el loris de Borneo és una de les espècies més insectívores de loris lent.[32] Se l'ha vist menjant goma d'una espècie de la liana sense identificar.[16]

Conservació[modifica | modifica el codi]

En un informe del 2005 sobre els efectes de la tala d'arbres en la conservació d'espècies salvatges a Indonèsia, els autors afirmen que el loris de Borneo és "comú" arreu de l'illa.[33] No obstant això, com van assenyalar Nekaris i els seus col·legues, aquesta avaluació està basada en les dades d'estudis de camp i espècimens històrics de museus i no pot ser considerada fiable, donat que "la presència de loris no és generalment determinada de primera mà i tampoc no es pot assumir que els loris encara visquin a les zones on foren una vegada recollits".[34] L'espècie sembla ser poc comuna arreu de la seva àrea de distribució, inclosa una limitada presència a les Filipines. Els estudis han demostrat que, comparats amb altres espècies de loris lents, el loris de Borneo és rar i es troba distribuït de manera molt dispersa.[35]

El loris de Borneo es troba dins l'Apèndix I del CITES, el qual impedeix el seu comerç internacional. També està protegit per la legislació indonèsia. L'espècie sovint es confon amb altres espècies de loris lents en els centres de rescat d'animals, ja que no està ben definit a les guies de camp. L'espècie es troba en una sèrie d'àrees protegides arreu de la seva àrea de distribució, inclosos alguns boscos fragmentats.[1] Les amenaces de l'espècie són el comerç local il·legal de mascotes exòtiques[31][36] i la pèrdua d'hàbitat a causa de la crema de boscos i la seva conversió en plantacions de palma. A més, l'alliberament descontrolat d'algunes mascotes en algunes àrees també n'és una amenaça.[1]

El loris de Borneo és un dels loris lents menys amenaçats,[1] i la seva situació és considerada bona, ja que viu majoritàriament a zones de "baix risc" de Borneo.[37] Aquesta espècie ha estat classificada com a "vulnerable" per la UICN, la qual considera que s'ha produït una reducció de la seva població de més del 30%, entre els últims 21 i 24 anys, basant-se en el fet que és caçat pel seu comerç com mascota i en la pèrdua extensiva d'hàbitat.[1] Fent servir les dades combinades d'estudis fets a Danum, Malàisia i a Sabangau, la taxa de trobades va resultar de 0,12 individus/kilòmetre.[38]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Loris de Borneo Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Nekaris, A.; Streicher, U.. Nycticebus menagensis. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 23-01-2011. (anglès)
  2. Nekaris i Jaffe 2007, p.188
  3. Timm i Birney 1992, p.679
  4. Timm i Birney 1992, p.680
  5. Worcester i Bourns 1905, p.149
  6. Nachtrieb 1892
  7. Lydekker 1893, pp.24–25
  8. Timm i Birney 1992, p.682
  9. Osman Hill 1952, pp.156–163
  10. Groves 1971
  11. Groves 2001, p.99
  12. Chen, Pan, Groves i Wang 2006, p.1198
  13. 13,0 13,1 Ravosa 1998
  14. 14,0 14,1 Nekaris i Munds 2010
  15. Nekaris, Blackham i Nijman 2008, p.734
  16. 16,0 16,1 Nekaris, Starr, Collins i Wilson 2010, p.157
  17. Chen, Pan, Groves i Wang 2006
  18. Groves 2001, p.98
  19. Groves 1998, p.24
  20. Management Authority of Cambodia (3–15 June 2007). "Notification to Parties: Consideration of Proposals for Amendment of Appendices I and II" (PDF). , Netherlands: CITES. Data de consulta {Plantilla:Accessdate].   (anglès)
  21. 21,0 21,1 Smith i Xie 2008, pp.159–160
  22. Hagey, Fry i Fitch-Snyder 2007, p.253
  23. Nor 1996, p.28
  24. Fooden 1991, p.287
  25. Musser i Heaney 1985, p.30
  26. Tougard 2001
  27. Nekaris i Munds 2010, p.21
  28. Nekaris, Blackham i Nijman 2008, p.737
  29. Wells, Pfeiffer, Lakim i Linsenmair 2004
  30. Duckworth 1997
  31. 31,0 31,1 Munds, Collins, Nijman i Nekaris 2008
  32. Ravosa 1998, p.239
  33. Meijaard, Sheil, Nasi i Augeri 2005, p.242
  34. Nekaris, Blackham i Nijman 2008, p.735
  35. Nekaris, Blackham i Nijman 2008, p.744
  36. Braun, D. «Love potions threaten survival of lorises», 2010. [Consulta: 9-01-2011]. (anglès)
  37. Thorn, Nijman, Smith i Nekaris 2009, p.295
  38. Nekaris i Nijman 2007, p.212

Obres citades[modifica | modifica el codi]