Luci Postumi Albí (cònsol 234 i 229 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Luci Postumi Albí (Lucius Postumius A. F. A. N. Albinus) fou fill de Aule Postumi A. F. L. N. Albí, i fou cònsol el 234 aC i el 229 aC.

Després de la Primera Guerra Púnica, la república romana va bolcar la seva activitat militar en intentar eradicar la pirateria que assolava el Mar Adriàtic. Darrere d'aquests actes que feien perillar les rutes comercials dels romans hi havia la Reina Teuta, senyora d'Il·líria. Quan els romans van intentar entaular negociacions amb ella mitjançant la tramesa d'ambaixadors, Teuta va donar ordre de matar-los, i això va desembocar en la Primera Guerra Il·líria entre el 229 aC i el 228 aC. Durant la guerra, Luci Postumi Albí i Gneu Fulvi Centumal I, al capdavant d'un exèrcit, van aconseguir vèncer els il·liris, van establir una gran part del territori com un protectorat romà i van coronar monarca a Demetri de Faros a fi que controlés la Reina Teuta.

El 216 aC fou nomenat pretor i enviat a la Gàl·lia Cisalpina, i mentre era allí fou nomenat cònsol per tercera vegada pel 215 aC, càrrec que no va arribar a ocupar, ja que fou derrotat pels bois al bosc de Litana, a la Gàl·lia Cisalpina i va morir a la batalla. El seu cap fou consagrat pels bois als déus i usat com a got sagrat.