Luci Cecili Metel Dalmàtic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Luci Cecili Metel Dalmàtic (llatí: Lucius Caecilius L. F. Q. N. Metellus Dalmaticus) fou un magistrat romà, fill de Luci Cecili Metel Calb.[1] Dalmàtic, tot i que també apareix com a Delmàtic foren noms o títols presos per aquest personatge, deriva de Dalmàcia (Dalmatia).

Càrrecs[modifica | modifica el codi]

Fou cònsol el 119 aC junt amb Luci Aureli Cotta i per obtenir un triomf va declarar la guerra als dàlmates que no havien fet res. Els dàlmates no van oposar cap resistència i després de passar l'hivern a Salona, la capital dàlmata, va retornar a Roma i va demanar i obtenir els honors del triomf i el títol de Dalmàtic. Amb el botí d'aquesta "pseudo-guerra" va restaurar el temple de Càstor i Pòl·lux.[2][3]També va fer construir un temple dedicat a Ops.[4]

El 115 aC fou censor amb Gneu Domici Aenobarb i en unió del seu col·lega va expulsar 32 membres el senat entre els quals Gai Licini Geta que més tard fou censor. Fou també Pontífex Màxim i la seva decisió per la qüestió de les vestals el va fer bastant impopular. El 114 aC havia de jutjar la conducta de tres joves vestals, acusades d'haver perdut la virginitat i de tenir ombrosos amants. Luci Cecili va prendre una decisió incoherent condemnant a mort una sola de les vestals (anomenada Licínia) i exculpant les altres. La indignació popular fou tan gran que l'any següent es va tornar a jutjar el cas per Luci Cassi Longí Ravil·la, qui va condemnar les altres dues a mort.[5]

Encara vivia el 100 aC en què és esmentat com a senador d'alt rang que va agafar les armes contra el tribú Saturní.

Descendència[modifica | modifica el codi]

Se li coneix una filla que va casar amb Marc Emili Escaure (cònsol)[6] i després amb Luci Corneli Sul·la.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Plutarc "Vides paral·lels: Marius" IV,4
  2. Ciceró "Pro Scauro" 46; "In Verrem" I.154
  3. Plutarc "Vides paral·leles: Pompeu" 2
  4. Plini el Vell "Naturalis Historia", 11
  5. Cassi Dió "Història de Roma" XXVI,87
  6. Elimar Klebs:"Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft", volum I,1, Stuttgart 1893, p. 584–588