Louis de Funès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Louis de Funès
Louis de Funès a Le Gendarme et les Extra-terrestres, el 1978
Louis de Funès a Le Gendarme et les Extra-terrestres, el 1978
Nom real: Louis Germain de Funès de Galarza
Naixença: 31 de juliol de 1914
Courbevoie, (França)
Defunció: 27 de gener de 1983 (als 68 anys)
Nantes (França)
Nacionalitat: França França
Cònjuge/s: Germaine Louise Élodie Carroyer (1936-1942)
Jeanne Augustine Barthélémy (1943)
Premis César
César honorific 1980

Pàgina sobre Louis de Funès a IMDb

Louis Germain David de Funès de Galarza (Courbevoie, 31 de juliol de 1914 - Nantes, 27 de gener de 1983) fou un actor còmic francès d'origen espanyol. El 1973 va rebre la distinció francesa de cavalller de la legió d'honor (Légion d'honneur) i també el premi cinematogràfic, anomenat César, d'honor el 1980.

Només a França les seves pel·lícules van ser vistes per 160 milions d'espectadors.

Perfil[modifica | modifica el codi]

Louis de Funès tenia un perfil; diminut, popular a França en el genere slapstick, pianista de jazz, alopècic i prim, satíric, director, famós per les seves múltiples expressions facials.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va ser el tercer fill nascut d'una parella que el 1904 va arribar a frança provinents d'Espanya. El seu pare Carlos Luis de Funes de Galarza morí, sol, a Màlaga el 1934. La seva mare era gallega d'Ortigueira i morí a Montmorency el 1957.

El seu pare no va poder exercir a França la seva professió d'advocat i aleshores es va fer joier però partí a Veneçuela i sembla que no va tenir tanta influència en els seus fills com la seva esposa.

Louis va fer l'educació secundària al lycée Condorcet i als 16 anys entrà a l'Escola professional de la pelleteria situada a la Plaça de la Bastilla de París i treballà uns anys de pelleter fins que el 1932 s'incriu a l'Escola Tècnica de Fotografia i de Cinema.

Va exercir diversos oficis i el 1936 es casa amb la seva primera dona: Germaine Louise Élodie Carroyer d'aquesta unió va néixer un fill de nom Daniel però el matrimoni durà poc temps. El 1942 començà a treballar de pianista de jazz en un bar sense formació musical tocava d'orella).

El 1942, als 28 anys decideix ser actor i s'inscriu oficialment al registre mitjançant un concurs d'interpretació fent una escena d'un obra de Molière. Debuta amb l'obra L'Amant de paille de Marc-Gilbert Sauvajon va seguir fent obres de teatre i continuà fent de pianista. Es tornà a casar el 1943 Jeanne Augustine Barthélemy, i tingueren dos fills Patrick, i Olivier que participà amb petits papers amb el seu pare.

El 1945 va participar en la seva primera pel·lícula La Tentation de Barbizon de Jean Stelli. en un petit paper de porter de cabaret. Els anys següents va seguir fent papers cinematogràfics i amb el film de 1956 La Traversée de Paris de Claude Autant-Lara actua ja amb força amb actors consagrats com Jean Gabin i Bourvil. L'any següent Maurice Regamey li ofereix el seu primer paper principal a Comme un cheveu sur la soupe la seva actuació d'un compositor suïcida li val el Grand Prix du Rire.

Paper decisiu

El 1959 treballa al teatre a l'obra Oscar amb Jean-Paul Belmondo obra de gran èxit que es portà fora de París, fins i tot al Magreb, també se'n va fer una pel·lícula amb el mateix nom. Aquí ja fa el paper que el va fer cèlebre i que anirà repetint en totes les seves pel·lícules: un home desassossegat i irascible que contrastava amb la seva menuda estatura (1,64 m).

En les dècades dels anys 1960 i 1970 les pel·lícules de Louis de Funés assoleixen grans recaptacions més enllà del que ja tenien al cinema francès, només el públic de parla anglesa resta aliè a l'èxit d'aquest actor. El març de 1975 Louis té dos infarts de miocardi, aleshores ha d'alentir la seva activitat i renuncia definitivament a continuar la seva carrera teatral. A més en el cinema el risc de recaiguda de la seva malaltia fan que les companyies d'assegurances no vulguin assumir el risc d'assegurar-lo. Encara però intervendrà en diverses pel·lícules d'èxit com El gendarme i els extraterrestres de 1979.

Tomba de Louis de Funès al cementiri de Le Cellier

El gener de 1983 mor víctima d'un nou infart. Nombroses celebritats com Yves Montand van assistir al seu enterrament, al cementiri de Le Cellier.

Dites[modifica | modifica el codi]

Va dir:

« <<Algunes persones són comediants, però nosaltres som actors>>. »

Distincions[modifica | modifica el codi]

L'any 1967 el Govern francès li va concedir la Legió d'Honor.

Més tard, el 1980, rep el premi cinematogràfic César, amb la distinció de títol honorífic.

Filmografia completa[modifica | modifica el codi]

Filmografia completa de l'autor consultada l'abril de 2008

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Laurent Aknin, Louis de Funès, nouveau monde, 2005, ISBN 2-84736-089-1
  • Stéphane Bonnotte, Louis de Funès, jusqu'au bout du rire, Lgf, 2005, ISBN 2-253-11497-9
  • Olivier de Funès et Patrick de Funès, Louis de Funès: Ne parlez pas trop de moi, les enfants !, Le Cherche midi, 2005, ISBN 2-7491-0372-X
  • Jean-Jacques Jelot-Blanc, Louis de Funès, une légende, Anne Carrière, 1993, ISBN 2-910188-07-8
  • Christelle Laffin, Louis de Funès, Albin Michel, ISBN 2-226-13517-0

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis de Funès