Luci Opimi (cònsol)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Luci Opimi (Lucius Opimius Q. F. Q. N.) fou un magistrat romà, fill del cònsol Quintus Opimius Q. F. Q. N.. Fou pretor el 125 aC any en què va atacar Fregellae que s'havia revoltat demanant la ciutadania romana. La ciutat li fou entregada per Quint Numitori Pul·le i Opimi va prendre severa venjança sobre els habitants.

Accés al consolat[modifica | modifica el codi]

Pertanyia al partit aristocràtic, tenia forta influència en el senat romà i fou un dels màxims opositors de Gai Grac. El 123 aC fou candidat al consolat per l'any següent, però Gai Grac va donar suport a Gai Fanni Estrabó que fou elegit; però a l'any següent Opimi fou elegit i fou cònsol el 121 aC junt amb Quint Fabi Màxim Al·lobrògic. Opimi es va oposar vehement a Grac i va forçar la ruptura; amb el suport del senat va poder eliminar a Gai Grac. Després de la victòria (vegeu Gai Grac) va fer matar a més de tres mil opositors.

Tribunat[modifica | modifica el codi]

El 120 aC el tribú de la plebs Quint Deci, el va acusar d'haver matat ciutadans romans sense judici; fou defensat pel cònsol Gai Papiri Carbó, antic partidari de Grac ara al camp dels aristòcrates; però el terror desfermat per Opimi va espantar tothom i fou absolt. Més tard Opimi va haver d'enfrontar altres judicis no tant favorables.

El 112 aC fou enviat a Àfrica per repartir el Regne de Numídia entre Jugurta i Adherbal de Numídia; i fou subornat per Jugurta per assignar a aquest la millor part del país. Encara que de moment no es va percebre la seva mala actuació, quan l'exèrcit romà dirigit per Albí fou derrotat el 109 aC, es va veure clar i el tribú Gai Mamili Limetà va demanar una investigació per esbrinar que eren els que havien rebut suborns de Jugurta. De resultes d'aquesta comissió, Opimi fou condemnat amb força altres aristòcrates. Va anar a l'exili a Dyrrhachium a l'Epir, on va viure uns anys i on va morir sembla que en gran pobresa.

Vi d'Opimi[modifica | modifica el codi]

L'any 121 aC fou recordat per la calor de la tardor que va produir un raïm que va donar un vi de qualitat excepcional que fou conegut com a vinum opimianum o vi d'Opimi (vinum opimianum), pel nom del cònsol de l'any. El vi es va conservar, durant anys, com una mostra excepcional. Al regnat de Tiberi ja no ni havia en existència, i només restaven algunes gerres de col·leccionista.

Segons Plini el Vell en temps de Vespasià encara hi havia alguna gerra i el vi era llavors consistent com la mel i només es podia veure barrejat amb aigua.