Louis-Marie Grignion de Montfort

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Lluís Maria Grignion de Montfort

Montfort en una de les escoles gabrielistes
prevere i fundador
Nom secular Louis-Marie Grignion Robert
Naixement 13 de gener de 1673
Montfort-sur-Meu (Bretanya)
Defunció 28 d'abril de 1716
Saint-Laurent-sur-Sèvre (Vendée, França)
Enterrament Basilique St. Louis de Montfort (Saint-Laurent-sur-Sèvre)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 22 de gener de 1888, Roma per Lleó XIII
Canonització 20 de juliol de 1947, Roma per Pius XII
Lloc de pelegrinatge Montfort (casa natal), Saint-Laurent (tomba)
Festivitat 28 d'abril
Fets destacables Fundador de la Companyia de Maria Monfortana i dels Germans de l'Esperit Sant; cofundador de les Filles de la Saviesa
Iconografia Robes de sacerdot, amb un crucifix a la mà, predicant

Louis-Marie Grignion de Montfort, (Montfort-sur-Meu, Bretanya, 13 de gener de 1673- Saint-Laurent-sur-Sèvre, País del Loira, 28 d'abril de 1716) fou un prevere i teòleg francès, fundador de les congregacions de les Filles de la Saviesa, la Companyia de Maria Monfortana i els Gabrielistes. És venerat com a sant per l'Església Catòlica Romana.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 1673 a Montfort-la-Cane, avui Montfort-sur-Meu, prop de Rennes (Bretanya). Els seus pares, l'advocat Jean-Baptiste Grignion, i Jeanne Robert, el van batejar amb el nom de Lluís, però ell, en rebre el sagrament de la confirmació, va afegir-hi el nom de Maria, mogut per la seva devoció a la Mare de Déu.

Va estudiar al col·legi dels jesuïtes. Ordenat prevere, el seu desig era consagrar-se a l’evangelització dels infidels en terres de missió, però el seu superior immediat --pel fet d’haver estudiat al Seminari de Sant Sulpici de París, depenia del seu superior, ja que formava part d’aquesta germandat eclesial— el va enviar a Nantes, on el jansenistes havien expulsat del seminari major els sacerdots de Sant Sulpici. Va ser una època de sofriment i prova, fins al punt que hagué de fugir de la ciutat i retornar a París, on va haver de viure de la caritat de les Benedictines del Santíssim Sagrament, en un petit recinte sota unes escales.

A causa de les dificultats que se li presentaven a França per fer de missioner, tot i que no va parar d’organitzar missions populars, va pensar de nou a anar a les missions, i per tal d’aconseguir-ne l’autorització anà a Roma a visitar el papa Climent XI, però aquest li va pregar que es quedés a França per a lluitar conta el jansenisme. Per autoritzar-ne les missions i que ningú no el molestés li va concedir el títol de missioner apostòlic per a França en 1705.

El 1703 va fundar amb Marie-Louise Trichet la congregació femenina de les Filles de la Saviesa, de tipus hospitalari i educatiu. En 1705 va fundar la Companyia de Maria, per reunir els preveres i catequistes que treballaven en l'evangelització missionera. Després de la mort del fundador, la Companyia va donar lloc a una congregació religiosa de missioners rurals, els Pares Montfortians, i la de les Germans de l'Esperit Sant, dedicades a la instrucció cristiana.

Va dedicar la resta de la seva vida a combatre els jansenistes, predicant i escrivint, a més de fundar comunitats. Entre les seves obres van destacar: El secret de Maria i Traité de la vraie dévotion à la Vierge (L’autèntica devoció a la Mare de Déu), llibres de gran difusió en la seva època i convertits en clàssics de l’espiritualitat. A més, les seves missions populars eren molt riques en càntics, i es coneixen uns 24.000 versos compostos per ell, que en certa manera abracen tot el ventall de les predicacions populars.

Va morir a Saint-Laurent-sur-Sèvre (Vendée).

El papa Lleó XIII el va beatificar el 22 de gener de 1888, i el 20 de juliol de 1947 el papa Pius XII el va canonitzar.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis-Marie Grignion de Montfort Modifica l'enllaç a Wikidata