Luigi Alva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Luigi Alva (Lima, Perú, 10 d'abril de 1927) cantant de la corda de tenor.

El seu nom verdader és Luis Ernesto Alva i Talledo. Estudià amb Rosa Mercedes, a Lima, i donà nombrosos concerts en la seva citat nadiua, on debutà en el paper d'Alfredo de La traviata, amb tant d'èxit que l'impulsà a dedicar-se a l'òpera.

Comença la seva carrera meteòrica[modifica | modifica el codi]

Guanyà un concurs radiofònic el qual premi li va permetre viatjar a Milà i estudiar en aquesta ciutat, on molt aviat causà admiració per la puresa del seu timbre i la qualitat de llur freseig. Assolí rols italians en el teatro Nuovo de Milà, però la seva consagració fou el desembre de 1955, al inaugurar el teatre de la Piccola Scala de Milà, cantant el rol de Paolino, de Il Matrimonio segreto, de Domenico Cimarosa, junt amb Graziella Sciutti, Carlo Badioli, etc., amb els que porta a fi, a més l'enregistrament de l'obra.

Poc temps després cantà Così fan tutte, de Wolfgang Amadeus Mozart, en el mateix teatre, i abans de mitjançar l'any 1956 era ja famós cominterpret de rols de tenor líric-lleuger en la Piccola Scala i en la pròpia Scala.

El 1957, debutà en el Festival de Salzburg amb el paper de Fenton, de Falstaff. Debutà en l'Òpera de Viena amb aquest mateix paper el setembre de 1957 i des de llavors cantà a Viena en nombrosos rols i temporades durant més de vint-i-cinc anys. El 1960, aparegué en el Fesival d'Ais de Provença i al Covent Garden.

La plenitud[modifica | modifica el codi]

Amb el que es convertí a partir de llavors en el tenor més destacat del repertori operistic italià i mozartià, que cantà per tot el món, incloent festivals tant prestigiosos com el de Glyndebourne, el d'Edimburg i el d'Holanda.

El juny de 1964, es presentà a Espanya cantant el paper de Ramiro de (La Cenerentola) en el teatre de la Zarzuela de Madrid.

Cantant quasi imprescindible per la seva qualitat en qualsevol enregistrament rossiniana o d'òpera italiana del segle XVIII que aspirés a tenir qualitat, gravà multitud d'òperes, com Il barbiere di Siviglia, de Gioachino Rossini, de la qua ha estat intèrpret en més de sis enregistraments, entre les que destaqen la de 1957, amb Maria Callas; 1962, amb Victòria dels Àngels; 1968, amb Maria Casula i 1972, amb Teresa Berganza.

També ha gravat diverses versions de La cenerentola i L'italiana in Algeri de Rossini, Don Giovanni i Così fan tutte de Mozart, i lArcadia i Brenta de Baldassare Galuppi (1706-1785). Figura en el repartiment de diverses de les òperes de Joseph Haydn que rescatà pel món del disc el director d'orquestra Antal Dorati.

En anys recents, s'ha dedicat amb tots el recursos, de llur professionalitat al manteniment de l'òpera com a espectacle en la seva ciutat natal. El 1987, fou membre del jurat el Concurs Internacional Francesc Viñas, de Barcelona, i amb aquest motiu donà un recital en aquesta ciutat.

Actualment es dedica a difondre l'òpera en el teatre de la seva ciutat nadiua.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • Cimarosa: Il matrimonio segreto, amb Sciutti, Badioli, Stigani, Calabrese, Ratti; Orquestr de L'Scal dirigida per Sonzogno
  • Haydn: La fedeltà premiata, amb von Stade, Valentini, Cotrubas; Orquestra de Chambre de Lausanne dirigida pr Antal Dorati
  • Haydn: L'isola disabitata, amb Bruso, Zoghby, Lerec; Orchestre de Chambre de Lausanne dirigida per Anta Dorati
  • Haydn: Il mondo della luna, amb Auger, von Stade, Valentini, Trimarchi; Orchestre de Chambre de Lausanne dirigida per Anta Dorati
  • Verdi: Falstaff, amb Gobbi, Merriman, Moffo, Panerai, Barbieri; London Philarmonia, dirigida per Herbert von Karajan

Referències[modifica | modifica el codi]

  • La Discoteca Ideal de Intérpretes, pags. 15-16. Enciclopedias Planeta


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]