Luca Valerio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:07, 4 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaLuca Valerio

Portada del seu llibre publicat a Roma el 1604
Biografia
Naixement1552
Nàpols, avui Itàlia
Mort17 de gener de 1618(1618-01-17) (als 66 anys)
Roma, avui Itàlia
Dades personals
ResidènciaRoma
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióCollegio Romano
Es coneix perCentre de gravetat
Activitat
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióCollegio Greco
Universitat de Roma La Sapienza
Membre de
Influències
Influències en
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

Luca Valerio va ser un matemàtic italià a començaments del segle XVII, conegut sobretot pel seu treball sobre el centre de gravetat dels sòlids.

Vida

Luca Valerio va néixer a Nàpols el 1552[1] fill de Giovanni Valeri de Ferrara i de Giovanna Rodomano d'origen grec. Va passar la seva infància a l'illa de Corfú on la família de la seva mare eren membres de la noblesa, en un ambient, doncs, grec.

Va estudiar al Collegio Romano de Roma on va tenir com a professor a Clavius. En obtenir la seva titulació va romandre a Roma on donà classes de retòrica i de grec al Collegio Greco i també classes privades. Entre els seus alumnes privats es compta Ippolito Aldobrandini (qui anys després seria el papa Climent VIII). El 1590, durant un viatge a Pisa, va conèixer Galileo Galilei amb qui establirà una cordial relació epistolar que durarà fins al 1616 en que s'interromprà bruscament pel des-encontre que s'explica més avall.

A partir de 1591, comença a donar classes a la Universitat de Roma La Sapienza, primer de retòrica i de filosofia, i a partir de 1600 de matemàtiques. El 1611 obté un càrrec a la Biblioteca Vaticana, que compatibilitza amb el de professor a la Universitat. El 1612 s'incorpora com a membre de l'Accademia dei Lincei.

El 1616, en decretar-se pel Vaticà la falsedat de les teories heliocèntriques de Galileu, demana la seva baixa voluntària de l'Accademia dei Lincei que li és refusada i és acusat de traïdor pels altres membres de l'acadèmia, trencant-se definitivament la seva relació amb Galileu.[2]

Obra

La seva obra principal és De centro gravitatis solidorum (Roma, 1603) en la que, seguint els mètodes d'Arquimedes, determina els volums i els centres de gravetat dels sòlids de revolució i dels seus segments. En fer aquests càlculs, inicia el camí que portarà al càlcul infinitesimal, ja que comença a introduir el concepte de límit.

També va publicar altres dos llibres:

  • 1582 Subtilium indagationum seu quadratura circuli et aliorum curvilineorum que va atraure força l'interès de Galileu i,
  • 1606 Quadratura parabolae

Referències

  1. Baldini i Napolitani diuen que el 1553.
  2. Freedberg, pàgines 132 i següents.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Luca Valerio» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Stromholm, Per Valerio (or Valeri), Luca Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. 18 Dec. 2013 <http://www.encyclopedia.com>.