Luci Apuleu

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Luci Appuleu)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esbós de Luci Apuleu

Luci Apuleu (llatí: Lucius Appuleius) (Madaura, Àfrica, c. 125-180) fou un escriptor i filòsof romà, nascut en l’antic regne de Sifax, al començament del segle II.

A Madaura es va establir una colònia de veterans al final de la Segona Guerra Púnica i estava molt romanitzada. El seu pare, Theseus, fou duumvir i va exercir altres altes dignitats de la seva ciutat i en morir va deixar als seus fills una gran fortuna. La seva mare es deia Sàlvia, era tessàlia i descendent de Plutarc.

Apuleu va estudiar a Cartago i després va anar a Atenes on es va entusiasmar per la filosofia platònica. Més tard va viatjar a Alexandria on va viure amb relació homosexual amb un jove anomenat Sicinus Pontianus, amb el que ja havia viscut a Atenes i es va casar amb la mare del seu amic, Pudentilla, que era una vídua molt rica, mentre Pontianus es va casar amb la filla d’un tal Herennius Rufinus. Aquest darrer va denunciar a Apuleu per la mort de Pontianus i al·legant tanmateix que s’havia guanyat l’amor de Pudentilla amb remeis màgics. Apuleu va fer una bona defensa i fou absolt. La defensa fou l’obra Apologia, o De Magia, escrita a Sabrata el 156/158 essent procònsol Claudi Màxim.


Biografia[modifica | modifica el codi]

Apuleu va néixer a Madaura al voltant de l’any 125. La seva família degué tindre prestigi, ja que en morir el seu pare va deixar una bona herència als seus dos fills. Era encara un nen quan va anar a estudiar a Cartago. Allí va estudiar el llatí, el grec i l’art de parlar bé; acabada la seva educació, Apuleu va anar a Atenes, on va estar-s’hi alguns anys dedicant-se als estudis filosòfics, en aquest temps trobem el seu ingrés al platonisme. Degut a la seva curiositat, va estudiar i extractar les obres dels naturalistes peripatètics. Per un fragment conservat en les Florides sabem que a Atenes, va estudiar poesia, astronomia, la filosofia pura, la música i la dialèctica. Ell mateix ens explica que amb aquests anys a Grècia es va intruir en l majoria de cultes d’origen oriental, en la plena expansió del món greco-romà. D’Atenes va anar a Roma, en un viatge d’instrucció o bé per que pensava instal·lar-s’hi , el cert és que s’hi va estar una temporada i va exercir d’advocat. De tornada a l’Àfrica, Apuleu havia empès un viatge a Alexandria. A Ea parlar públicament almenys dues vegades, la primera, probablement sobre la “majestat d’Esculapi”, l’altra davant el procònsol Avitus. Amb aquesta ciutat va ser on va escriure el més important dels seus discursos i l’únic que hem conservat complet: l’Apologia. Aquest discurs va ser pronunciat per Apuleu davant del procònsol Claudi Màxim. Va haver de marxar d’Ea i va tornar a Cartago, on va ser el seu lloc habitual de residència, aquí és on donar la major part de les conferències; fins i tot va arribar a ser una mena d’orador oficial de la ciutat i li van dedicar una estàtua.

Obres[modifica | modifica el codi]

Apuleu ens ha deixat un gran nombre d’obres i variades. Els seus escrits sobre filosofia són: - De Deo Socrates ("Sobre el déu Sòcrates"), - De Platone et Eius Dogmate ("sobre Plató i la seva doctrina") - De Mundo ("Sobre el món").

Referit a l’oratòria trobem discursos: - De magia - Florida: recull de vint-i-tres fragments corresponents a diferents discursos.

Tractats de vulgarització filosòfica: - De Platone et eius dogmate libri II: és com un resum dels cursos seguits per Gaius a Atenes. - De deo Socratis, discurs filosòfic on tracta la doctrina platònica dels dèmos.

De obres de prosa tenim: - Apologia, - Hermàgoras (obra completament perduda).

Aquestes són algunes de les obres que va escriure Apuleu.


Les Metamorfosis Va escriure també una peça satírica en prosa (Metamorphosis) que va redactar a Roma abans de casar-se. L'última data que tenim de la seva vida és la de Les Metamorfosis. Aquesta obra és la més famosa que té i consta d’onze llibres. És una obra realista i simbòlica al mateix temps. El seu argument el formen les aventures d’un jove que, transformat amb ase per equivocació, després de moltes peripècies recobre la seva forma humana inspirat per la divinitat, i, a través del culte d’Isis i Osiris, ateny la perfecció. Aquest tema constitueix també la trama d’una novel·la grega atribuïda a Llucià de Samostata, Luci o l'Ase.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Apuleyo, Lucio (2011). Obra filosófica. Madrid: Editorial Gredos.

Apuleu 1929. Les Metamorfosis: Fundació Bernat Metge. Barcelona.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luci Apuleu