Luci Licini Sura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Luci Licini Sura (Lucius Licinius Sura) fou un ciutadà romà que probablement morí a Tàrraco al final del segle I aC,[1] llegat de l’emperador Trajà, cònsol per tres vegades (anys 102, 104 i 107 dC, o segons altres fonts el 98 sufecte i ordinari el 102 i 107) i obtingué els honors del triomf com ho prova la seva inscripció i estàtua del Fòrum Trajà a Roma.

És possible que a Barcelona se’l commemorés amb solemnitat, segons sembla desprendre's dels fragments epigràfics recuperats en aquella ciutat. Era un dels més íntims amics de Trajà i fou un dels que més va recomanar a aquest com a successor a l'emperador Nerva; després va usar la seva influència per obtenir el favor de Trajà envers Adrià i per això s'ha dit que va posar dos emperadors al tron. Trajà el va utilitzar sovint per redactar els seus discursos i quan va morir li va decretar funeral públic i construcció d'uns banys a la seva memòria. Luci Licini Sura va morir l'any 110 dC, fou un home de gran prestigi a Roma, tal com es palesa en els escrits dels seus contemporanis Plini el Vell i Marc Valeri Marcial i, també, posteriorment, de l'historiador grec Dió Casi que diu que fou ambaixador davant Decèbal a la guerra de Dàcia.[2]

Ell va ser qui va decidir la construcció de l'Arc de Berà. El nom d'aquest personatge apareix a la inscripció que actualment es troba en quatre blocs de l'arquitrau de la cara nord del monument. Se sap, però, que fins a la restauració de 1840, es conservaven dos blocs més i que devia ocupar l'espai central del fris de la façana meridional. A través de dibuixos i documents, així com de les parts actualment conservades, es pot proposar una lectura d’aquesta inscripció que ens refereix la voluntat de Luci Licini Sura perquè, una vegada mort, es construís aquest edifici dedicat, probablement al propi emperador August. Aquest no apareix a la inscripció, però és possible que hi fos citat, com objecte de l'homenatge, en una altra inscripció que podia haver existit en l'àtic que devia coronar l'arc.[1]

A través de la inscripció se sap, també, que Luci Licini Sura pertanyia a la tribu Sèrgia i que, per tant, no era originari de Tàrraco –capital de la Província de la Hispània Citerior–, que pertanyia a la tribu Galèria. No es coneixen més dades sobre la vida d'aquest personatge, però el fet que a la seva mort disposés la construcció d'un arc, en un acte d'evergetisme, fa pensar que devia ser una persona acomodada que devia tenir una activa participació a la ciutat.[1] Segons les darreres investigacions, el Luci Licini Sura que apareix a la inscripció de l'Arc es podria identificar amb L(ucius Licinius) Sura, praefectus de la Colonia Victrix Iulia Lepida, que apareix documentat en una emissió de monedes de l'any 39 aC i no al Luci Licini Sura –senador i amic de l'emperador Trajà–, amb qui tradicionalment s’havia relacionat. Donada la importància que adquireix Tàrraco durant el darrer quart del S. I aC –convertida en capital de la província i amb la presència d'August–, no és d’estranyar que el praefectus de Lèpida volgués continuar la seva carrera política en aquesta ciutat.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Arc de Berà». mnat.cat. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. [Consulta: 8 setembre 2014].
  2. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona "Arc de Berà", 1984.