Louis Couturat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Louis Couturat
Naixement 1 de maig de 1868
Defunció 3 d'agost de 1914 (als 45 anys)
Ris-Orangis, Essonne, França
Ocupació Filòsof, lògic, lingüista i matemàtic
Conegut per Ido

Louis Couturat (17 de gener de 1868 - 3 d'agost de 1914) va ser un filòsof, lògic, lingüista i matemàtic francès.[1]

Va estudiar filosofia i matemàtica a l'Escola Normal Superior i va ser després professor a la Universitat de Tolosa i en el Col·legi de França. A l'Estat francès va ser un dels precursores de la lògica simbòlica, que havia començat a difondre's poc abans de la Primera Guerra Mundial gràcies a la labor de Charles Peirce, Giuseppe Peano i especialment de Principia Mathematica, d'Alfred North Whitehead i Bertrand Russell, aquest últim amic personal de Couturat. Va concebre la lògica simbòlica com un instrument per al perfeccionament de les matemàtiques i de la filosofia, integrant així el corrent anomenat logicisme . En aquest aspecte, es va oposar a Henri Poincaré, qui va anticipar al seu torn l'intuïcionisme de Brouwer. Couturat va contribuir al desenvolupament del llenguatge artificial ido, una variant de l'esperanto. Va morir en un accident de trànsit.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • 1896 De Platonicis mythis Thesim Facultati Litterarum Parisiensi proponebat Ludovicus Couturat, Scholae Normalae olim alumnus. Parisiis: Edebat Felix Alcan Bibliopola. MDCCCXCVI. 120 p.
  • 1896. De l'Infini mathématique, Georg Olms.
  • 1901. La Logique de Leibniz, Georg Olms. Donald Rutherford's English translation in progress. **1903. Opuscules et Fragments Inédits de Leibniz, Georg Olms.
  • 1903. Histoire de la langue universelle. Paris: Hachette. With Léopold Leau. Republished 2001, Olms. **1905. Les Principes des Mathematiques: avec un appendice sur la philosophie des mathématiques de Kant. Rupublished 1965, Georg Olms.
  • 1905. L'Algèbre de la logique. Jourdain, P.E.B., trans., 1914. The Algebra of Logic. Open Court. Project Gutenberg.
  • 1907. Les nouvelles langues internationales. Paris: Hachette. With Léopold Leau. Republished 2001, Olms.
  • 1910. Étude sur la dérivation dans la langue internationales. Paris: Delagrave. 100 p.
  • 1910. Louis Couturat, O. Jespersen, R. Lorenz, Wilhelm Ostwald and L.Pfaundler, International Language and Science: Considerations on the Introduction of an International Language into Science", Constable and Company Limited, London. **1915. Dictionnari Français-Ido. Paris: Chaix. Avec Louis de Beaufront. 586 p.
  • 1983. L'oeuvre de Louis Couturat. Presses de l'Ecole Normale Supérieure. Proceedings of a conference.
  • Ivor Grattan-Guinness, 2000. The Search for Mathematical Roots 1870-1940. Princeton Uni. Press. Bibliography contains 27 items by Couturat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Louis Couturat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços Externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Couturat
  • J J O'Connor i E F Robertson, O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Louis Couturat» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive., 2006, School of mathematics and statistics, University of Saint Andrew's Scotland
  • Obres de Louis Couturat al Projecte Gutenberg. (anglès)