Luigi Pirandello

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Luigi Pirandello
Luigi Pirandello2.jpg
Naixement 28 de juny de 1867
Agrigent
Mort 10 de desembre de 1936 (als 69 anys)
Roma
Activitat dramaturg
Nacionalitat Bandera d'Itàlia Itàlia
Període 1889 - 1836
Gèneres teatre, novel·la, poesia
Obres principals Sis personatges en busca d'autor
Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(1934)

Luigi Pirandello ( Agrigent, Itàlia 1867 - Roma 1936 ) fou un reconegut dramaturg, novel·lista i escriptor de relats curts italià, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1934.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va nàixer el 28 de juny de 1867 a Villaseta de Càvusu, actualment anomenada Xaos (en tot cas l'etimologia d'aquest lloc, segons el mateix Pirandello, derivaria de la paraula grega Kaos), i que actualment és un suburbi de la ciutat siciliana d'Agrigent, motiu pel que és freqüent que en molts textos es done com a lloc de naixement la ciutat d'Agrigent, i fins i tot la ciutat veïna de Porto Empedocle.

Fill de Caterina Ricci-Gramitto i Stefano Pirandello, comerciant garibaldí de classe mitjana però d'ascendència il·lustre, inversor en la indústria del sulfur, tant els Pirandello com els Ricci-Gramitto eren fortament anti-borbònics i participaven activament en el moviment d'Il Risorgimento, destinat a la unificació democràtica d'Itàlia. Stefano va arribar a participar en la famosa aventura d'Els Mil, seguint Garibaldi a la batalla d'Aspromonte mentre Caterina, que a penes comptava amb tretze anys, va haver d'emigrar junt amb el seu pare a Malta, on havia estat enviat a l'exili per la monarquia borbònica regnant.

Bust de Pirandello en un parc públic de Palerm.

Com molts xiquets de l'època, Pirandello va rebre la seua educació bàsica en la seua pròpia casa. Es va fascinar per les faules i llegendes de to màgic que la seua tutora Maria Stella solia narrar-li. A la precoç edat de dotze anys va escriure la seua primera tragèdia. A insistència de son pare es va inscriure en una escola tècnica, educació que va complementar amb l'estudi d'humanitats al ginnasio, per les que sentia una major afinitat.

La seua infantesa va transcórrer entre Agrigent i Porto Empedocle, a la vora de la mar. Després de ser víctimes de maniobres fraudulentes la família es va traslladar a Palerm l'any 1880. En aquesta ciutat va acabar els seus estudis, es va capficar en la lectura de poesia italiana del segle XIX, especialment d'escriptors com Giosuè Carducci i Arturo Graf, va començar a escriure els seus primers poemes i es va enamorar de la seua cosina Lina. Durant aquest període comencen els primers signes del seriós contrast que el separaria de son pare, quan Luigi va trobar certa correspondència que insinuava l'existència d'una relació extramarital per part de Stefano. El jove Pirandello va començar a acostar-se emocionalment a sa mare, relació que es transformaria en una vertadera veneració que tindria el seu punt culminant després de la mort de Caterina, en les pregones pàgines de la novel·la Colloqui con i personaggi de 1915.

El seu amor per la seua cosina, inicialment vist amb desgrat, va ser de sobte pres amb gran serietat per la família de Lina, que va demandar que Luigi abandonara els seus estudis per a dedicar-se de ple a l'administració de les inversions familiars en el negoci del sulfur, a fi que els joves pogueren casar-se aviat. L'any 1886, durant unes vacances, Luigi va visitar les mines de sofre de Porto Empedocle i va començar a treballar amb son pare: aquesta experiència va resultar essencial per a la seua obra, i les seues impressions es reflectirien en relats com Il Fume, Ciàula scopre la Luna i I Vecchi e I Giovani. El casament, que semblava imminent, va ser posposat i Pirandello es va inscriure a la Universitat de Palerm en els departaments de lleis i lletres. En el campus de la universitat va cultivar l'amistat de joves ideòlegs com Enrico La Loggia, Giusseppe de Felice Giuffrida i Francesco de Lucca.

L'any 1887 ingressà a la Universitat de Roma, on va protagonitzar un seriós incident amb un professor, per la qual cosa es va veure obligat a abandonar la Casa d'Estudis. Es va traslladar a Bonn on es graduà el 21 de març de 1891 amb una tesi en alemany soble la llengua siciliana. Al poc de temps va tornar a Itàlia.

El 1897 fou nomenat professor de literatura italiana a l'Institut Superior de Magisteri. Un terratrèmol va provocar danys irreparables en la mina de sofre en què son pare tenia invertits els seus béns i el dot de Maria Antonietta, la qual cosa li va causa greus dificultats econòmiques i a una forta depressió. El 1904 va publicar la seua novel·la Il Fu Mattia Pascal ("El difunt Maties Pascal"), possiblement basada en aquesta traumàtica experiència, que es va constituir en un enorme èxit, sent traduïda ràpidament a diversos idiomes.

Pirandello va morir el 10 de desembre de 1936 a la seva residència de Roma.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Dels sentiments de decepció que els seus pares, especialment Caterina, van patir després de l'establiment de la unificació i la seua posterior i traumàtica realitat, Pirandello extrauria bona part de l'atmosfera emocional que caracteritzaria els seus escrits, especialment la novel·la I Vecchi e I Giovani ("Els vells i els joves"). És també possible que la sensació de traïció i ressentiment inculcara en el jove Luigi la desproporció entre ideals i realitat que subratlla en el seu assaig L'Umorismo ("L'humorisme").

L'any 1934 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura pel seu valor i representació ingeniosa de l'art dramàtic i teatral.

Obra seleccionada[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

Prosa[modifica | modifica el codi]

  • 1894: Amori senza amore
  • 1902: Beffe dellamorte e della vita
  • 1902: Quand'era matto
  • 1904: Bianche e neve
  • 1906: Erma bifronte
  • 1910: La vita nuda
  • 1922: Nuvele pentru un an

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • 1893: L'esclusa
  • 1904: Il fu Mattia Pascal
  • 1909: I vecchi e i giovani
  • 1911: Suo marito
  • 1914: Il turno
  • 1919: Quaderni di Serafino Gubbio, operatore
  • 1924: Uno, nessuno e centomila

Teatre[modifica | modifica el codi]

Traduccions al català[modifica | modifica el codi]

Teatre

  • És així, si us ho sembla. Traduccio de Bonaventura Vallespinosa.
  • El barret de cascavells. Traducció de Josep Maria de Sagarra.
  • El goig de ser com cal. Traducció de Bonaventura Vallespinosa.
  • El joc dels papers. Traducció de Bonaventura Vallespinosa.
  • Patent professional. Traducció de Bonaventura Vallespinosa.
  • L'home, la bèstia i la virtut. Traducció de Rodolf Sirera.
  • Sis personatges en cerca d'autor. Traducció de Bonaventura Vallespinosa.
  • L'imbècil. Traducció de Bonaventura Vallespinosa.
  • Enric IV. Traducció de Bonaventura Vallespinosa.
  • Aquesta nit improvisem. Traducció de Maria Aurèlia Capmany.
  • Els gegants de la muntanya. Traducció de Xavier Romeu.
  • L'home de la flor a la boca ; seguit d'Un dia ; Al vespre, un gerani. Traducció de Carlota Subirós Bosch.

Novel·la i conte

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

En honor seu s'anomenà l'asteroide (12369) Pirandello descobert el 8 de febrer de 1994 per Eric Walter Elst.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luigi Pirandello