Louis-Charles Mahé de La Bourdonnais
 |
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs. |
| Louis de La Bourdonnais | |
|---|---|
 |
|
| Naixement | Louis-Charles Mahé de La Bourdonnais 1795 o 1797 illa de la Reunió, França |
| Defunció | 13 de desembre de 1840 (als 43 o 45 anys) Londres, Anglaterra |
| Nacionalitat |  França |
| Ocupació | Jugador d'escacs |
| Conegut per | Millor escaquista del món (1821-1840) |
Louis-Charles Mahé de La Bourdonnais (nascut el 1795 (o, segons algunes fonts, 1797) a l'illa de la Reunió[1] - mort el 13 de desembre de 1840 a Londres) fou un jugador d'escacs francès. Fundador de la primera revista d'escacs del món, Le Palamède, fou un dels millors jugadors del món a començaments del segle XIX. Degut al seu gran talent combinatori, hom el recorda com el més gran mestre d'escacs francès després de Philidor.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
La Bourdonnais pertanyia a una de les famílies més acabalades de l’illa de la Reunió (possessió francesa a l’oceà Índic); va aprendre a jugar als escacs el 1814, i va començar a jugar seriosament cap al 1818, quan anava regularment a jugar al Café de la Régence, a París, on sembla que hi tenia la seva pròpia taula reservada,[2] i hi jugava diàriament de forma continuada des del migdia a mitjanit. Allà, hi jugava contra qualsevol que estigués disposat a jugar-s’hi diners. Va tenir com a mestre en Jacques François Mouret,[3] i al cap d’uns dos anys, va esdevenir un dels millors jugadors del Café, i va succeir i destronar Alexandre Deschapelles, el millor jugador de França fins llavors.
Posteriorment, es va veure obligat a guanyar-se la vida com a jugador d'escacs professional, després de malbaratar la seva fortuna, mal aconsellat, en negocis de terres.
El 1827, publicà la biografia del seu avi, Bertrand-François Mahé de La Bourdonnais, cèlebre almirall francès.
El 1833, publicà un manual d’escacs: Nouveau Traité du jeu des échecs (París), dirigit als aficionats, i que contenia tant informació sobre obertures com sobre finals.
Campió del món d'escacs (no oficial) [modifica]
La Bourdonnais és considerat el Campió del món (no existia el títol oficial en aquella època) des de 1821, quan ja podia vèncer clarament el seu millor mestre Alexandre Deschapelles, fins a la seva mort el 1840.
 |
|||||||||
 |
 |
 |
|
 |
|
|
 |
 |
|
|
|
|
 |
|
|
 |
 |
||
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
|
 |
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|
|
|
|
 |
||
|
|
|
 |
|
|
|
 |
||
|
|||||||||
Cap a 1834, en tant que ja no quedava a França cap jugador capaç de competir amb ell, La Bourdonnais va viatjar a Londres per enfrontar-se al millor jugador del moment de la Gran Bretanya, l'irlandès Alexander MacDonnell. Ambdós varen jugar una famosa i històrica sèrie de matxs, considerada per alguns un autèntic Campionat del món, entre juny i novembre de 1834, amb un total de 85 partides disputades (sense rellotge). El resultat fou de (+46 -26 =13)[4] a favor de La Bourdonnais.
Després d'aquesta victòria contra McDonnell, La Bourdonnais fou considerat de manera pràcticament unànime el millor jugador del món, i llavors retornà a París, on hi fundà la primera publicació periòdica d’escacs francesa, Le Palamède.
Mort [modifica]
La Bourdonnais va morir, afectat d'hidropesia abdominal, a Londres, el 1840, en la més absoluta pobresa, i havent hagut de vendre totes les seves possessions, inclosa la roba, per pagar els seus creditors. George Walker va aconseguir que fos enterrat molt a prop del seu antic rival, Alexander McDonnell al Kensal Green Cemetery de Londres.[5][6]
Partides notables [modifica]
- Alexander MacDonnell vs Louis-Charles Mahé de La Bourdonnais, 16, Londres 1834, defensa siciliana (B32), 0-1 Una partida que demostra la força dels peons. La posició final és una de les més conegudes i sorprenents de tota la història dels escacs.
- Louis-Charles Mahé de La Bourdonnais vs Alexander MacDonnell, 3, Londres 1834, Gambet de dama acceptat (D20), 1-0 La Bourdonnais castiga l’atac prematur de MacDonnell.
Notes i referències [modifica]
- ↑ I no a l'” Île Bourbon”, car l'illa havia estat rebatejada el 1793.
- ↑ The Oxford Companion to Chess - David Hooper i Kenneth Whyld (1992) p. 56
- ↑ La Palamède editat per St. Amaint (1847) p. 211
- ↑ La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y , i va fer taules en z.
- ↑ Philip W. Sergeant, A Century of British Chess, David McKay, 1934, p. 39.
- ↑ Walker, George. Chess and Chess-Players. London: C. J. Skeet, 1850.
Bibliografia [modifica]
- World chess champions per Edward G. Winter, editor. 1991 ISBN 0-08-024094-1
- 1827 : Mémoires historiques de B.F. Mahé de La Bourdonnais
- 1833 : Nouveau traité du jeu des échecs (francès)
- 1836 : Le Palamède, revista mensual d’escacs - Any 1836 (francès)
- 1837 : Le Palamède, revista mensual d’escacs - Any 1837 (francès)
- 1838 : Le Palamède, revista mensual d’escacs - Any 1838 (francès)
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis-Charles Mahé de La Bourdonnais |
- Louis-Charles Mahé de La Bourdonnais a ChessGames.com (en anglès)
- Biografia (anglès)
- Retrat (anglès)
