Louise-Victorine Ackermann

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Louise-Victorine Ackermann (París, 30 de novembre de 1813 - Niça, 3 d'agost de 1890) fou una poetessa francesa.

El seu pare, volterià i seguidor dels enciclopedistes, envia a la seva filla a Berlín per completar estudis i va conèixer Humboldt, Müller i Baeck. Es casa el 1844 amb el pastor Paul Ackermann, protestant i preceptor de prínceps i amic de P.-J. Proudhon. Després de la mort del seu marit el 1846, es retira al camp i col·labora amb la revista Revue des Deux Mondes amb poemes. Les seves obres més conegudes són: Contes en vers (1855), Premières poésies (1873), Poésies philosophiques (1874) i Pensées d'une solitaire (1883).

L'obra Poesies philosophiques es reimprimeix el 1877 afegint una addició polèmica on l'escriptora assegura no haver patit la influència del pensament alemany, ni de la filosofia de Schopenhauer per realitzar les seves idees líriques. Una obra qualificada de notable per la seva posició espiritual. La inspiració d'Ackermann està dins de l'entorn parmesià, particularment de la de Leconte de Lisle, però ella reviu una meditació aspra i tenaçment impulsada cap l'ateisme, sobre la desesperada fixació de l'existència humana.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louise-Victorine Ackermann Modifica l'enllaç a Wikidata
  • González Porto-Bompiani (coord). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón,S.A. 1963. Núm. Registre: M 3843-63.
  • González Porto-Bompiani (coord). Diccionario literario, vol VIII. Montaner y Simón,S.A. 1959. Depósito Legal:B 1.352-1959.