Lugal-Ane-Mundu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Lugal-Anne-Mundu (segle XXV aC) fou el rei més important de la ciutat-estat d'Adab a Sumer i hauria exercit breument l'hegemonia sobre una part del país segons li atribueix la llista de reis sumeris que li assigna un regnat de 90 anys i el situa entre la segona dinastia d'Ur i la dinastia de Mari. Hi ha poques inscripcions contemporànies del rei i és principalment conegut per texts posteriors que haurien estat copiats d'inscripcions seves. La seva hegemonia es va enfonsar a la seva mort. Segons la llista de reis sumeris la reialesa va passar a Mari però probablement els temps no estaven ben establerts pels escrivans i només el darrer rei de la dinastia de Mari, Sharrum-Iter, hauria exercit l'hegemonia darrera d'Adab.[1] Amb l'enfonsament d'Adab diverses ciutats es van fer altre cop independents com Lagash (sota Lugalanda), Akshak (que després va suplantar a Mari en l'hegemonia potser sota Puzur-Nirah), i Umma (sota Lugal-zage-si, que va crear un imperi).

Inscripció de "Lugal-Ane-Mundu"[modifica | modifica el codi]

Una inscripció fragmentaria de la que es coneixen només dos còpies datades en els regnats d'Abi-Eshuh i Ammi-Saduqa, va dominar els Quatre Cantons del Món, és a dir tot el Creixent Fertil de la Mediterrània a les muntanyes Zagros. El seu imperi hauria inclòs les províncies d'Elam, Marhashi, Gutium, Subartu, la terra de les "Muntanyes de Cedres" (Líban), Amurru o Martu, "Sutium" (potser el territori dels suteus?),[2] i la Muntanya d'E-anna" (Uruk amb el seu ziggurat. Segons la inscripció va fer que els pobles de totes les terres visquessin en pau com en un part. També esmenta que va enfrontar a una coalició de 13 governadors o caps rebels dirigida per Migir-Enlil de Marhashi; els noms dels 13 són considerats semítics.[3] La primera trabscripció la va fer Arno Poebel el 1909 però encara no va poder determinar qui era el rei que va donar només com "Lugal[.....]ni-mungin".[4] Una traducció més completa la va publicar Hans Gustav Güterbock el 1934, però la seva interpretació fou considerada pseudoepigràfica i en part fictícia, però modernament diversos erudits, seguint a Samuel Kramer, s'han mostrat disposat a donar-li crèdit [5]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. "Kingdoms of Mesopotamia: Mari" a "HistoryFiles"
  2. La identificació de Sutium no s'ha resolt però es creu que era un territori de parla semitíca a l'oest del desert cap a Amurru; pràcticament no torna a ser esmentat més tard segons Carleton a Buried Empires (1939) p. 235.
  3. Els nom, segons Guterbock, són: Migir-enlil, ensi de Marhashi; Enlil-ezzu, ensi de ...; Shesh-kel (?), ensi de Kel; Su-Anum, ensi de Kagalla (?); [...]-Ellum, ensi d'Amdama; Ibi-mama, ensi d'Ardama; Nurshu-eli, ensi de ...; Adad-sharrum, ensi de ...; Badganum, ensi de ...; Zumurtanu, ensi de ...; Rimshunu, ensi de ...; Abi-han[ish?], ensi de ...; i [...]-bi-maradda(?), ensi de...
  4. A. Poebel, Babylonian legal and business documents: from the time of the first dynasty of Babylon, chiefly from Nippur, 1909, pp. 123-4; diagrama cuneïforme a la pàg. 281.
  5. Samuel Kramer, The Sumerians, 51-52.