Louis-Charles Mahé de La Bourdonnais

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
Louis de La Bourdonnais
Naixement Louis-Charles Mahé de La Bourdonnais
1795 o 1797
illa de la Reunió, França
Mort 13 de desembre de 1840 (als 43 o 45 anys)
Londres, Anglaterra
Nacionalitat França França
Ocupació Jugador d'escacs
Conegut/uda per Millor escaquista del món (1821-1840)

Louis-Charles Mahé de La Bourdonnais (nascut el 1795 (o, segons algunes fonts, 1797) a l'illa de la Reunió[1] - mort el 13 de desembre de 1840 a Londres) fou un jugador d'escacs francès. Fundador de la primera revista d'escacs del món, Le Palamède, fou un dels millors jugadors del món a començaments del segle XIX. Degut al seu gran talent combinatori, hom el recorda com el més gran mestre d'escacs francès després de Philidor.

Biografia[modifica | modifica el codi]

La Bourdonnais pertanyia a una de les famílies més acabalades de l’illa de la Reunió (possessió francesa a l’oceà Índic); va aprendre a jugar als escacs el 1814, i va començar a jugar seriosament cap al 1818, quan anava regularment a jugar al Café de la Régence, a París, on sembla que hi tenia la seva pròpia taula reservada,[2] i hi jugava diàriament de forma continuada des del migdia a mitjanit. Allà, hi jugava contra qualsevol que estigués disposat a jugar-s’hi diners. Va tenir com a mestre en Jacques François Mouret,[3] i al cap d’uns dos anys, va esdevenir un dels millors jugadors del Café, i va succeir i destronar Alexandre Deschapelles, el millor jugador de França fins llavors.

Posteriorment, es va veure obligat a guanyar-se la vida com a jugador d'escacs professional, després de malbaratar la seva fortuna, mal aconsellat, en negocis de terres.

El 1827, publicà la biografia del seu avi, Bertrand-François Mahé de La Bourdonnais, cèlebre almirall francès.

El 1833, publicà un manual d’escacs: Nouveau Traité du jeu des échecs (París), dirigit als aficionats, i que contenia tant informació sobre obertures com sobre finals.

Campió del món d'escacs (no oficial)[modifica | modifica el codi]

La Bourdonnais és considerat el Campió del món (no existia el títol oficial en aquella època) des de 1821, quan ja podia vèncer clarament el seu millor mestre Alexandre Deschapelles, fins a la seva mort el 1840.

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 bd e8 f8 g8 rd h8 kd Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 pl e7 f7 g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 pd b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 ql d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 c2 d2 pd e2 pd f2 pd g2 pl h2 pl
a1 b1 c1 d1 rl e1 f1 g1 h1 kl
Chess zhor 26.png
Posició final de la 16a partida MacDonnell-La Bourdonnais, Londres 1834, després de la jugada negra 37. ... e2. Una de les posicions més famoses en tota la història dels escacs, i tot un homenatge a Philidor.

Cap a 1834, en tant que ja no quedava a França cap jugador capaç de competir amb ell, La Bourdonnais va viatjar a Londres per enfrontar-se al millor jugador del moment de la Gran Bretanya, l'irlandès Alexander MacDonnell. Ambdós varen jugar una famosa i històrica sèrie de matxs, considerada per alguns un autèntic Campionat del món, entre juny i novembre de 1834, amb un total de 85 partides disputades (sense rellotge). El resultat fou de (+46 -26 =13)[4] a favor de La Bourdonnais.

Després d'aquesta victòria contra McDonnell, La Bourdonnais fou considerat de manera pràcticament unànime el millor jugador del món, i llavors retornà a París, on hi fundà la primera publicació periòdica d’escacs francesa, Le Palamède.

Mort[modifica | modifica el codi]

La Bourdonnais va morir, afectat d'hidropesia abdominal, a Londres, el 1840, en la més absoluta pobresa, i havent hagut de vendre totes les seves possessions, inclosa la roba, per pagar els seus creditors. George Walker va aconseguir que fos enterrat molt a prop del seu antic rival, Alexander McDonnell al Kensal Green Cemetery de Londres.[5][6]

Partides notables[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. I no a l'” Île Bourbon”, car l'illa havia estat rebatejada el 1793.
  2. The Oxford Companion to Chess - David Hooper i Kenneth Whyld (1992) p. 56
  3. La Palamède editat per St. Amaint (1847) p. 211
  4. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  5. Philip W. Sergeant, A Century of British Chess, David McKay, 1934, p. 39.
  6. Walker, George. Chess and Chess-Players. London: C. J. Skeet, 1850. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis-Charles Mahé de La Bourdonnais Modifica l'enllaç a Wikidata