Luci Appuleu Saturní (tribú)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Luci Appuleu Saturní (governador)».

Luci Appuleu Saturní (llatí: Lucius Appuleius Saturninus) fou un polític romà.

Era net d’Appuleu Saturní que fou pretor el 166 aC. Era un bon orador però de caràcter dissolut, i probablement no hauria destacat mai si al començament de la seva carrera política no hagués rebut un insult del senat que el va tirar en braços dels enemics dels aristòcrates: era qüestor el 104 aC i estava estacionat a Òstia; Roma patia llavors manca de gra i el senat va encarregar proveir la ciutat a Marc Emili Escaure; això el va molestar i es va passar al partit popular de Gai Mari.

Es va fer popular i fou elegit tribú de la plebs el 102 aC; en aquest temps Quint Cecili Metel Numídic que era censor va provar d’expulsar-lo del senat per immoralitat però el seu col·lega s’hi va oposar. Això el va acostar encara més a Mari, enemic personal de Metel.

El 101 aC fou candidat per ser altre cop tribú de la plebs mentre un altre demagog, Glàucia, era candidat com a pretor i Mari com a cònsol. Abans de les eleccions uns ambaixadors de Mitridates VI Eupator van arribar a Roma, i van subornar a alguns senadors, i Saturní que se’n va assabentar, va aprofitar aquesta circumstància per atacar als seus enemics polítics i també als ambaixadors; els senadors llavors el van encausar per violació de la llei dels pobles (en atacar als ambaixadors) causa que havia de ser jutjada pels senadors; Saturní, convençut que seria condemnat, va apel·lar al poble i el dia del judici fou absolt pel vot de les tribus.

Als comicis que van seguir Mari fou elegit cònsol, Glàucia pretor, però Saturní no va reeixir a ser elegit tribú de la plebs per causa de la pressió de Aule Noni que fou escollit al seu lloc; però la mateixa nit de l’elecció, Noni fou assassinat per emissaris de Glàucia i Saturní i l’endemà al matí Saturní fou elegit per cobrir la vacant.

En el seu tribunat va fer aprovar una llei agrària que repartia les terres a la Gàl·lia que abans havien estat ocupades pels cimbres, i la norma que establia que una llei votada pel poble havia de ser referendada pel senat en el termini de cinc dies i si un senador refusava fer-ho seria expulsat del senat i pagaria una multa; aquesta clàusula anava dirigida especialment a Metel; aquest va pactar amb Mari refusar la llei, però Mari, al moment de la veritat, va votar a favor i només Metel va refusar aprovar la llei votada i va ser expulsat del senat l'endemà; llavors va fer aprovar una llei que, a més, el condemnava a l’exili; els amics de Metel es volien revoltar però aquest va refusar aquesta possibilitat i va sortir de Roma.

Saturní va fer aprovar altres mesures que van donar satisfacció al poble, de les quals hi ha poca informació; se sap que va aprovar una llei frumentària que venia gra al poble a molt baix preu, i la fundació de noves colònies de Sicília, Acaia i Macedònia.

Als comicis de finals del 100 aC Saturní fou elegit altre cop tribú per l’any següent, junt amb Luci Equici, un esclau fugitiu que pretenia ser fill de Tiberi Grac; Glàucia va optar al consolat amb Marc Antoni i Gai Memmi; com que aquest darrer estava a punt de guanyar l’elecció, fou assassinat per homes contractats per Glàucia i Saturní, al mateix lloc dels comicis, i així Glàucia fou elegit junt amb Antoni.

El senat va decidir donar un cop d’estat i els va declarar fora la llei i va ordenar als consols sortints la seva detenció; Glàucia, Saturní i el qüestor Saufeu es van refugiar al Capitoli i els partidaris del senat van tallar el subministrament d’aigua; Gai Mari no els va poder ajudar, i els assetjats finalment es van rendir a Mari que per la seva seguretat els va tancar a la Cúria Hostília però la gent del poble mobilitzada pel senat hi va entrar i els va matar. Un esclau de nom Scaeva fou qui suposadament va matar a Saturní i va rebre la recompensa del senat. Quaranta anys després el vell senador Rabiri fou acusat d’aquesta mort per Tit Labiè