Luci Appuleu
De Viquipèdia
Lucius Appuleius (vers 125-180) fou un escriptor i filòsof romà, nascut a Àfrica, concretament a Madaura, en l'antic regne de Sifax, al començament del segle II.
A Madaura es va establir una colònia de veterans al final de la Segona Guerra Púnica i estava molt romanitzada. El seu pare, Theseus, fou duumvir i va exercir altres altes dignitats de la seva ciutat i en morir va deixar als seus fills una gran fortuna. La seva mare es deia Sàlvia, era tessàlia i descendent de Plutarc.
Appuleius va estudiar a Cartago i després va anar a Atenes on es va entusiasmar per la filosofia platònica. Més tard va viatjar a Alexandria on va viure amb relació homosexual amb un jove anomenat Sicinus Pontianus, amb el que ja havia viscut a Atenes i es va casar amb la mare del seu amic, Pudentilla, que era una vídua molt rica, mentre Pontianus es va casar amb la filla d'un tal Herennius Rufinus. Aquest darrer va denunciar a Appuleius per la mort de Pontianus i al·legant tanmateix que s'havia guanyat l'amor de Pudentilla amb remeis màgics. Appuleius va fer una bona defensa i fou absolt. La defensa fou l'obra Apologia, o De Magia, escrita a Sabrata el 156/158 essent procònsol Claudi Màxim.
Els seus escrits sobre filosofia són De Deo Socrates ("Sobre el déu Sòcrates"), De Platone et Eius Dogmate ("sobre Plató i la seva doctrina") i De Mundo ("Sobre el món").
Va escriure també una peça satírica en prosa, Metamorphosis que va redactar a Roma abans de casar-se.
  |
Aquest article és un esborrany sobre biografies. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo. |
