Lucrecia Arana
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Lucrecia López de Arana y Fernández 23 novembre 1867 Haro (La Rioja) |
| Mort | 9 maig 1927 (59 anys) Madrid |
| Sepultura | cementiri de San Justo |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Veu | Soprano i contralt |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Cònjuge | Marià Benlliure i Gil |
Lucrecia López de Arana y Fernández,[1] coneguda com a Lucrecia Arana (Haro, 23 de novembre de 1867 - Madrid, 9 de maig de 1927[2]) fou una cantant espanyola.[3]
Estudià solfeig i cant amb els mestres Llanos i Baldelli, presentant-se al públic en l'antic teatre-circ del Príncipe Alfonso el juny de 1889, en el paper d'un patge de La Mascota. Després actuà en els teatres de Zarzuela, Apolo (amb gènere gran), i diversos altres de Madrid, fins que el 1895 tornà a la Zarzuela, on figurà com a primera tiple durant dotze anys.
Lucrecia Arana arribà a ser la tiple favorita del públic madrileny, conquistant grans triomfs per la seva excel·lent escola de cant, la seva bella veu, d'extensió sorprenent, i la seva perfecta vocalització. Com a actriu, posseïa una gran naturalitat i un domini complet de l'escena, i sabia donar als personatges que representava la simpatia, l'atracció que fou peculiar del seu tracte.
Mai va sentir l'esperit de rivalitat, i una de les seves més grans ovacions l'assolí una nit de benefici, cantant en companyia del tenor Biel en ple apogeu d'aquest cantant.
Vestia les obres amb irreprotxable gust artístic, i el seu cor restava sempre obert al bé. De les seves gires cal mencionar les campanyes en els teatres Eldorado i Tívoli, de Barcelona, i les del teatre Romea, de Múrcia, el 1907, i de Bilbao, el 1908.
Entre les obres estrenades per Lucrecia i les protagonistes de les quals va crear, figuren: La Viejecita, El húsar de la Guardia, El gaitero, Gigantes y Cabezudos, El guitarrico, La Rabalera, etc.
L'any 1908 es casà amb l'escultor Marià Benlliure, que, en morir Lucrecia, esculpí una medalla amb la seva imatge i des de llavors es concedí com a premi a la cantant més destacada en el Conservatori de Madrid. Van tenir un únic fill, José Luis Mariano Benlliure López de Arana, nascut el 5 de juliol de 1898 i mort el 1981.[4]
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 5, pàg. 1202 (ISBN 84-239-4505-7)
Referències[modifica]
- ↑ «Lucrecia López de Arana Fernández» (en castellà). Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 25 desembre 2023].
- ↑ «Muerte de Lucrecia Arana» (en castellà). La Época, 09-05-1927, pàg. 4 [Consulta: 30 abril 2017].
- ↑ «El 9 de maig de 1927 fallecía la cantante de zarzuela Lucrecia Arana» (en castellà). Fundación Mariano Benlliure. [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ «José Luis Mariano Benlliure Arana» (en castellà). Fundación Mariano Benlliure. [Consulta: 30 abril 2017].