Lotte Lenya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLotte Lenya

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Karoline Wilhelmine Charlotte Blamauer Modifica el valor a Wikidata
18 octubre 1898 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 novembre 1981 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaMount Repose Cemetery (en) Tradueix
Haverstraw (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsLotte Lenya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeatre, pel·lícula, televisió i òpera Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu de teatre, actriu, monologuista, actriu de cinema, cantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
Activitat1928 Modifica el valor a Wikidata –
GènereMusical Modifica el valor a Wikidata
VeuContralt Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeKurt Weill (1926–1933)
Kurt Weill (1937–1950), mort del cònjuge
George Davis (1951–1957), mort del cònjuge
valor desconegut (1962–1969), mort del cònjuge
valor desconegut (1971–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webkwf.org… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0502322 Allocine: 11069 Allmovie: p41824 TCM: 112003 TV.com: people/lotte-lenya IBDB: 49475 TMDB.org: 9898
Musicbrainz: 244f758f-5154-49c8-b3e1-551491e502f3 Discogs: 407120 Allmusic: mn0000806947 Find a Grave: 3805 Modifica el valor a Wikidata

Lotte Lenya (o Lotte Lenja), nascuda Karoline Wilhelmine Charlotte Blamauer (Viena, Imperi Austrohongarès, 18 d'octubre de 1898 − Nova York, Estats Units, 27 de novembre de 1981), va ser una actriu i cantant austríaca nacionalitzada estatunidenca,[1] nominada a l'Oscar a la millor actriu secundària i al Globus d'Or en la mateixa categoria per La primavera romana de la senyora Stone[2] Stone. Va ser una de les figures més importants del Berlín de preguerra i, en el seu exili nord-americà, de l'espectacle nord-americà.

Va ser la musa inspiradora del compositor Kurt Weill, el seu marit, que la va definir així: és pèssima mestressa de casa però excel·lent actriu, no sap llegir música, però quan canta, el públic l'escolta com si estigués sentint Enrico Caruso.

Europa[modifica]

Va treballar com a ballarina i actriu a Zúric i es mudà després a l'efervescent Berlín de la República de Weimar, llavors un dels centres culturals més dinàmics d'Europa.

Va contreure matrimoni amb el compositor Kurt Weill el 1926 i va començar a participar en els drames musicals del seu espòs i del seu col·laborador Bertolt Brecht, com Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny de 1926 i L'òpera dels tres rals, de 1928. Lenya va ser la musa de Weill i conformaren un duo llegendari.

La parella va fugir de l'Alemanya nazi cap a París, on ella va cantar en Els set pecats capitals (Die sieben Todsünden) el 1933.

Amèrica[modifica]

Es van establir a la ciutat de Nova York el 1935 i Lenya va fer el seu debut en Der Weg der Verheißung de 1937.

Després de la mort de Weill, participa en la reestrena de L'òpera dels tres rals, i actua després en Brecht on Brecht de 1962, Mare Coratge (Mutter Courage und ihre Kinde) de 1965 i com a Fraulein Schneider en l'original Cabaret de 1962, així com en diversos films com Des de Rússia amb amor (en què va ser premiada).[3]

Síntesi[modifica]

Les seves versions de les cançons de Weill són considerades definitives; Lenya era una cantant intuïtiva, posseïa un timbre de veu molt particular, i tot i que desafinada, el seu particular fraseig i intenció la van convertir en una espècie d'Édith Piaf alemanya.

Lenya va immortalitzar cançons com Mack the Knife, Alabama Song, Surabaya Johnny i d'altres. Continua sent el símbol berlinès per excel·lència i el referent per a cantants de l'època com Greta Keller, Gisela May, Hildegard Knef i Marlene Dietrich.

El seu estil ha estat imitat per cantants d'avui com Ute Lemper i la soprano Teresa Stratas, que va gravar les últimes cançons inèdites de Weill a petició de Lenya.

Discografia de referència[modifica]

  • Lotte Lenya Sings Kurt Weill's The Seven Deadly Sins
  • Lotte Lenya Sings American & Berlin Theater Songs of Kurt Weill
  • Lotte Lenya/Gisela May - Theater Songs of Brecht & Weill DVD
  • Lotte Lenya Sings Kurt Weill - Levine, Lenya, Armstrong
  • Weill: The Threepenny Opera, Wilhelm Bruckner-Ruggeberg
  • Weill: Aufstieg Und Fall Der Stadt Mahagonny, Wilhelm Bruckner-Ruggeberg

Filmografia[modifica]

  • L'òpera dels tres centaus (1931) - Jenny Diver
  • La primavera romana de la senyora Stone (The Roman Spring of Mrs Stone) (1965) - comtessa
  • Des de Rússia amb amor (1963) - Rosa Klebb
  • The Appointment (1969) - Emma Valadier
  • Semi-Tough (movie) (1977) - Clara Pelf
  • Übungstücke für Schauspieler (1964)
  • Mutter Courage und ihre Kinder (1965) - Mare Coratge
  • Ten Blocks on the Camino Real (1966) - la gitana
  • Mahagonny (1980)
  • Interregnum (1960) - narradora

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «biografia de Lotte Lenya». imdb.
  2. ↑ «The 34th Academy Awards (1962) Nominees and Winners» (en anglès). oscars.org. Arxivat de l'original el 2014-10-06. [Consulta: 7 maig 2012].
  3. ↑ «filmografia de Lotte Lenya». imdb.

Bibliografia[modifica]

  • Zwei auf einer Insel: Lotte Lenya und Kurt Weill, Jens Rosteck.
  • Speak Low (when You Speak Love): The Letters of Kurt Weill and Lotte Lenya by Kurt Weill, Lys Symonette, Lotte Lenya, Kim H. Kowalke.
  • Lenya the Legend: A Pictorial Autobiography by David Farneth.
  • Die Seeräuber-Jenny: Das bewegte Leben der Lotte Lenya, Donald Spoto.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lotte Lenya
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lotte_Lenya&oldid=31292503»