Luis Aliaga
Fra Luis Aliaga Martínez (Saragossa, 1566 — 11 de desembre de 1626). Dominic aragonés que fou confessor reial i inquisidor general.
Biografia [modifica]
Luis Aliaga neix l'any 1566 a Saragossa, fill de Pablo Aliaga, natural de L'Anglesola, i de Gracia Martínez, de Saragossa, posseïdors d'una tenda de tèxtils. El seu pare mor prematurament, i sa mare s'ocupa de tot fins que el prior del convent de predicadors de Saragossa, Jerónimo Xavierre, es fa càrrec de l'educació, tant d'ell com del seu germà menor, Isidoro Aliaga.[1]
Entra en el convent de Saragossa i professa el 3 de novembre de 1582. Segueix els estudis i acaba donant classes de Teologia a la universitat de Saragossa, on obtingué la càtedra.[2]
Al començament de 1605 renuncia a la càtedra per ocupar el càrrec de prior en el nou convent de dominics de Sant Ildefons de Saragossa.[3][2] A finals de 1606, quan Jerónimo Xavierre, que era mestre general dels predicadors, és nomenat confessor reial, Luis Aliaga l'acompanya com a auxiliar, i poc després ell mateix és nomenat confessor del duc de Lerma, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja. El 6 de desembre de 1608, ja mort Xavierre, ocupa el càrrec de confessor reial.[4] En juliol de 1614 és nomenat inquisidor supernumerari del consell general de la Inquisició.[5] En 1615 és nomenat membre del Consell d'Estat.[6]
En 1618 pren partit pel duc d'Uceda, Cristóbal Gómez de Sandoval y de la Cerda, fill del duc de Lerma, qui passa a ser el nou favorit del rei Felip III, i Luis Aliaga surt enfortit. El 28 de gener de 1619, amb el suport del rei i del duc d'Uceda, és nomenat inquisidor general,[5] càrrec que compagina amb el de confessor reial.[7]
Mort Felip III, el 31 de març de 1621, el nou rei treu el seu propi grup de poder encapçalat pel Comte-duc d'Olivares i aparta de la cort els favorits del seu pare, entre ells el propi Luis Aliaga. L'inquisidor general és reclòs en el convent de Predicadors d'Huete (Conca) el 22 d'abril i s'inicia una campanya de desprestigi, amb un procés en el Sant Ofici per luteranisme i materialisme.[8] Més tard és traslladat a convents de Guadalajara, Velilla, Barajas, on continua la reclusió.[9][10] En setembre de 1626 demana i obté la llicència per residir en el convent de Sant Ildefons de Saragossa.[11]
Mor l'11 de desembre de 1626 en Saragossa,[10] i fou soterrat en el convent de predicadors de dita ciutat.[12]
Referències [modifica]
- ↑ Callado Estela 2002: pp. 123-124.
- ↑ 2,0 2,1 Madalena 1746: p. 51.
- ↑ Callado Estela 2002: p. 124.
- ↑ Callado Estela 2002: p. 125.
- ↑ 5,0 5,1 Callado Estela 2002: p. 128.
- ↑ Poutrin 2006: p. 15.
- ↑ Poutrin 2006: p. 16.
- ↑ Callado Estela 2002: p. 130.
- ↑ Callado Estela 2002: p. 133.
- ↑ 10,0 10,1 Madalena 1746: p. 52.
- ↑ Callado Estela 2002: p. 136.
- ↑ Callado Estela 2002: p. 137.
Bibliografia [modifica]
- Callado Estela, Emilio. «Parentezco y lazos de poder: las relaciones del arzobispo de Valencia fray Isidoro Aliaga con su hermano fray Luis Aliaga, confesor regio e inquisidor general (siglo XVII)». En Congreso Internacional "Espacios de poder: Cortes, ciudades y villas (s-XVI-XVIII)" (Universidad Autónoma de Madrid, octubre 2001). Volumen I. Madrid: Universidad Autónoma, 2002, pp. 123-138. ISBN 84-607-5999-7. (castellà)
- Madalena, Thomás. Manual de los dominicos, informe de los blasones más gloriosos de la religión de predicadores, ordenado con fragmentos históricos de autores propios y estraños, antiguos y modernos. En Zaragoza: Por Francisco Moreno, impressor, 1746. (castellà)
- Poutrin, Isabelle. «Cas De Conscience Et Affaires D'État: Le Ministère Du Confesseur Royal En Espagne Sous Philippe III». Revue d'histoire moderne et contemporaine 53-3 (juliol-setembre 2006), 7-28. (francès)
