Lucio Fontana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lucio Fontana per Lothar Wolleh

Lucio Fontana va ser un pintor i escultor argentí nascut a Rosario (província de Santa Fe), de pare italià (Luigi) i mare argentina (Lucia Bottino, d'origen italià, actriu de teatre), el 19 de febrer de 1899, va morir a Comabbio, Itàlia, el 7 de setembre de 1968.

Va passar els primers anys de seva vida a Itàlia. Es va allistar a l'exèrcit i va combatre a la Primera Guerra Mundial. Va ser ferit i li van atorgar una medalla de plata al mèrit. El 1921 va tornar a l'Argentina, on va romandre fins al 1928, treballant com a escultor al costat del seu pare fins al moment en què va obrir el seu propi estudi. Amb una formació escultòrica acadèmica, les seves primeres obres evolucionen de la figuració a l'abstracció. Empra sovint materials com la ceràmica, que tenen connotacions artesanes.

El 1928 va tornar a Itàlia, on el 1930 va presentar la seva primera exposició, organitzada per la galeria Il Milione, a Milà. Als anys trenta pertanyia a l'associació internacional Abstracció-Creació, que va reunir artistes com ara Hans Arp, Auguste Herbin i Georges Vantongerloo en la promoció de l'abstracció associada a una idea de llibertat. Durant aquesta dècada va viatjar diverses vegades entre Itàlia i França, treballant tant amb artistes d'art abstracte com amb expressionistes.

El 1940 va anar novament a Buenos Aires, Argentina, on el 1946 va fundar, juntament amb uns quants alumnes seus l'acadèmia Altamira i va donar a conèixer el Manifiesto Blanco, en el qual reivindicava la subordinació de la raó a l'inconscient i suggeria que el "canvi és una condició essencial de l'existència". Sosté que "La matèria, el color i el so en moviment són els fenòmens que desenvolupant-se simultàniament integren el nou art"

Novament a Milà, el 1947, va donar suport, amb altres escriptors i filòsofs, al primer Manifesto spazialista, o manifest del espacialisme, reprenent al mateix temps els seus treballs de ceràmica a Albisola.


Durant aquesta època, Fontana va deixar enrere l'escultura i es va acostar a la pintura, però immediatament trenca amb la superfície plana i l'espai comença a prendre el protagonisme.

El 1949 marca un punt d'inflexió: Fontana literalment forada la tela i crea el seu primer "Ambiente spaziale". Comença una sèrie d'obres perforades que va anomenar "Concetti spaziale", i que feien referència alhora a l'espai real i al conceptual. En aquest sentit, va ser un predecessor de l'art conceptual.

A partir de 1958 va iniciar la denominada serie de los tajos, consistent forats o talls sobre la tela de les seves pintures, que dibuixen el signe del que el mateix denomina "un art per l'Era Espacial". És la sèrie "Concetti spaziale-attese".

Aquesta tècnica és considerada rupturista amb la pintura moderna i la transgressió de l'espai a través de l'esquinçament de la tela va produir repercussió en movimets artístics posteriors, com ara l'art povera i l'art conceptual.

El 1959, va fer les seves obres amb teles retallades i combinades amb diferents elements. Les va anomenar Quanta.

Va participar en la Biennal de San Pablo i a nombroses exposicions a Europa i Àsia, i també a Londres, París i Nova York.

Poc abans de la seva mort va participar en la manifestació Destruction Art, Destroy to Create (Art de Destrucció, Destruir per crear ) al Finch College Museum of Art de Nova York. Després va abandonar Milà i es va dirigir a Comabbio, d'on era originària la seva família i on va morir el 7 de setembre de 1968.

Les seves obres són en col·leccions permanents de més de cent museus de tot el món.

Obres[modifica | modifica el codi]

Concetto spaziale Natura (1959-1960), Parc de l'escultura del Musée Kröller-Müller, Països Baixos.
  • Femme assise, 1931, bronze, 8 cm
  • Sculpture abstraite, 1932, 19 x 3 cm
  • Femme se dénudant, 1947, escultura, Reproducció en el "Beaux-Arts magazine" n°67, Abril 1989, p. 7.</ref>
  • Scultura spaziale (47-SC.1), bronze, 1947, MNAM, París
  • Ceramica spaziale (49-SC.6), escultura, 1949, MNAM, París
  • Concetto spaziale (50-B.1), 1950, MNAM, París
  • Concetto spaziale (57-G.4), 1957, guix sobre llenç, 65 x 54 cm, MNAM, París
  • Concetto spaziale, 1955, oli sobre llenç i tècnica mixta, 80 x 65 cm, Galerie Karsten Greve[1]
  • Buchi
  • Tagli, 1958
  • Concetto spaziale, Attese (T.104), 1958, Vinyl sobre llenç, 125 x 100,5 cm, MNAM, Paris
  • Concept spatial, 1959
  • Concetto spaziale, Natura (59-60-N.36), 1959-1960, Terra cuita, MNAM, París
  • Concetto spaziale, 1960, oli sobre llenç, 110 x 250 cm, Galerie Karsten Greve[1]
  • Concetto spaziale, Attesa, 1960, llenç natural, 69 x 69 cm
  • Concetto spaziale, Venezia d'argento, 1961, aquarel·la, oli sobre llenç i incisions
  • Concetto spaziale, La fine di Dio (63-FD.17), 1963, oli sobre llenç, 178 x 123 cm, MNAM, París
  • Concetto spaziale,Teatrino (65-TE.76), 1965, pintura de vinil sobre tela i fusta pintada, 200 x 200 cm, MNAM, París
  • Teatrino concetto spaziale, 1965, acrílic sobre tela i fusta pintada, 127 x 166 cm, Musée d'art de Toulon.
  • Concetto spaziale, del 1966-1968, oli sobre tela i fusta pintada, 110 x 110 cm, MNAM, París.
  • Figures noires, escultura, Reproducció en el "Le Monde diplomatique" n°652, Juliol 2008, p. 27.
Escrits
  • Manifest Blanc, 1947

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Reproducció en el "Beaux Arts magazine" n°74, Desembre 1989, p. 136

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]