Los Draps

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióLos Draps
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Lloc de constitucióMatarranya, la Franja
Activitat
ActivitatDes de 1997
MembresEspígol (baix i veus)
Flare (dolçaina i cors)
Jorgito (dolçaina i cors)
Kolores (bateria i veus)
Marc (guitarra)
Rosset (teclats, gaita i cors)
Txutxa (guitarra i veus)
Segell discogràficMago Fermín
Estilcore, folk, punk

Lloc webhttp://www.losdraps.net
Viasona: los-draps

Los Draps és un grup de folk punk originari de la comarca del Matarranya. Influïts pel rock urbà i l'estil dels Gra Fort,[1] el seu so barreja música hardcore amb instruments tradicionals, en el seu cas, la dolçaina aragonesa.

Història[modifica]

El grup es va originar l'any 1992 al voltant de Joaquín de Guenen i Daniel del Colero, ambdós tocaven la guitarra en moltes festes pels pobles del Matarranya i els Ports, amb temes propis com ara Los Índios del Castell o Xica del mes de febrer, i versions com una de Litros de alcohol que resava «litros de merda corren per la séquia, gorrina…» [cal citació]

El 1997 es va completar el grup amb l'entrada de Sisco de Torretes a la bateria, Natxo del Rosset als teclats i Sergio Arsís al baix.[cal citació] L'estiu de 1998, Los Draps feien el primer de molts concerts per la comarca a Pena-Roja, junt amb els grups La Codonyera, Azero i Artrosis, fins que a les acaballes de 1999, Sisco va deixar el grup i va ser substituït per Rubén de Kolores, l'actual bateria de la formació.[cal citació]

L'estiu de 2000 van gravar la maqueta Terra de Frontera, que els obriria la porta a concerts importants com el Carrascar i el Rebrot, ambdós en 2001. Llavors ja havien afegit un segon guitarrista, César de Txutxa, amb el qual actuarien a esdeveniments importants, com l'Acampallengua de les Illes Balears, l'Aplec dels Ports, diversos Correllengua i l'Acampallengua de la Franja de Ponent.[cal citació]

L'estiu de 2002 Dani del Colero va deixar el grup i es quedaren sense cantant i guitarra solista, la qual cosa va significar tornar a començar: la veu a les cançons va recaure en Sergio i Kolores, i Txutxa va haver d'aprendre a tocar sol, fet que va alentir l'evolució del grup fins a l'arribada del disc Flare, amb el qual es van acabar orientant cap al punk-rock amb gaita. El febrer de 2004 van gravar la cançó «Matarranya», basada en un poema del poeta pena-rogí Desideri Lombarte. El tema, editat per l'Associació Cultural Arran, és una de les referències de l'estil de música que feien aleshores.[cal citació]

Temps després va incorporar-se al grup Jorgito com a segon dolçainer. La contundència del grup es va anar establint amb temes com «Cultura popular», «Revolució» i «PP Feixistes» (que els valdria una denúncia per part del Partit Popular d'Osca),[2] i el conjunt es va anar consolidant a cada concert.[3] Al novembre del 2004 va entrar al grup Marc (ex guitarrista de Notinkson), de Massalió, amb el qual es va completar el grup, que s'autoeditaria el seu primer disc l'any 2006: No mos fareu callar!. El disc conté dotze cançons (de les quals una, «Entalto lo pueblo», en aragonés) i conté col·laboracions de Kapi d'Azero, Isa, Miguel i Chabi de Prau, Kaspas de Visión Túnel, Josep de Temps al temps i Jandro de Mallacán.[cal citació]

El mateix any van rebre el premi a la millor cançó en llengua minoritària de l'Aragó en els VIII Premis de la Música Aragonesa per a «Cultura popular», i pel novembre van enregistrar «Un crit al vent»,[4] cançó inèdita inclosa en Sons del Matarranya, un recopilatori fet expressament per promoure la música en català a l'Aragó al llarg de 2007.[5]

L'any 2017 van publicar el disc La penúltima bala del qual es va fer el seu primer videoclip «Cucs».[6] El 2019 van gravar la cançó d'homenatge «Entre tots fem Aplec» amb motiu de l'edició del mateix any del festival Aplec dels Ports que duia per lema «Al despoblament, ni aigua», a favor de la unió del pobles petits.[7]

Discografia[modifica]

  • Terra de frontera (Autoedició, 2000)
  • No mos fareu callar (Magofermín Produzions, 2006, llicenciat baix Creative Commons)
  • Un crit al vent (Magofermín Produzions, 2008)
  • La penúltima bala (Autoedició, 2017)

Participació en recopilatoris[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Contundència a la frontera». Enderrock, juny 2006.
  2. «El PP d'Osca vol denunciar el grup de la Franja Los Draps». Enderrock, 21-03-2007. [Consulta: 17 juliol 2019].
  3. «Cap de setmana de música en català al País Valencià». Enderrock, 29-07-2005. [Consulta: 17 juliol 2019].
  4. «LOS DRAPS tornen a estudi». "Los Draps" informen, 06-11-2006. [Consulta: 17 juliol 2019].
  5. «Grups del Matarranya participen en la promoció de música en català a l'Aragó». Enderrock, 06-01-2007. [Consulta: 17 juliol 2019].
  6. «'Cucs', el primer videoclip de Los Draps». Arainfo, 02-02-2018. [Consulta: 17 juliol 2019].
  7. «Los Draps estrenen vídeoclip per a l'Aplec dels Ports». Ràdio Matarranya, 01-07-2019. [Consulta: 17 juliol 2019].
  8. «Es presenta 'Atles musical. Una llengua de convit'». Vilaweb, 21-12-2001. [Consulta: 17 juliol 2019].

Enllaços externs[modifica]