Lucky Luciano

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lucky Luciano

Salvatore Lucania (Lercara Friddi, Sicília, 1896Nàpols, 26 de gener de 1962). Delinqüent italià.

Fou més conegut pel pseudònim de Lucky Luciano. El seu pare, era paleta de professió, i es traslladà amb la família als Estats Units el 1903, establint-se a Nova York. Acabats els estudis primaris, el seu pare el col·locà en una fàbrica de barrets, que abandonà al cap de poc per a jugar-se en una timba els pocs diners que havia estalviat. Després de guanyar la seva primera aposta, es dedicà a viure del joc i canvia el seu nom autèntic pel sobrenom que el faria famós.

Aviat fou considerat el millor jugador de poker, sabedor d'això i dels seus pocs escrúpols, el cèlebre gàngster Al Capone el cridà al seu costat per regentar una de les seves cases de joc. En aquesta època de la seva vida travà amistat amb l'anomenat («emperador de les drogues»), George Scanion, que l'iniciaria en el tràfic de la cocaïna. Obté copiosos beneficis en aquesta modalitat de la delinqüència fins que, descobert per la policia, és condemnat a 18 mesos de presó. No se sap res de les seves activitats fins al 1919, en què es dedica al tràfic d'alcohol, burlant així la Llei Seca. Si bé pateix un arrest aquell any, no es pot provar el seu delicte i és posat en llibertat.

La tercera dècada del segle és l'època daurada de Lucky Luciano; es converteix en el rei dels cabarets i les sales de joc de Nova York, i estén els seus dominis a les principals ciutats dels estats de la Unió. Viu enmig d'un luxe fastuós en el millor hotel de Nova York, i s'envolta de les dones més vistoses. Totes les temptatives que s'emprenen per detenir-lo fracassen una vegada i una altra; disposa sempre de coartades incontrovertibles, paga els millors advocats perquè el defensin davant els tribunals, i quan no hi ha altre remei, apel·la al suborn i la corrupció dels mitjans judicials, sempre amb èxit.

Així és possible que el rei de la delinqüència, l'existència de la qual ningú no pot ignorar, visqui feliçment a Nova York, si no respectat, sí deferentment tolerat. El 1930 es calcula que el tràfic de drogues i d'alcohol, les sales de festes, les apostes en les carreres de cavalls i el contraban de tabac estan a les seves mans.

Però en aquells dies surt un polític honest, Thomas Dewey, més tard candidat a la presidència dels Estats Units, que refusa tota classe de suborns i no cessa en els seus esforços fins a ficar-lo a la presó, condemnat a 30 anys. Encara hi segueix el 1943, any en què el servei alemany d'espionatge, amb la seva organització a Sicília, torpedina les operacions aliades en el Mediterrani. Es considera que només un home és capaç de contrarestar aquesta acció: Lucky Luciano. Se li promet posar-lo en llibertat si assoleix que la màfia siciliana col·labori amb els aliats, i l'èxit és rotund: en pocs mesos n'hi ha prou perquè l'espionatge alemany perdi tota l'eficàcia.

Acabada la guerra, és posat en llibertat el 1946, però expulsat dels Estats Units. Fixa la seva residència a Itàlia, després de firmar la promesa formal de mantenir les futures activitats dintre de la llei, i munta uns magatzems d'aparells electrodomèstics a Nàpols. El 1961, un productor cinematogràfic de Hollywood es proposa rodar un film narrant la seva vida. Luciano acut a l'aeroport de Nàpols per tancar els tractes el 26 de gener de 1962, i després de prendre un refresc en el bar de l'aeroport, es desploma i cau mort.

L'anàlisi de les seves vísceres demostrà que la mort es degué a un enverinament per arsènic. Els motius que envoltaren el seu assassinat restaren envoltats de misteri, com tants altres aspectes de la seva vida. La seva figura, completament mancada de valors positius, és plenament representativa d'una ambient i una manera de viure que, en passar balanç de la forma d’ésser del nostre segle, no pot de cap de les maneres, ser ignorarda.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lucky Luciano
  • enciclopèdia Espasa, Suplement 1961-1962, pags. 251-252