Museu del Louvre
| Museu del Louvre Musée du Louvre |
|
 |
|
| Fundat | 1793 |
|---|---|
| Localització | Palais Royal, Musée du Louvre, 75001 París, França |
| Àmbit | Museu d'art |
| N. de visitants | 8,5 milions (2009) 8,9 milions (2011)[1] |
| Director/a | Henri Loyrette |
| Conservador/a | Marie-Laure de Rochebrune |
| Transport públic | Estació de Palais Royal – Musée du Louvre, Paris Metro |
| Lloc web | www.louvre.fr |
El Museu del Louvre és un dels museus més importants i visitats del món. Es troba a París, (França), al palau del Louvre.
Taula de continguts |
Història del museu[modifica]
Inicialment, al segle XII, va ser una fortalesa i més tard amb ampliacions del Renaixement i algunes més. Després part del Palau del Louvre es va obrir per primera vegada al públic com a museu el 8 de novembre de 1793, durant la Revolució Francesa, ja que els béns reials van passar a ser públics. Va estar unit al palau des Tuileries formant un sol conjunt arquitectònic fins al 1870, quan el Palau des Tuileries va ser destruït durant els fets de la Comuna de París. L'última remodelació important del museu va ser la famosa piràmide de vidre que serveix com a entrada des del 1989, dissenyada per Ieoh Ming Pei.
Més tard, el març de 2004 es va anunciar una nova ampliació del museu que es dedicarà a l'art islàmic. Per al seu disseny es va convocar un concurs internacional el 2005. Està previst que aquesta nova sala obri al públic al 2010 en una nova galeria a la Cort Visconti. Pel projecte s'hi van invertir 50 milions d'euros.
El 2010 va rebre, juntament amb d'altres museus europeus, la condecoració del Orden de las Artes y las Letras de España, del Ministeri de Cultura Espanyol, en reconeixement a la tasca de protecció del patrimoni que va fer dins del Comité Internacional de Salvament dels Tresors Espanyols el febrer de 1939, protegint les obres a les seves instal·lacions.[2]
Col·leccions[modifica]
El museu del Louvre compta actualment amb diferents col·leccions d'obres d'art provinents de civilitzacions, cultures i èpoques variades. Conté al voltant de 300.000 peces, de les quals només 35.000 estan exposades.
Orígens[modifica]
Les col·leccions del Louvre provenen de diversos orígens:
- Les col·leccions reals. Els monarques francesos van mostrar, ja des del segle XIV, afició per adquirir obres d'art, havent de destacar-se la labor de Francesc I i Lluís XIV amb l'adquisició de la col·lecció del banquer Jabach i del cardenal Mazzarino; Lluís XV va adquirir la col·lecció del príncep de Carignan, i Lluís XVI, quadres de les escoles flamenca i holandesa.
- La revolució francesa va significar l'obtenció d'obres d'art per a l'estat per diversos camins: la supressió de les ordres monàstiques, la desafectació de les esglésies i l'abandó de béns per la noblesa fugida. També, entre 1794 i 1795, van arribar obres requisades per l'exèrcit revolucionari a Bèlgica i Holanda.
- Les guerres napoleòniques van significar un notable increment de les col·leccions del Louvre, car els exèrcits van requisar obres als diferents països envaïts. No obstant això, moltes d'aquestes obres van haver de retornar-se als seus països d'origen. La signatura del Concordat del 1801 va obligar a retornar a les esglésies obres religioses.
- Durant els segles XIX i XX, la col·lecció es va incrementar mitjançant donacions de col·leccionistes privats, així com per una política d'adquisicions que s'ha centrat especialment en l'escola francesa. Entre les donacions, cal destacar la de 1935, del Baró Edmond de Rothschild (1845-1934), amb més de 40.000 gravats, gairebé 3.000 dibuixos i 500 llibres il·lustrats. [3]
El Louvre mostra obres d'art anteriors a 1848; les obres posteriors es mostren al Museu d'Orsay i l'art contemporani al Centre Georges Pompidou. Al Museu del Louvre es troba la més que famosa Gioconda del cèlebre pintor i escultor Leonardo da Vinci, així com altres obres de l'Art universal com la Venus de Milo, la Victòria de Samotràcia o l'escrivà assegut. Encara que aquests fets han provocat tensions entre els francesos i els italians, grecs i egipcis ja que els primers s'han "apoderat" de les seves obres més importants.
A part d'això també podem trobar en ell bastants obres d'autors molt coneguts com poden ser Jacques-Louis David, Fragonard, Rembrandt, Rubens, Tiziano, Poussin, fins i tot espanyols com Goya o Zurbarán. A més d'obres d'art, el Louvre té una àmplia col·lecció de mobles, el més espectacular dels quals és el Bureau du Roi del segle XVIII, avui retornat al Palau de Versalles.
Antiguitats orientals[modifica]
El departament d'antiguitats orientals conserva objectes de la regió situada entre l'actual Índia i el Mar Mediterrani. Des del neolític, nombroses civilitzacions s'han succeït en aquesta zona, on s'observa l'aparició d'una administració política, militar i religiosa. És igualment el bressol de l'escriptura, que va fer aparició al voltant del 3300 aC a Uruk, Mesopotàmia. El museu del Louvre disposa de tres col·leccions rellevants en aquest departament, organitzades segons els conjunts geogràfics i culturals:
- Mesopotàmia (Sumèria, Babilònia, Assíria, Anatòlia...)
- Iran
- Països de Llevant (costa siria-palestina, Xipre)
Art islàmic[modifica]
Aquest departament, creat la tardor de 2003, reagrupa les col·leccions provinents de l'àrea situada entre Espanya i l'Índia i daten de l'origen de la civilització islàmica (622) fins al segle XIX. Aquí es troben moltes joies de l'art islàmic: la pyxide d'al-Mughira, una caixa d'ivori de l'any 968; le plat au paon, una important ceràmica otomana, i sobretot le Baptistère de Saint-Louis, una de les més cèlebres i enigmàtiques peces d'aquest art, creada per Muhammad ibn al-Zayn al començament del segle XIV. També és destacable el material de les excavacions a Susa (Iran), en les quals el museu va participar. El museu aviat va haver de doblar l'espai dedicat a l'art islàmic per a mostrar almenys 3.005 obres.
Curiositats[modifica]
L'any 1856, Charles Sauvageot (1781-1860, es guanyà l'allotjament en el Museu amb la donació de diverses obres del Renaixement que aquest havia col·leccionat amb penes i treballs.
Referències[modifica]
- ↑ http://www.ara.cat/cultura/Louvre-ranquing_museus_0_668933234.html
- ↑ RevistadeArte [Consultat 25 de gener de 2010]
- ↑ Janer, Antoni. «Els museus de l'espoli». Sàpiens [Barcelona], núm. 90, abril 2010, p. 50-57. ISSN: 1695-2014.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu del Louvre |
