Lucentum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Club Bàsquet Lucentum Alacant».
Lucentum
Lucentum-Foro.jpg

Fòrum de la ciutat

Nom llatí Lucentum
Localització Alacant
País País Valencià L'Alacantí, País Valencià
Altitud 38 m.
Coordenades
Període segle III a.C. fins al segle III
Excavacions Del segle XVIII fins a l'actualitat

Lucentum és el nom d'una ciutat íbero-romana situada en l'actual ciutat d'Alacant, en el lloc conegut com el Tossal de Manises, al barri de l'Albufereta.

Història[modifica | modifica el codi]

Pebeter funerari ibèric procedent de la necròpli de Lucentum, cortesia de www.contestania.com.

L'origen de Lucentum com a nucli de població es remunta al segle IV aC, sent els seus primers pobladors d'origen iber contestà, els quals mantenien estrets conatctes comercials i culturals amb grecs i fenicis. També se'ls coneix contactes amb la cultura tartèsica del sud peninsular. Tots aquestos intercanvis culturals donaren produïren una cultura amb caràcters propis que historiadors romans com Plini o Estrabó anomenaren «Contestània». El nom grec de la ciutat era «Akra Leukē» (Ἂκρα Λευκῆ).

Amb l'entrada de Cartago a la península Ibèrica, abans i després de la Segona guerra Púnica, la ciutat va rebre influències arquitectòniques cartagineses, trets que s'observen actualment en les seues restes. En construir aquestos sobre una ciutat ja existent, les restes iberes són quasi inexistents, limitant-se a parts de la muralla que envoltava la ciutat. Foren els romans els qui donaren el nom de Lucentum a la ciutat, després de la conquesta de la costa mediterrània peninsular duta a terme per Publi Corneli Escipió, i també els qui construïren la major part de les restes que actualment formen el conjunt arqueològic. Com a tota ciutat romana, Lucentum es va proveïr de termes, temples, fòrum, cloaques, etc.

El període de major auge de la ciutat se sitúa entre el segle I aC i el segle I dC, entrant en decadència a finals d'aquest segle i abandonant-se en el segle II i el III. El motiu principal d'aquesta decadència rau en la importància de la ciutat veïna d'Ilici (l'actual Elx), la qual, millor comunicada per terra i per mar, gaudia d'una major prosperitat i restava importància comercial i estratègica a Lucentum. Fins a tal punt va arribar la decadència de la ciutat que fou abandonada tatalment, i posteriorment en època musulmana s'hi va ubicar un cementeri en el segle X o el XI.

Lucentum en l'actualitat[modifica | modifica el codi]

Reconstrucció hipotètica de la planta de la ciutat intramurs sobre el s.I d.C.

Les primeres dades que portaren a la localització de l'antiga ciutat de Lucentum les va aportar Antonio Valcárcel Pío de Saboya i Moura, Comte de Lumiares, que en 1780 afirmava que les restes del Tossal de Manises que ell èrsonalment havia excavat durant anys pertanyien a aquesta ciutat, contradint les afirmacions que deien que la ciutat es trobava fora de l'àmbit local alacantí. Posteriorment el jaciment es va excavar per Lafuente i Figueras, que buscaven una ciutat grega i cartaginesa. També fou excavat durant els anys 30 pel professor Belda.

Lucentum es troba en lloc privilegiat, amb una excel·lent vista sobre l'antiga albufera, el puig de les basses i la badia.

Planta general del conjunt arqueològic de Lucentum, cortesia de www.contestania.com.

El poblat està tancat en la seua part més accessible per una muralla, de la qual se'n conserven abundants parts. El lloc presenta signes d'ocupació ibèrica i romana, si bé les restes i el material obtingut de les excavacions corresponen a una ciutat romana, especialment des del segle I. El nivell inferior seria coetani a la necròpli excavada en els anys 30 amb motiu de la construcció de la carretera. Els materials d'aquesta, de gran interés, han sigut publicats i es conserven al Museu Arqueològic Provincial d'Alacant, destaquen els pebeters (amb una excel·lent col·lecció al museu) alguns amb formes curioses, ceràmiques ibèriques amb decoració geomètrica, com el vas dels genets, altres amb representacions d'aus i peixos, restes escultòriques, joies, collars de pasta vítrea, amulets d'origen egipci, terracotes, fusaioles, armes, etc. Entre les joies destaquen tres arracades (procedents de les tombes F81 i F142) de possible ús masculí i que suggereixen l'existència d'un taller local, també identificats en altres necròpolis (com el tresoret d'Hellín). La «Kore d'Alacant», actualment en el Museu Arqueològic de Catalunya, podria procedir d'aquest jaciment.

El conjunt arqueològic de Lucentum ocupa una superfície d'uns 30.000 m2. En 1961 fou declarat «monument històric-artístic», encara que abans d'això va estar a punt de desaparèixer víctima de l'especulació immobiliària. Es salvà gràcies a l'actuació de persones compromeses en la seua conservació, com l'arqueòloga sueca Solveig Nordström. La ciutat es salvà però al preu de quedar-se enclaustrada entre edificis alts que li lleven la perspectiva del que fou una important ciutat romana i que contaminen visualment el conjunt.Però protegida i tot amb la figura legal de monument, Lucentum encara va sofrir d'anys d'abandonament i espoli fins que en els anys 90 s'iniciara un procés seriós per a la conservació i musealització de les restes arqueològiques.

Entrada al conjunt arqueològic de Lucentum, cortesia de www.contestania.com.

Recentment ha sofert una remodelació profunda, excel·lent tècnicament, dirigida per l'arquitecte Rafael Pérez Jiménez i l'arqueòleg Manuel Olcina Doménech, reforma premiada per la revista d'arquitectura del Col·legi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana i que suposa la recuperació definitiva i irreversible del que quedava del jaciment. Aquesta recuperació suposà una fita cultural per a la ciutat d'Alacant.

Avui en dia es pot visitar el conjunt arqueològic, on destaquen les restes de la muralla que fortificava l'assentament, així com les bases de les torres defensives prerromanes, les termes, el fòrum, part de la necròpoli musulmana i restes de molts habitatges. Tot i així, bona part del Tossal de Manises es troba encara en fase d'excavació, pel que s'espere que el conjunt augmente de dimensions i importància a mesura que avancen els treballs.

La influència del nom de l'antiga ciutat romana té el seu ressò en l'actual ciutat d'Alacant, una gran multitud d'empreses, associacions i clubs esportius porten el nom de l'antiga ciutat de Lucentum.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ilucant : un cuarto de siglo investigación histórico-arqueológica en tierras de Alicante (1991) - Enrique Llobregat Conesa - ISBN 84-7784-917-X
  • Trabajos de consolidación en la ciudad íbero-romana de Lucentum (Tossal de Manises, Alicante) - Enrique A. Llobregat Conesa, Manuel H. Olcina Domenech, Rafael Pérez Jiménez - ISBN 84-89479-13-5
  • LVCENTVM - Anales de la Universidad de Alicante (formato PDF) - Algunos restos pictóricos de la ciudad de Lucentum, per Alicia Fernández Díaz
  • OLCINA DOMÉNECH, M., El Tossal de Manises en época romana, dins de "Historia de la ciudad de Alicante. Edad Antigua", Alacant, 1990, vol. I, p. 151-188.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lucentum
Portal

Portal de la ciutat d'Alacant

Coord.: 38° 21′ 51.86″ N, 0° 26′ 17.98″ O / 38.3644056,-0.4383278