Loyola de Palacio de Vallelersundi
| Loyola de Palacio | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| Mandat 16 de setembre de 1999 – 21 de novembre de 2004 |
|
| Precedida per | Leon Brittan i Manuel Marín |
| Succeïda per | Margot Wallström, Günter Verheugen, Franco Frattini, Jacques Barrot i Siim Kallas |
|
|
|
| Mandat 16 de setembre de 1999 – 21 de novembre de 2004 |
|
| Precedida per | Marcelino Oreja, Neil Kinnock i Christos Papoutsis respectivament |
| Succeïda per | Margot Wallström, Jacques Barrot i Andris Piebalgs respectivament |
|
|
|
| Mandat 6 de maig de 1996 – 30 d'abril de 1999 |
|
| Precedida per | Luis María Atienza Serna |
| Succeïda per | Jesús María Posada Moreno |
|
|
|
| Naixement | 16 de setembre de 1950 Madrid (Espanya) |
| Mort | 13 de desembre de 2006 (als 56 anys) Madrid |
| Partit polític | PP |
Ignacia de Loyola de Palacio y de Vallelersundi, coneguda amb el nom de Loyola de Palacio, (Madrid, Espanya, 16 de setembre de 1950 - íb. 13 de desembre de 2006) fou una política espanyola, que fou ministra d'Agricultura, Pesca i Alimentació en el primer govern de José María Aznar, així com membre de la Comissió Europea entre 1999 i 2004 sota la presidència de Romano Prodi.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Va néixer el 16 de setembre de 1950 a la ciutat de Madrid, néta de l'enginyer Alberto de Palacio, que va dissenyar el Pont Penjant de Portugalete (avui en dia considerat Patrimoni de la Humanitat) i germana de la també política Ana Palacio Vallelersundi. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid.
A finals d'agost de l'any 2006 se li va detectar un càncer avançat i va ser traslladada a un hospital de Houston (Estats Units d'Amèrica), on va començar a rebre tractament. Va morir el 13 de desembre de 2006 a l'Hospital Doce de Octubre de Madrid de forma inesperada i va ser enterrada a la localitat guipuscoana de Deba en el panteó familiar.
Activitat política [modifica]
Política espanyola [modifica]
L'any 1977 es va convertir en la primera Secretària General i fundadora de les Noves Generacions d'Aliança Popular, càrrec que va ocupar fins el 1978. Entre 1979 i 1982 va ocupar la Secretària General Tècnica de la Federació d'Associacions de la Premsa. A l'any següent va entrar en la política activa ocupant la Secretària General Tècnica del Grup Parlamentari Popular del Congrés de Diputats i del Senat, càrrec que va mantenir fins el 1986.
En les eleccions generals de 1986 fou escollida senadora per la província de Segòvia, sent nomenada Portaveu Adjunt del Partit Popular al Senat. En les eleccions generals de 1989 fou escollida diputada per Segòvia al Congrés, esdevenint portaveu adjunta a Rodrigo Rato el 1990, i desenvolupant aquest càrrec fins el 1996. Reescollida diputada en les eleccions de 1993 i 1996, amb la victòria de José María Aznar en aquestes últimes, Loyola de Palacio fou nomenada Ministra d'Agricultura, Pesca i Alimentació
Durant la seva gestió com a ministra patí l'anomenat "frau del lli", un escàndol que va consistir en que, gràcies a la recepció d'ajudes europees per al cultiu del lli, es va multiplicar la superfície conreada d'aquesta planta. Durant l'any 2006 els tribunals van demostrar que Loyola de Palacio era innocent en aquest procés.
Política europea [modifica]
El juliol de 1999 va dimitir del seu càrrec de ministra i abandonà el seu escó al Parlament Espanyol per esdevenir candidata del Partit Popular en les eleccions europees d'aquell any, aconseguint una àmplia majoria. Després de la seva victòria va ser designada cap de la Delegació espanyola del PP al Parlament Europeu, ocupant aquest càrrec fins que va ser nomenada Vicepresidenta de la Comissió Europea responsable de les Relacions amb el Parlament, Transport i Energia sota el mandat de la Comissió Prodi, càrrec que va ocupar fins l'any 2004.
Durant la seva activitat al capdavant de la Comissió Europea va esdevenir la primera dona en esdevenir Vicepresidenta de la Comissió. Va ser la impulsora dels transports a la Unió Europea i del projecte Galileu, entre d'altres.
Després d'abandonar el càrrec a la Comissió Europea va ocupar la presidència del Consell de Política Exterior del Partit Popular, a més de ser membre del grup d'alt nivell de la Unió Europea i presidenta del think tank del Partit Popular Europeu.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Loyola de Palacio de Vallelersundi |
- (castellà) Informació de Loyola de Palacio al Portal del Partit Popular
- (castellà) Inforamció de Loyola de Palacio al Parlament Europeu
- (castellà) Informació de Loyola de Palacio a la Comissió Europea
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedida per: Luis María Atienza Serna |
Ministra d'Agricultura, Pesca i Alimentació.svg){kind=small} 1996 – 1999 |
Succeïda per: Jesús María Posada Moreno |
| Precedida per: Leon Brittan i Manuel Marín |
Vicepresidenta de la Comissió Europea amb Neil Kinnock 1999 – 2004 |
Succeïda per: Margot Wallström, Günter Verheugen, Franco Frattini, Jacques Barrot i Siim Kallas |
| Precedida per: Marcelino Oreja |
Comissària de Relacions amb el Parlament 1999 – 2004 |
Succeïda per: Margot Wallström |
| Precedida per: Neil Kinnock |
Comissària de Transport 1999 – 2004 |
Succeïda per: Jacques Barrot |
| Precedida per: Christos Papoutsis |
Comissària d'Energia 1999 – 2004 |
Succeïda per: Andris Piebalgs |
