Ludwig Renn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ludwig Renn (el de l'esquerra), el 1954

Ludwig Renn (Dresden, 22 d'abril del 1889 - Berlín, 21 de juliol del 1979), de nom real Arnold Friedrich Vieth von Golßenau, fou un escriptor comunista alemany, comandant del Batalló Thälmann de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola i cap de l'Estat Major de la 11a Brigada. Va ser promotor de la llengua auxiliar esperanto.[1] Va fundar amb Honoré Bourguignon l'Associació Internacional d'Escriptors Esperantistes Revolucionaris (IAREV), on també hi participaven escriptors soviètics.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

  • Krieg. Frankfurt/Main, Frankfurter Societäts-Druckerei (1928)
  • Nachkrieg. Berlin, Agis-Verlag 1930
  • Russlandfahrten. Berlin, Lasso-Verlag 1932
  • Vor großen Wandlungen. Zürich, Verlag Oprecht 1936
  • Adel im Untergang. Mèxic, Editorial "El Libro Libre" 1944
  • Morelia. Eine Universitätsstadt in Mexiko. Berlín, Aufbau-Verlag 1950
  • Vom alten und neuen Rumänien. Berlín, Aufbau-Verlag 1952
  • Trini. Die Geschichte e. Indianerjungen. Berlin, Kinderbuchverlag 1954
  • Der spanische Krieg. 1956, nova edició recent (longitud completa i no censurada): Verlag Das Neue Berlin, 2006 ISBN 978-3-360-01287-6
  • Der Neger Nobi. 1955, edició recent: Eulenspiegelverlag, Berlín 2001 ISBN 3-359-01427-8
  • Herniu und der blinde Asni. 1956
  • Krieg ohne Schlacht. 1957
  • Meine Kindheit und Jugend. 1957
  • Herniu und Armin. 1958
  • Auf den Trümmern des Kaiserreiches. Berlín, Aufbau-Verlag 1961
  • Camilo. 1963
  • Inflation. 1963
  • Zu Fuss zum Orient. 1966
  • Ausweg. 1967
  • Krieger, Landsknecht und Soldat (juntament amb Helmut Schnitter). Der Kinderbuchverlag Berlin 1976
  • Anstöße in meinem Leben. 1980, autobiografia editada de forma pòstuma
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ludwig Renn
  1. Lins, Ulrich; del Barrio, Antonio. «La utilització de l'esperanto durant la guerra civil espanyola». A: Història de l'esperanto als Països Catalans (en català i esperanto). Barcelona: Associació Catalana d'Esperanto, 2010, p. 67-80.