Louis René Édouard de Rohan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLouis René Édouard de Rohan

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Cardinal de Rohan
(fr) Louis René Édouard de Rohan Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 setembre 1734 Modifica el valor a Wikidata
París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 febrer 1803 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Ettenheim (marcgraviat de Baden) Modifica el valor a Wikidata
Bisbe diocesà
11 març 1779 – 29 novembre 1801
← Louis Constantin de RohanJean-Baptiste Pierre Saurine →
Bisbe d'Estrasburg
1779 – 1803
← Louis Constantin de RohanJean-Baptiste Pierre Saurine →
Cardenal
1r juny 1778 –
Abat de Montmajor
1761 – 1786
Seient 36 de l'Acadèmia Francesa
1761 – 28 gener 1803
← Joseph SéguyJean Devaines →
Bisbe titular
24 març 1760 –
Diòcesi: bisbat de Canop
Gran capellà de França
Diputat a l'Assemblea Nacional
Príncep-bisbe

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióLiceu Louis-le-Grand Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEclesiàstic
Membre de
Ordenació sacerdotal en el ritu romà1754
ConsagracióChristophe de Beaumont Modifica el valor a Wikidata
Altres ocupacions1760 bisbe inpartibus de Canope
Ambaixador a Viena
Cardenal i Bisbe d'Estrasburg
Altres
TítolPríncep Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasal de Rohan Modifica el valor a Wikidata
ParesHercule Mériadec de Rohan-Guéméné Modifica el valor a Wikidata  i Louise de Rohan Modifica el valor a Wikidata
GermansJules Hercule Meriadec de Rohan-Guéméné, Louis-Armand-Constantin de Rohan i Ferdinand Maximilien Mériadec de Rohan Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

IMSLP: Category:Rohan,_Louis-René-Édouard_de Modifica el valor a Wikidata

Louis René Édouard de Rohan (París, 25 de setembre de 1734 - Ettenheim, Alemanya, 7 de febrer de 1803) fou un religiós francès que arribà al cardenalat.

Estudià en el seminari de Saint-Magloire, i als vint-i-sis anys fou nomenat coadjutor del seu oncle Constance de Rohan, llavors bisbe d'Estrasburg; en aquell mateix any (1760) se'l consagrà bisbe in partibus. L'any següent fou nomenat membre de l'Acadèmia Francesa, malgrat no tenir cap mereixement científic ni literari per aquest nomenament. El 1770 fou l'encarregat de complimentar la jove delfina Maria Antonieta, quan aquesta feu la seva entrada a França per casar-se amb el futur Lluís XV, i el 1772 se'l nomenà ambaixador extraordinari a Viena.

Allà, amb la seva conducta, escandalitzà la cort de Maria Teresa, ja que Rohan era un home de món, amant dels plaers i del luxe. Al principi, l'emperadriu acollí molt favorablement el nou ambaixador, però les prodigalitats i aventures galants de Rohan, així com les intemperàncies del seu llenguatge, acabaren per disgustar-la, i manifestà el seu desig que fossin retirades les credencials, pel que Rohan fou cridat a França arran de l'adveniment de Lluís XVI al tron, tant aquest com la jove reina el reberen amb molta fredor.

Fou nomenat, successivament, almoiner major el 1777, administrador dels Tres-cents, cardenal i bisbe titular d'Estrasburg (1779). A més, restà en possessió de diversos beneficis i abadies, que li proporcionaven una fabulosa renda, malgrat la qual restava constantment ple de deutes. Va intervenir en afers poc honrats. Trobant-se d'ambaixador a Viena, un desconegut li proposà l'enviament de la correspondència diplomàtica de la cort de Viena, proposició que Rohan acceptà, i d'aquesta manera assolí posseir molts secrets i documents de gran importància.

Enganyat per alguns intrigants, arribà a creure que la reina Maria Antonieta li atorgaria els seus favors si aconseguia regalar-li un collar de diamants, que pel seu elevat preu la reina no podia comprar. En efecte, adquirí la joia, però no podent satisfer el seu import total (1.000.000 lliures), donà origen al famós Assumpte del collar, que la història ha provat que per part de la reina no hi hagué màcula de culpa, i que la cobdícia dels joiers Boehmer i Bassenge i la imprudència d'una dama intermediària (Jeanne de Valois-Saint-Rémy) pogués donar lloc al fet que Rohan aparegués en situació compromesa. Assabentat el rei d'aquest fet, ordenà l'empresonament de Rohan, i el va fer comparèixer davant el Parlament, i malgrat que en va sortir absolt (1785), perdé tot l'ascendent que tenia en la cort. Fou desterrat a l'abadia de La Chasa Dieu, i després va passar a Turena; però després de dos anys de desterrament va poder tornar a la seva diòcesi d'Estrasburg, on reformà llavors la seva vida, en harmonia al seu estat eclesiàstic.

Nomenat representant del clergat d'Haguenau (1789) als Estats Generals, no va voler votar la Constitució civil del clergat, i reclòs en la seva diòcesi reclutà tropes per a l'exèrcit reialista i acabà per unir-se amb els emigrats durant la Revolució. Quan es signà el Concordat el 1801 presentà la dimissió del seu bisbat i passà la resta del seus dies molt modestament.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis René Édouard de Rohan