Ludwig Wittgenstein

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ludwig Wittgenstein

Naixement 26 d'abril de 1889
Viena, Imperi Austrohongarès
Mort 29 d'abril 1951 (62 anys)
Cambridge, Regne Unit
Nacionalitat Imperi Austrohongarés
Austríac
Britànic
Camp Filosofia
Institucions Universitat de Cambridge
Universitat Technische Hochschule (Berlín)
Universitat de Manchester
Universitat de Cambridge
Conegut per Recerques sobre el llenguatge
Religió judaisme

Ludwig Josef Johann Wittgenstein (26 d'abril de 1889, Viena - 29 d'abril de 1951, Cambridge Regne Unit) era un filòsof austríac, nascut a Viena en una família de l'alta burgesia industrial d'ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge.

Taula de continguts

[edita] Vida

« Revolution wird der sein, der sich selbst revolutionieren kann.(Revolucionari serà aquell que es pot revolucionar a si mateix.)  »

—Vermischte Bemerkungen, 252 , azure

Va néixer a Viena el 26 d'abril de 1889. Quan abandoni als seus avis paterns va deixar el judaisme per a convertir-se al protestantisme, ell i la seva família es va mudar de Saxònia (Alemanya) a Viena, on el pare de Ludwig, Karl Wittgenstein, va guanyar força i admiració al tornar un dels comerciants pioners de la indústria de l'acer i del ferro del Imperi austrohongarès. La mare de Ludwig es va convertir al catolicisme i llavors ell la va seguir, en encobert desafiament al seu pare, [1] encara que en morir no va tenir un enterrament catòlic doncs mai va practicar el catolicisme. [2]

Làpida de la tomba de Wittgenstein (Cambridge).

Educat per tutors en la seva pròpia casa fins als catorze anys, després d'acabar els estudis secundaris a Linz, estudia enginyeria aeronàutica en el Technische Hochschule de Berlín-Charlottenburg i posteriorment en la Universitat de Manchester, fins a 1911. Els seus interessos es van desplaçar de l'aviació a la matemàtica i, d'aquesta, als seus fonaments; la lectura dels principis de la matemàtica, de Russell el porta a la filosofia. Visita el 1911 a Frege i estudia amb Russell, en el Trinity College de Cambridge, durant el curs de 1912 a 1913 -conegut és l'enorme impacte que la brillantor de la seva intel·ligència va causar en Russell-, forma part del famós grup de «The Apostles», i coneix i tracta també a G.E. Moore i a J.M. Keynes.

Acabats aquests estudis, marxa a viure com un solitari a Noruega, on es dedica a les seves primeres investigacions lògiques, fins que en iniciar-se la Primera Guerra Mundial s'enrola com a voluntari en l'artilleria austríaca i, el 1918, és fet presoner de guerra de l'exèrcit italià al front del Tirol. En aquesta època ja havia redactat en notes, escrites durant la campanya i guardades en quaderns a la seva motxilla, el que havia de ser el seu Tractatus Logico-Philosophicus. Tancat a Monte Cassino, va aconseguir enviar una còpia del manuscrit a Russell i, ja alliberat, ambdós filòsofs es van citar a La Haia, el 1919, per analitzar el seu contingut. Un cop donat per acabat el llibre, (el títol inicial del qual era La proposició, tot i que es va publicar primer en alemany el 1921 amb el títol, inspirat per G.E. Moore, de Logisch-philosophische Abhandlung), es va publicar en anglès el 1922 amb el nom amb què és conegut, i acte seguit Wittgenstein va abandonar la filosofia, va renunciar a la substanciosa herència familiar i va treballar, fins a 1926, com a mestre en diversos pobles de la baixa Àustria, època que no va considerar especialment feliç. Poc després coneix a Moritz Schlick, iniciador del Cercle de Viena i a Rudolf Carnap i a altres membres del Cercle, i reinicia la seva activitat filosòfica, presentant el seu Tractatus com a treball per al doctorat, que obté en Cambridge. Dóna classes durant uns anys a Cambridge i escriu Anotacions filosòfiques i Gramàtica filosòfica, i del treball intel·lectual d'aquesta època sorgeixen nous enfocaments filosòfics que cristal·litzen en Els quaderns blau i marró (publicats després de la seva mort, el 1958, i així anomenats pel color de les tapes dels quaderns de notes). Després d'un viatge a Rússia, amb la intenció potser d'establir-s'hi, es dirigeix novament el 1936 a Noruega, on roman nou mesos i inicia la redacció d’Investigacions filosòfiques, la seva obra més important, que suposa a més a més, un canvi d'orientació en la seva filosofia. Torna a Cambridge i, després de l'annexió d’Àustria per Alemanya, el 1938, adquireix la nacionalitat britànica, se li concedeix la càtedra de filosofia a Cambridge, com a successor de G.E. Moore, que no ocupa per haver de prestar serveis com a ajudant d'hospital durant la Segona Guerra Mundial. Acabada la guerra, reprèn la seva activitat com a professor a Cambridge, que abandona el 1947, ara definitivament. Passa un temps a Irlanda, on retirat de tota activitat acadèmica acaba la redacció d’Investigacions filosòfiques (que es publica el 1953), i ocupa part del seu temps a ensinistrar ocells. El 1949 se li manifesta un càncer i passa els seus últims anys amb els seus amics a Cambridge i Òxford, conversant i treballant en qüestions de teoria del coneixement. La seva obra De la certesa correspon als apunts d'aquests últims temps.

