Lotòfags

Flor del lotus Nymphaea caerulea.

Lotòfags (Lotophagi Λωτοφάγοι) fou el nom donat a la literatura clàssica grega a un poble de la costa nord del continent africà, possiblement a la Tripolitània de la moderna Líbia.

Mite

La primera referència al país del lotòfags es troba a l'Odissea d'Homer, durant el viatge d'Ulisses cap a Ítaca:

Ulisses va passar el Cap de Malea a l'extrem sud del Peloponès i es va ficar en una forta tempesta que va fer derivar la seva nau durant nou dies. Passat aquest temps va arribar a una costa estranya on va ancorar per obtenir aigua fresca. Després de dinar va enviar a alguns dels seus companys a explorar el país. Aquests varen trobar els lotòfags, poble sense disposicions hostils que varen rebre als grecs amablement. Els varen donant de menjar el fruit del lotus com a senyal de benvinguda. L'efecte d'aquest fruit, però, era que qui el menjava perdia les ganes de tornar al seu país i volia romandre al lloc. Malgrat que ploraven i que no volien marxar, Ulisses va reeixir a portar per la força els companys que havien menjat el fruit del lotus a la nau i va salpar tot seguit.

Mes tard Heròdot va escriure que els lotòfags existien i que al territori dels Gindanes a Líbia, possiblement la zona dels Sirtes, hi havia un un poble que menjava la fruita dels lotus i que àdhuc obtenia un vi a partir d'aquesta fruita.

Interpretacions

Segons la paraula "lôtos" (λωτός) de la mitologia grega, no està clar de quina planta es tracta. Hi han autors que pensen que podria ser la planta coneguda com a séedra pels àrabs (Ziziphus lotus), mena de ginjoler de fruit comestible, i que és molt diferent dels lotus egipcis (Nymphaea caerulea) o (Nymphaea lotus). També es diu que aquest “Lotus” podria ser el “Diospyros lotus”, el banús lotus, anomenat popularment “palo-santo” i mal anomenat caqui bord o caquier bord.

Hi ha historiadors que localitzen el país dels lotòfags a l'illa de Gerba, al golf de Gabes, vora les costes de Tunísia, més a l'oest de Tripolitània.

Vegeu també

• Lotus egipci
• Lotus blau

Referències

• Gai Juli Higí, Faules (CXXV).
• Polibi, Històries (I, 9).
• Estrabó, Geographia (III, 4, 3 ; XVII, 3, 8 et 17).

Enllaços externs

• "De Troia a Ítaca". «Referència a la "Terra dels lotòfags" al llibre "Un pont de la mar blava", de Lluís Nicolau d'Olwer» (html) (en català). [Consulta: 10 novembre 2010].