Ludwig Karl Schmarda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLudwig Karl Schmarda

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 agost 1819 Modifica el valor a Wikidata
Olomouc Modifica el valor a Wikidata
Mort7 abril 1908 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Viena Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEntomologia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Viena Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciózoòleg, professor d'universitat, naturalista, botànic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Viena
Universitat de Graz
Universitat Carolina de Praga Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Abrev. botànicaSchmarda Modifica el valor a Wikidata
Abrev. zoologiaSchmarda Modifica el valor a Wikidata

IPNI: 30304-1

Ludwig Karl Schmarda (Olomouc, Moràvia, 23 d'agost de 1819Viena, 7 d'abril de 1908) va ser un zoòleg i explorador austríac. Ludwig Karl Schmarda va estudiar a Viena. El 1850 entrà com a professor a la Universitat de Graz, on fundà després el Museu Zoològic. El 1852 se n'anà a Praga. Entre 1853 i 1857 viatjà a diversos indrets del món com ara a Auckland (Nova Zelanda) on, després d'una estada a Sydney (Austràlia), arribà el 30 de setembre de 1854 i hi romangué cinc setmanes.[1] El 1862 fou nomenat professor a la Universitat de Viena. A instància del govern austríac va estudiar les indústries pesqueres a la costa austríaca primer (1863–1865) i després a la costa francesa (1868). Després de la seva jubilació visità Espanya el 1883 i després la costa africana tres vegades el 1884, 1886 i el 1887.

Obres[modifica]

  • Andeutungen aus dem Seelenleben der Thiere (1846)
  • Zur Naturgeschichte der Adria (1852)
  • Die geographische Verbreitung der Thiere (1853)
  • Zur Naturgeschichte Aegyptens (1854)
  • Neue wirbellose Thiere (1859–1861)
  • Reise um die Erde (1861)
  • Zoologie (1871)

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ludwig Karl Schmarda
  1. The southern ark, p. 120