Ludwig Spohr

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Ludwig Spohr
Spohr.jpg
Estil: Romanticisme
Naixença: 5 d'abril de 1784
Brunsvic
Defunció: 31 d'octubre de 1859 (als 75 anys)
Kassel
Activitat principal: Compositor
Altres activitats: Violinista, director d'orquestra

Obres destacades

Fites

Ludwig Spohr o Louis Spohr, versió afrancesada, (Brunsvic, 5 d'abril de 1784 - Kassel, 31 d'octubre de 1859) va ser un compositor, violinista i director d'orquestra alemany.

Vida i Obra[modifica | modifica el codi]

Va nàixer a Brunsvic, al nord d'Alemanya, en l'estat federal de Baixa Saxònia. De menut ja va mostrar talent per al violí i als 15 anys es va incorporar a l'orquestra del Duc de Brunsvic. Tres anys més tard va ser enviat, amb el suport del Duc, a realitzar un viatge d'estudis a Sant Petersburg amb el virtuós violinista Franz Eck.

Les primeres composicions importants de Spohr, incloent el seu primer concert de violí, daten d'aquest període. Al seu retorn el Duc el va animar a realitzar una gira de concerts pel nord d'Alemanya. El 1804 un influent crític de música el va veure veure en alguns concerts a Leipzig i va quedar tan impressionat pel seu virtuosisme en el violí i per les seues composicions, que de la nit al dia li va donar fama en tot Alemanya.

El 1805 Spohr va ser nomenat director d'orquestra de la cort de Gotha, on va romandre durant set anys. Ací va conèixer a Dorette Scheidler, arpista de 18 anys, amb la que es va casar l'any següent. Junts van formar un duo de violí i arpa que va obtenir un considerable èxit. Fins i tot van realitzar una gira de concerts per Itàlia i van viatjar a París i Londres. Tanmateix, la seua esposa va abandonar la seua carrera quan van tenir fills, per tal de dedicar-se a ells. El 1834, la seua esposa va morir prematurament, sumint Spohr en un gran dolor.

Després del període a Gotha, Spohr, ja casat, es va instal·lar amb la seua dona a Viena, on va ser director d'orquestra del Theater an der Wien des de 1813 fins a 1815. En aquesta època va conéixer a Beethoven, amb qui va mantenir una relació amistosa. També entaulà amistat amb el jove compositor holandès Wolff, el qual li estrenà algunes de les seves obres. Dos anys més tard va acceptar el càrrec de director d'orquestra de l'òpera de Frankfurt del Main, que li va donar l'oportunitat de representar les seues pròpies òperes. La primera d'elles, Faust, havia sigut rebutjada a Viena. Spohr i la seua esposa es van quedar dos anys a Fraknfurt. El 1822, per recomanació de Carl Maria Von Weber, se li va oferir el lloc de director d'orquestra en la cort de Kassel. Ací va romandre fins a la seua mort, en que li va succeir en el càrrec Karl Eric Adolf Reiss.[1] En aquesta ciutat va tenir entre d'altres alumnes al francès Alexandre Malibrán.[2]

Spohr va ser un compositor prolífic, que va compondre més de 150 obres, encara que d'aquestes la majoria no s'interpreten en l'actualitat. Entre les seues obres més apreciades es troben els seus concerts per a clarinet, que s'han guanyat un lloc en el repertori dels clarinetistes. Els seus nombrosos concerts per a violí també tenen èxit entre el públic actual, si bé resulten menys coneguts que els concerts de violí d'altres compositors. Spohr va compondre també nou simfonies, que reflecteixen clarament l'evolució de l'estil musical al llarg de dels anys en què les va escriure.

Se'l considera, junt amb Carl Maria Von Weber, el pare de l'òpera romàntica alemanya, en la que va introduir diverses innovacions, com el desenvolupament de la trama per escenes en lloc de per números tancats dels cantats, i la introducció del leitmotiv, que després Wagner va desenvolupar i del que en va reclamar la invenció.

En música de cambra Spohr va destacar igualment, ja que va compondre un nombre elevat de quartets de corda i altres quartets i obres per a diversos instruments, inclosos duos per a violí i arpa que van interpretar ell i la seua esposa. Les òperes de Spohr van ser representades amb èxit durant el segle XIX i ben entrat el segle XX. Finalment va compondre també cançons, així com obres corals i una missa.

Spohr va ser un virtuós violinista que va inventar el suport del mentó del violí. També va ser un gran director d'orquestra i va ser el primer a utilitzar una batuta.

Obres representatives[modifica | modifica el codi]

Òpera[modifica | modifica el codi]

  • Die Prüfung (La Prova), 1806
  • Alruna, die Eulenkönigin (Alruna, la reina dels mussols), 1809
  • Der Zweitkampf mit der Geliebten (El duel amb l'armada) 1811
  • Faust (La seua òpera més popular), primera versió, amb diàlegs parlats: Praga, 1816, segona versió amb els recitatius musicats i en italià: Londres, 1852
  • Zemire und Azor (Zemira i Azor), 1819
  • Jessonda, 1823
  • Der Berggeist (El gnom), 1825
  • Pietro von Abano, 1827
  • Der Alchymist (L'alquimista), 1830
  • Die Kreuzfahrer (Els croats), 1845

Obres orquestrals[modifica | modifica el codi]

  • Concerts per a clarinet (4)
  • Concerts per a violí (18)
  • Simfonies (10)
  • Nonet en fa major, op. 31

Música de cambra[modifica | modifica el codi]

  • Quartets de corda (36)
  • Dobles quartets de corda (4)
  • Duos per a violí i arpa
  • Solos per a violí
  • Solos per a arpa
  • Altres obres de cambra

Altres obres[modifica | modifica el codi]

  • Cançons (100)
  • Oratoris (4)
  • Obres corals
  • Missa

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • András Batta. Ópera: Compositores. Obras. Intérpretes. Barcelona: Equipo de Edición, S.L. 2000. ISBN 3-8290-2830-X
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 50, pàg. 417 (ISBN 84-239-4550-2)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 32, pàg. 523 (ISBN 84-239-4532-4)