Luci Juli Cèsar (cònsol 64 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Luci Juli Cèsar (Lucius Julius L. F. L. N. Caesar), fou fill de Luci Juli Cèsar (cònsol 90 aC) i un magistrat romà.

Va arribar a la màxima magistratura de cònsol el 64 aC junt amb Gai Marci Fígul II i fou seguidor del partit aristocràtic. El 63 aC en el debat al senat va votar per la pena de mort contra els conspiradors catalinaris tot i que el marit de la seva germana, Publi Lèntul Sura era entre els acusats. Va romandre alguns anys a Roma sense anar a cap província com a procònsol almenys fins al 52 aC en què se l'esmenta a la Gàl·lia, però com a llegat de Juli Cèsar, i hi va romandre fins a la guerra civil (49 aC); llavors va anar a Itàlia però no va participar activament a la guerra.

A la mort del dictador el 44 aC va intentar romandre neutral i se'n va anar a Neàpolis on Ciceró el va veure i diu que estava malalt; aviat es va unir al partit senatorial i a proposta seva el 43 aC la llei agrària de Marc Antoni fou rebutjada, però també es va oposar a declarar a Marc Antoni enemic públic encara que després (abril del 43 aC) de la derrota d'aquest va acceptar la declaració d'enemic. Quan al final del 43 aC es va establir el triumvirat, Luci Juli Cèsar fou proscrit (el segon de la llista) i el primer del que Juli Cèsar va dictar l'orde d'execució. Es va refugiar a casa de la seva germana Júlia, que va aconseguir el seu perdó de Marc Antoni, que era el seu fill. Segurament es va retirar i va morir algun temps després docs no torna a ser esmentat.