[edita] Pensament

El llenguatge és el límit del món, com sosté en el Tractatus, perquè les paraules són com un mapa o dibuix de la realitat. Hi ha la mateixa relació entre els fets i les coses que entre les diferents oracions que les expressen. Però el llenguatge és imperfecte, ja que permet afirmacions contra la lògica que són l'origen de la majoria de problemes en filosofia, per això cal perfeccionar-lo. Per fer-ho caldrà anar justament fora dels límits d'aquest llenguatge, a les coses que es mostren per intuïció o de manera mística, ja que no es pot buscar la fonamentació del llenguatge dins d'aquest.

Posteriorment, sobretot en les Investigacions, afirma que l'autèntic significat dels mots està en el seu ús (un corrent proper a la pragmàtica) i tota comunicació és, de fet, un joc de paraules, en el sentit que es dota d'un context ficcional amb regles el missatge perquè pugui ser entés pel receptor. Els filòsofs porten segles buscant l'essència de les paraules, suposant que aquesta existeix, però ell els anima a intentar explicar com s'usen els conceptes per resoldre problemes reals, ja que tot llenguatge és comunicació i la hipòtesi d'un llenguatge només privat, independent de la realitat, absurda.

[edita] Obres Principals

  • (anglès) i (alemany) Tractatus Logico-Philosophicus, Routledge, Londres 1922.
  • (anglès) Philosophical Investigations, Blackwell-Macmillan, Òxford-Nova York 1956.
  • (anglès) Preliminary Studies for the «Philosophical Investigations», Generally known as the Blue and Brown Books, Blackwell-Harper, Òxford-Nova York 1958.
  • (anglès) Notebooks 1914-1916, Blackwell-Barnes and Noble, Òxford-Nova York 1961.
  • (alemany) Philosophische Bemerkungen, Blackwell, Òxford 1965.
  • (anglès) Lectures and Conversations on Aesthetics, Psychology, and Religious Beliefs, Blackwell-University of California Press, Òxford-Berkeley 1966.
  • (anglès) Zettel, Blackwell-University of California Press, Òxford-Berkeley 1967.
  • (anglès) On Certainty, Blackwell-Harper, Òxford-Nova York 1969.

[edita] Traduccions al català i al castellà

  • Los cuadernos azul y marrón, Tecnos, Madrid 1976.
  • Cartas a Russell, Keynes y Moore, Taurus, Madrid 1979.
  • De la certesa, Edicions 62, Barcelona 1983. Sobre la certidumbre, Tiempo Nuevo, Buenos Aires 1973.
  • Tractatus Logico-Philosophicus, traducció al català: Laia, Barcelona 1981. Traducció al castellà: Alianza, Madrid 1985, 7ª ed.
  • Diario filosófico (1914-1916), Ariel, Barcelona 1982.
  • Investigacions filosòfiques, Laia, Barcelona 1983. Investigaciones filosóficas, Crítica, Grijalbo, Barcelona 1988 (text de la ed. UNAM, México)
  • Gerd Brand, Los textos fundamentales de Ludwig Wittgenstein, Alianza, Madrid 1981 (antologia).
  • Aforismos. Cultura y valor, Espasa Calpe, Madrid 1995.

[edita] Referències

  1. ↑ El món de Wittgenstein. La insòlita vida d'un filòsof.
  2. ↑ Quan els seus dos alumnes preferits, Anscombe i Smythies, es convertiren al catolicisme, Wittgenstein va dir que no podria creure en les coses que ells professen.

[edita] Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Ludwig Wittgenstein
Viquipèdia:Llista dels 1000 articles fonamentals#Biografies
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Ludwig_Wittgenstein»