Luci Valeri Flac (cònsol 100 aC)

De Viquipèdia

Luci Valeri Flac (Lucius Valerius Flaccus) fou fill probablement de Luci Valeri Flac (Lucius Valerius Flaccus, cònsol el 131 aC). Fou el pare de Luci Valeri Flac que fou defensat per Ciceró.

Fou edil curul, i en aquest període el tribú Decià li va llençar una acusació. El 100 aC fou cònsol juntament amb Gai Mari (que exercia per sisena vegada). Durant els disturbis de l'afer de Saturní (Luci Apuleu Saturní) els cònsols van rebre ordres de donar suport als tribuns i pretors per mantenir la dignitat de la república i Flac va matar a Saturní, Glàucia i altres revolucionaris.

El 97 aC fou censor amb Marc Antoni l'orador.

El 86 C va morir Mari en el seu setè consolat i Flac fou nomenat cònsol col·lega suplent per Cinna i el va enviar a Àsia per resistir a Sul·la i sotmetre a Mitridates VI Eupator; com a llegat el va acompanyar Gai Flavi Fímbria ja que Flac no tenia experiència militar. Abans de sortir va proposar una llei que llevava tots els deutes dels que només una part haurien de ser retornats.

Com que Flac era avariciós i cruel es va guanyar l'hostilitat de l'exèrcit i molts soldats es van passar al camp de Sul·la i la resta eren partidaris de Fímbria que, amb calculades indulgències, s'havia guanyat el seu favor. A Bizanci un conflicte entre Fímbria i el qüestor de Flac va ser sotmès a arbitratge de Flac i aquest va donar la raó al qüestor. Fímbria indignat, va voler tornar a Roma i Flac el va rellevar del servei.

Flac va marxar a Calcedònia i Fímbria va instigar un motí dels soldats que havien restat a Bizanci; Flac va retornar per castigar a Fímbria però fou posat en fugida i va haver de marxar cap a Nicomèdia i va tancar les portes a Fímbria que el perseguia, però aquest les va franquejar i el va matar i el seu cap fou llençat a la mar i el cos deixat sense sepultar o cremar (possiblement any 86 aC o començaments del 85 aC).