Luci Domici Aenobarb (cònsol 54 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Luci Domici Aenobarb (llatí: Lucius Domitius Cn. F. Cn. N. Ahenobarbus) fou fill de Cneu Domici Aenobarb el Jove.

És esmentat per Ciceró el 70 aC com opositor a Verres. El 61 aC fou edil curul i va organitzar uns llargs jocs on foren exhibits lleons. Es va casar amb Pòrcia la germana de Marc Cató, amb el que va coincidir políticament.

Fou un dels principals suports del partit aristocràtic i es va oposar a la coalició de Cèsar i Pompeu. El 59 aC fou acusat per instigació de Cèsar de ser instigador d’una conspiració, però l’acusació no va prosperar. El 58 aC fou pretor i va obrir una investigació sobre la validesa de les lleis de l’any anterior però el Senat va rebutjar les seves proposicions.

El 55 aC fou candidat a cònsol i com havia fet durant la seva època de pretor, va combatre a Cèsar i va mirar de prendre-li la seva província, però li fou impedit per Pompeu i Crassus que es van presentar candidats i el van expulsar per la força. Fou candidat també el 54 aC i ja no va tenir oposició de Cèsar i Pompeu que havien establert el seu poder, i llavors fou elegit amb Api Claudi Pulcre, parent de Pompeu, però ja res va poder fer contra Cèsar ni Pompeu. No va rebre cap província en acabar el consolat i es va aliar amb Pompeu, ara enfrontat a Cèsar.

Pompeu el va fer elegir el 52 aC com a qüestor i en aquest càrrec com a president del tribunal que jutjà a Clodi. El 50 aC fou candidat a un lloc al col·legi d’àugurs vacant per mort d’Hortensi però fou derrotat per Antoni, que tenia el suport de Cèsar.

El Senat li va donar la província de la Gàl·lia com a successor de Cèsar. Quan aquest va marxar a Itàlia (49 aC) va ser l’únic líder aristocràtic amb coratge, i va anar a Corfinium amb 20 cohorts, esperant rebre el suport de Pompeu, però aquest no el va ajudar i es va haver de rendir a Cèsar mentre els seus soldats es van unir a l'exèrcit de Juli.

Cèsar li va perdonar la vida i això el va humiliar, i va demanar al seu metge que l’enverinés però aquest no va complir l’ordre i només el va intoxicar. Va continuar oposant-se a Cèsar però la manca de suport de Pompeu l’havia ofès que era temptat de passar al seu costat; durant un temps es va retirar a Cosa a Etrúria, i després en vaixell va anar a Massília on els habitants el van nomenar governador i va lluitar contra Cèsar fins que la ciutat fou ocupada, i Aenobarb es va escapar amb vaixell, l’únic que va poder sortir de la ciutat.

Aenobarb es va reunir amb Pompeu a Tessàlia i va proposar que els senadors que no hagueren estat contra Cèsar haurien de ser jutjats després de la guerra.

Va morir durant la batalla de Farsàlia (any 48 aC) on dirigia l’ala esquerra dels pompeians.