Louise de Marillac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Lluïsa de Marillac

Vitrall del s. XX a la Catedral de Lima
vídua, fundadora
Nom secular Louise de Marillac
Naixement 12 d'agost de 1591
París (França)
Defunció 15 de març de 1660
París (França)
Enterrament Capella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa a la Rue du Bac (París)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església d'Anglaterra
Beatificació 9 de maig de 1920, Roma per Benet XV
Canonització 11 de març de 1934, Roma per Pius XI
Festivitat 15 de març
Fets destacables Cofundadora de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül
Orde Filles de la Caritat
Iconografia Com a vídua o monja, amb un llibre i una nena, o amb una Filla de la Caritat
Patronatge Nens abandonats o orfes, vídues; patrona de les obres socials (1960)

Louise de Marillac (París, 12 d'agost de 1591 - 15 de març de 1660) va ésser una religiosa francesa, fundadora de la congregació de les Filles de la Caritat, juntament amb sant Vicenç de Paül. Canonitzada en 1934, és venerada com a santa per l'Església catòlica com a Santa Lluïsa de Marillac.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Louise va néixer a París en 1591, al si d'una família noble d'Alvèrnia, com a filla natural de Louis I de Marillac (1556 - 1604), cavaller i senyor de Ferrières-in-Brie i de Villiers-Adam. Podria ésser que l'adoptés per evitar un escàndol a un dels seus germans. En 1595, Louis es va casar i ja havia deixat la seva filla internada al monestir de Saint-Louis-de-Poissy, de monges dominiques. Aquí va ésser educada, amb una sòlida formació humanística, sota la guia d'una tia, Louise de Marillac (1556 - 1629). Probablement hi va conèixer l'espiritualitat de Santa Caterina de Siena, que després palesarà als seus escrits. El 1604, morta la seva tia, va a París, on serà tutor seu Michel de Marillac (1560 - 1632), futur canceller de França. Lluïsa hi aprengué a portar una casa i entrà en els ambients de reforma catòlica de la capital, freqüentant les caputxines del Foubourg Saint-honoré. Pensà d'ingressar en alguna congregació i va fer vot de servir Déu i el proïsme.

Michel de Marillac era un fervent catòlic i havia pres part en la reforma de l'orde dels carmelites. A través seu, va conèixer, en una de les reunions a la tertúlia de Madame Acarie, el pare Pierre de Bérulle (15751629) i Charles Bochard de Champigny (1568-1624), provincial dels caputxins en 1612. Aquest recomanà a Lluïsa, en veure que era de constitució feble, que no es fes caputxina, que Déu li hauria assignat una altra missió.

Lluïsa va seguir la direcció espiritual de Jean-Pierre Camus (1584-1652), bisbe de Belley i amic de sant Francesc de Sales.

Matrimoni (1613-1625)[modifica | modifica el codi]

Escultura de Giovanni Pandiani, amb els sants Vicenç de Paül i Lluïsa de Marillac, 1858-1860 (Milà, San Carlo al Corso)
Reliquiari i cos de Lluïsa de Marillac a la capella de la Rue de Bac de París

Michel de Marillac va fer esposar Lluïsa amb Antoine Le Gras, secretari de la reina mare, Maria de Mèdici, matrimoni que s'esdevingué el 5 de febrer de 1613. L'octubre va donar a llum el seu fill Michel. El 1622, el seu marit va caure greument malalt i Lluïsa va pensar que era un càstig diví per haver-se casat amb ell i no haver complert la seva promesa de consagrar-se a Déu. A la Pentecosta del 1623, mentre pregava, va tenir una revelació i va veure que el seu deure era continuar amb el seu marit i més endavant fer vots solemnes i viure en comunitat. Al final del 1624 va triar com a director espiritual Vicenç de Paül (1581-1660) que havia fundat feia poc la Congregació de la Missió per predicar i fer apostolat i que volia ampliar l'obra d'aquesta fundació. Mentre, el 21 de desembre de 1625, Antoine Le Gras morí de tuberculosi.

Vinculació amb Vicenç de Paül (1625-1633)[modifica | modifica el codi]

Entre 1625 i 1629, i sota la direcció de Vicenç de Paül, Lluïsa es dedicà a les obres de caritat. Havia deixat el seu fill intern en un col·legi i es podia dedicar a consolidar l'obra de les Dames de la Caritat, que Vicenç l'encarregà en 1629. Aquest grup era una fraternitat formada per dames nobles o burgeses, que contribuïen amb recursos i les seves mans i el seu temps a l'assistència a malalts i necessitats. Lluïsa va fer que les dames que en formaven part prenguessin consciència del seu paper i de la significació cristiana de la seva obra. A més, portava els comptes i formava les que després serien mestres de les nenes.[1] El 5 de febrer de 1630, després d'haver visitat la casa de les Dames de la Caritat d'Asnières-sur-Seine, va tenir una experiència mística del seu matrimoni místic amb Crist.

Fundació de les Filles de la Caritat i últims anys (1633-1660)[modifica | modifica el codi]

El novembre de 1633, amb algunes noies que havien après a llegir amb les Dames de la Caritat i que, al seu torn, volien dedicar-se a la caritat, Lluïsa, d'acord amb Vicenç, les reuní a casa seva per formar-les i, el 25 de març de 1642, Lluïsa i quatre noies van fer els vots per oferir-se totalment al servei de Crist personificat en els pobres: va néixer així la Companyia de les Filles de la Caritat.

Les activitats del nou institut van ser nombroses: educació dels orfes i nenes sense recursos, ajut a les víctimes de la Guerra dels Trenta Anys i altres conflictes, cura de malalts a domicili i en hospitals, servei als presoners i malalts mentals, fundació d'hospitals, etc. Les germanes eren dones "lliures" (no feien clausura per poder ajudar en aquests llocs) que tenien per objectiu "la santa humilitat" i "per monestir, la casa dels malalts, per cel·la la cambra de l'afligit, per claustre els carrers de la ciutat o les sales dels hospitals". En poc temps, Lluïsa de Marilac va fundar noves comunitats a trenta ciutats de França i a Polònia: París, Richelieu, Angers, Sedan, Nanteuil-le-Haudouin, Liancourt, Saint-Denis, Serqueux, Nantes, Fontainebleau, Montreuil-sur-Mer, Chars, Chantilly, Montmirail, Hennebont, Brienne, Étampes, Varsòvia, Bernay, Sainte-Marie du Mont, Caors, Saint-Fargeau, Ussel, Calais, Metz i Narbona.

Va morir el 15 de març de 1660, amb la salut molt afectada pel continu treball. El seu cos, sebollita a l'església de Saint-Laurent de París, és avui a la capella de la casa mare de les Filles de la Caritat, al número 140 de la Rue du Bac de París.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Lluïsa de Marillac va ésser beatificada el 9 de maig de 1920 per Benet XV i canonitzada l'11 de març de 1934 per Pius XI. Joan XXIII la proclamà patrona de les obres socials el 1960.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Mentrestant, l'oncle Michel de Marillac i Louis II de Marillac, germanastre d'aquest, van caure en desgràcia per la seva oposició al cardenal de Richelieu: el primer va ésser decapitat, acusat de malversació, i el segon empresonat.

Bibliografia i enllaços[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louise de Marillac