Los evadidos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Los evadidos

Fitxa tècnica
Direcció: Enrique Carreras
Ajudant de direcció: Orlando Zumpano

Guió: Sixto Pondal Ríos

Música: Tito Ribero

Fotografia: Antonio Merayo

Muntatge: Jorge Garate

Protagonistes: Jorge Salcedo
Tita Merello

Dades i xifres
País: Argentina
Data d'estrena: 1964
Gènere: Drama històric policíac
Duració: 97 minuts

Pàgina sobre “Los evadidos a IMDb

Los evadidos és una pel·lícula argentina de 1964, dirigida per Enrique Carreras, amb guió de Sixto Pondal Ríos i protagonitzada per Jorge Salcedo i Tita Merello, al costat d'un elenc de diverses figures destacades. Estrenada a Buenos Aires el 14 de maig de 1964. Guanyadora del Còndor de Plata a la millor pel·lícula de 1965. Va ser nominada a l'Ós d'Or del Festival Internacional de Cinema de Berlín.

Argument[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula relaciona dos fets reals, encara que no van tenir lloc simultàniament: un gran i violent motí a la presó de Villa Devoto de Buenos Aires, que efectivament va tenir lloc el 1962, i les famoses fugues d'un conegut lladre de bancs, Jorge Eduardo Villarino, per les quals va rebre el malnom de "el rei de les fugues". Encara que els fets en la vida real no van succeir simultàniament, la pel·lícula relata la fuga de Villarino, anomenat a la pel·lícula Julio Velarde (Salcedo), aprofitant la confusió del motí.[1]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • Jorge Eduardo Villarino, va néixer a Buenos Aires el 19 de juny de 1931, encara que de vegades es diu erròniament que era uruguaià o paraguaià, a causa dels documents falsos que utilitzava. Va morir en 1999 a Itàlia, on estava complint una pena i on va ser enterrat.
  • La pel·lícula registra una de les primeres aparicions en pantalla (abans s'havia presentat a la ràdio) de Minguito Tinguitella, conegut personatge interpretat per Juan Carlos Altavista.
  • Tita Merello, va visitar en reiterades ocasions a Villarino a la presó per conèixer millor les característiques del seu personatge, la seva esposa en la ficció. Merello i Villarino es van fer amics i van mantenir la relació durant molts anys, arribant a mantenir-la els seus fills, quan la seva esposa va morir en un accident en la dècada de 1970. En sortir de la presó el 1975, Villarino va confondre l'amistat de Tita Merello i va pretendre seduir-la. Com a resposta ella mai més no el va tornar a veure.
  • En el motí del penal de Devoto de 1962 van morir 11 guàrdies i 30 detinguts.
  • Entre els habitatges on va viure Villarino es troba una ubicada a Bolivar 1128, al Barrio de San Telmo de Buenos Aires, antic habitatge palatí de la família Lanusse (Palau Lanusse). Al mateix edifici van viure també, el president Juliol A. Roca, l'exgovernador de la província de Buenos Aires, Antonio Cafiero i la pintora Raquel Forner. Actualment és un punt turístic.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

  • 1965. Premi Cóndor de Plata a la millor pel·lícula

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Messi, Virgínia. Clarín, Buenos Aires. Jorge Eduardo Villarino va morir el desembre de 1999 a Itàlia. Els últims anys del rei de la fuga (en castellà). Clarín, Buenos Aires, 3 de desembre de 2000. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema