Lou Andreas-Salomé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Lou Andreas-Salomé (nascuda Luisa Gustavovna Salomé, en rus Луиза Густавовна Саломе), dona de lletres, escriptora i intel·lectual russa (Sant Petersburg, 12 de febrer de 1861 - Göttingen, Baixa Saxònia, Alemanya, 6 de gener de 1937).

Lou Andreas-Salomé en 1914.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era filla de Gustav Salomé, jueu francès que arribà a general de l'exèrcit rus. Lou Mantingué tota la vida el cognom del seu marit, Friedrich Andreas, professor de lingüística a la Universitat de Göttingen, amb el qual es casà el 1887, per bé que el matrimoni cessà la convivència dos anys després. És considerada una de les deixebles més properes a Sigmund Freud, i com a tal una de les fundadores de la psicoanàlisi. De fet hi ha qui parla de què la relació entre ambdós personatges anava més enllà de la col·laboració teòrica o de la simple amistat. Trobà en Freud per primera vegada el 1911 en ocasió del Tercer Congrés Internacional de Psicoanàlisi, a Weimar.

Ella mateixa escriurà: "La meva vida esperava el naixement de la psicoanàlisi des que vaig deixar la infantesa". Quan és admesa als cercles psiconalítics esdevindrà molt propera a Rank i a Ferenczi, i es farà amiga íntima d'Anna, l'únic infant d'en Sigmund que seguirà la carrera psicoanalítica. Freud farà molt de cas a la seva perspectiva "femenina" de la psiconàlisi, però no coincidí amb la seva visió del paper de la religió, en la que ella considera la pèrdua de Déu al domini de les energies vitals, mentre que el mestre la situa al terreny de les il·lusions.

Lou als 20 anys, a Zuric, el 1882

Posseïdora de una bellesa excepcional i d'un estil seductor, que fàcilment podria encabir-se en el concepte de femme fatale, captivà més d'un dels principals intel·lectuals i artistes europeus de la seva època. El 1882 va conèixer en Friedrich Nietzsche, i ell li va proposar formar el "cercle d'esperits lliures", una "trinitat" d'ells dos i en Paul Rée. Nietzsche s'encaterinà bojament (literalment) de na Lou, de qui deia, malgrat el seu proverbial menyspreu de les dones, que era la seva "germana intel·lectual", i li proposà matrimoni dos cops. Dues propostes que ella rebutjà, malgrat, sembla, que li havia fet creure en la reciprocitat del seu amor. Hi ha qui sosté que fou a causa del trencament amb na Lou, que Friedrich embogí definitivament. Follia que l'acompanyarà fins a la mort el 1900.

Andreas-Salomé fou després la parella duradora i apassionada del poeta Rainer Maria Rilke. Va ser a petició d'ella que l'escriptor canvià el seu nom René pel de Rainer. Durant tres anys fou la seva parella exclusiva (1897-1900). Després, però, fou la seva confident íntima fins a la mort d'ell, el 1926

Amb motiu de la mort de Lou, Freud dirà: "Fou una personalitat que preferí romandre a l'ombra, d'una modèstia poc comuna". Ella per la seva part diu a les seves memòries: "A mesura que lamento el fi proper de la meva existència, m'és més senzill abraçar en la seva totalitat aquest estrany objecte que és la vida humana".

Des del punt vista teòric, la seva preocupació principal fou el concepte i el desenvolupament del narcissisme. En aquest sentit, el seu treball fonamental fou: El narcissisme com a doble direcció. Entre molts d'altres escrits també destaca: Anal i sexual.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Rilke, Rainer Maria / Andreas-Salomé, Lou - Correspondance Gallimard, 1985

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]