Luci Marci Filip (cònsol 91 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Luci Marci Filip (llatí: Lucius Marcius Q. F. Q. N. Philippus) fou un magistrat romà (s.II - I aC).

De jove no va aconseguir ser nomenat tribú militar; després fou tribú de la plebs el 104 aC i va fer aprovar una llei agrària de la que no es coneixen detalls, però que sembla estava destinada a donar-li popularitat, però no ho va aconseguir.

El 100 aC fou un dels que va agafar les armes contra Saturní. Als comicis pel 93 aC fou candidat al consolat però fou derrotat per Herenni però va ser elegit dos anys després i fou cònsol el 91 aC amb Sext Juli Cèsar; en aquest any el tribú de la plebs Marc Livi Drus va introduir importants lleis que tenien per objecte reconciliar al poble i al partits senatorial o aristocràtic; Filip, del partit popular, era enemic personal de Drus, i es va oposar a aquestes lleis entrant en conflicte amb el senat; es van produir seriosos disturbis; Filip va arribar a dir que feia falta un nou senat; al fòrum es van produir les majors violències quan Filip va adoptar totes les mesures possibles per impedir l'adopció de les lleis de Drus; finalment el tribú va ordenar empresonar al cònsol i l'orde fou executada amb violència extrema, de manera que el cònsol va quedar ferit i sagnant; les lleis del tribú foren aprovades.

Després d'això, diverses tendències que s'havien unit a Drus per l'aprovació de les lleis van començar a actuar pel seu compte; les lleis de Drus van esdevenir una amenaça pel senat; Filip llavors es va reconciliar amb el senat i com que era àugur es va poder emetre un senatusconsultum que declarava nul·les les lleis de Drus per haver estat fetes contra els auspicis. Del seu consolat ja no queden més referències.

Més tard se sap que va recomanar reclamar Egipte que hauria estat llegat a Roma pel rei Ptolemeu X Alexandre I (88 aC). El 86 aC fou censor amb Marc Perpenna i va expulsar al seu oncle Appi Claudi del senat.

No va prendre part a la guerra civil entre Gai Mari i Luci Corneli Sul·la. Encara que suposadament popular, ara estava proper a Sul·la i els aristòcrates. Ciceró l'esmenta com un optimat però com que va romandre a Roma i no fou molestat pels populars, es pot considerar que fou neutral.

Va afavorir a Sul·la i a la mort d'aquest es va oposar a cap canvi constitucional, especialment de Lèpid (78 aC), però aviat va passar a donar suport a Pompeu, llavors enemic dels aristòcrates. Va reclamar encarregar a Pompeu la guerra a Hispània contra Sertori. Probablement fou amic personal de Gneu Pompeu al que havia defensat el 86 aC quan fou acusat d'apropiar-se de part del botí fet a Asculum durant la guerra social (90 aC i 89 aC). Filip ja havia mort quan Pompeu va tornar d'Hispània.

Fou un dels oradors més distingits del seu temps i la seva reputació encara era viva en temps d'August. Ciceró diu que era inferior a Luci Licini Cras i Antoni l'orador, però a cap més.

Va deixar un fill Luci Marci Filip i un fillastre Gel·li Publícola.