Lucía Etxebarria de Asteinza

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lucía Etxebarria de Asteinza

Lucía Etxebarria signant llibres a Barcelona.
Naixement 7 de desembre de 1966 (1966-12-07) (47 anys)
València
Ocupació Escriptora

Lucía Etxebarria de Asteinza (València, 7 de desembre de 1966) escriptora basca que escriu en castellà. La seva família prové de Bermeo (Biscaia).

Després de treballar en diversos llocs (traductora, cambrera o cap de premsa de l'Fnac) i llicenciar-se en filologia anglesa, va publicar el seu primer llibre en 1996, la biografia de la Courtney Love ("Aguanta Esto" 1996).

Gràcies a Ana María Matute, va aconseguir publicar la seva primera novel·la Beatriz y los cuerpos celestes. El seu primer llibre "Amor, curiosidad, prozac i duas" ha estat portat al cinema.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Filla de pares de Bermeo (Biscaia) i setena de sets germans, va néixer a València, va estudiar en un col·legi de monges i posteriorment es va traslladar a Madrid, on es va llicenciar en Filologia Anglesa i Periodisme. Va col·laborar a Ruta 66 i va treballar com a cambrera, promocionadora a Nuevos Medios, cap de premsa a Sony i responsable de comunicació a Fnac Callao, lloc de treball que va abandonar quatre mesos abans de publicar la seva òpera prima.

El seu primer llibre extens és una biografia novelada de na Courtney Love i en Kurt Cobain: la història d'en Kurt i na Courtney: aguanta això (1996). La seva primera novel·la, Amor, curiositat, prozac i dubtes (1997), va rebre el suport de n'Ana María Matute i, a més a més, va provocar controvèrsia en contenir frases completes de la novel·la Prozac Nation. A l'any següent va guanyar el Premi Nadal amb la seva segona novel·la, Beatriz i els cossos celestes. Ambdues novel·les resulten en part autobiogràfiques i de caràcter feminista, i la segona utilitza una certa simbologia inspirada en La Divina Comèdia d'en Dante Alighieri i tracta sobre una evolució sentimental bisexual, en la que es reconeix l'autora. En Nosaltres que no som com la resta (1999) construeix una novel·la l'estructura de la qual, diversos relats entortolligats de personatges que es repeteixen, recorda el seu debut narratiu, inspirat alhora en Esclaus de Nova York, d'en Tama Janowitz. Aquell mateix any realitza el guió de la pel·lícula Sobreviviré, en col·laboració amb en Menkes i n'Albacete, amb qui també signarà el guió d'"I love you baby" en el 2001, any en què el director Miguel Santesmases adapta lliurement, malgrat l'ajut de l'escritora, la seva primera novel·la Amor, curiositat, prozac i dubtes al cinema i n'Antonio del Real dirigeix el seu guió La mujer de mi vida.

Al setembre de 2000 es va traslladar a Escòcia per a fer feina a la Universitat d'Aberdeen, on va impartir classes d'escriptura de guió i va participar en diversos seminaris i conferències. El novembre del mateix any fou investida Doctora Honoris Causa en Lletres per aquella mateixa universitat. N'Eva futura, la lletra futura (2000) compila assajos de temàtica feminista. Arran de la seva estada escocesa sorgeix l'assaig Als braços de la dona fetitxe el 2002, escrit amb la col·laboració de na Sonia Núñez Puente.

Va tornar a la narrativa amb De tot allò visible i l'invisible (2001) guanyadora del Premi Primavera de novel·la, i el 2003 va publicar el llibre de relats Una història d'amor com qualsevol altra. Posteriorment el 2004 va reeditar la seva primera obra, ara davall el títol "na Courtney i jo", tot incorporant una primera part nova. Amb Un miracle en equilibri, una novel·la centrada en l'experiència de la maternitat, va obtenir el quinquagèssim tercer Premi Planeta en 2004. Al 2005 va compilar i traduir La vida per davant: veus des de i cap a Palestina, publicat per l'editorial Fundamentos i es va convertir en editora de la col·lecció Astarte de l'editorial "Mar ediciones".

També ha editat treballs de poesia. En aquest gènere va debutar amb Estació d'infern (2001) pel que fou acusada per la revista Interviú de plagiar al poeta Antonio Colinas.

La seva obra ha estat traduïda a vint idiomes.

Premis[modifica | modifica el codi]

Obra[modifica | modifica el codi]

Novel·la[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Estación de infierno (2001).
  • Actos de amor y placer (2004).

Assaig[modifica | modifica el codi]

Guions[modifica | modifica el codi]

Altres[modifica | modifica el codi]

  • La vida por delante: voces desde y hacia Palestina (2005).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lucía Etxebarria de Asteinza