Luis Enrique Martínez García

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Luis Enrique)
Infotaula de personaLuis Enrique Martínez García

Luis Enrique a la banqueta del Barça el 2015 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 maig 1970 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Gijón (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsLucho
Alçada1,80 m
Activitat
Ocupaciófutbolista (–2004), entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipCentrecampista, Davanter (retirat)
Clubs juvenils
Anys Equip
1981–1988
1984–1988		 Sporting de Gijón
→ La Braña (cedit)
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1988–1990
1989–1991
1991–1996
1996–2004		 Sporting B
Sporting de Gijón
Reial Madrid CF
FC Barcelona		 27
36
157
207		 5
14
15
73
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1990–1991
1991–1992
1991–2002
1999–2000		 Espanya Espanya sub-21
Espanya sub-23
Espanya Espanya
Astúries Astúries		 5
14
62
2		 0
3
12
0
Equips entrenats
2008–2011
2011–2012
2013–2014
2014–2017
2018–2019
2019–2022
2023-....		 FC Barcelona B
AS Roma
Celta de Vigo
FC Barcelona
Espanya Espanya
Espanya Espanya
Paris Saint-Germain Football Club
Participà en
2002Mundial de Futbol 2002
1998Mundial de Futbol 1998
juny 1996Eurocopa 1996
1994Mundial de Futbol 1994
1992Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webluisenrique21.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): LUISENRIQUE21 Twitch: luisenrique21 FIFA: 77892 UEFA: 12928 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1988–1990 Sporting de Gijón B 27(5)
1989–1991 Sporting de Gijón 36(15)
1991–1996 Reial Madrid CF 157(15)
1996–2004 FC Barcelona 207(73) Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
1990–1991   Espanya sub-21 5(0)
1991–1992   Espanya sub-23 14(3)
1991–2002   Espanya 62(12)
2000–2000   Astúries 1(0) Modifica el valor a Wikidata
  Entrenador
2008–2011 FC Barcelona Atlètic
2011–2012 AS Roma
2013–2014 Celta de Vigo
2014–2017   FC Barcelona
2018–2019   Espanya
2019–2022   Espanya
2023– Paris Saint-Germain Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Futbol
Jocs Olímpics
Or Barcelona 1992 Espanya

Luis Enrique Martínez García (Xixón, 8 de maig de 1970) és un exfutbolista i entrenador de futbol asturià, va ser l'entrenador del FC Barcelona des de 2014 fins a maig de 2017.[1] Com a jugador, va destacar per la seva versatilitat, ja que va jugar a totes les posicions del camp excepte com a defensa central i com a porter. El març del 2004, Pelé el va incloure a la llista dels 125 millors futbolistes vius. Actualment és entrenador del París Saint-Germain.

Biografia[modifica]

Luis Enrique el 2014.

Va ingressar a l'Escola de futbol de Mareo a 11 anys. Els tècnics de les categories inferiors el van cedir quatre anys després a l'equip juvenil del Club Deportivo La Braña, on va ser fins que va complir els 18 anys. El Real Sporting de Gijón va decidir recuperar-lo i incorporar-lo al seu equip filial, el Real Sporting de Gijón B, que jugava a Tercera Divisió. En aquest equip va coincidir amb jugadors que després assolirien gran fama, com Manjarín i Juanele. Va debutar amb el Sporting a Primera el 24 de setembre de 1989, en un partit davant el CD Màlaga (0-1), disputat a El Molinón.

La seva consagració a primera divisió va arribar l'any següent, quan va aconseguir fer 14 gols jugant com a davanter a les ordres de Ciriaco Cano i classificant l'Sporting per a la Copa de la UEFA gràcies a un gran gol a l'últim partit a Mestalla davant el València (0-1). Aquests fets van motivar que el fitxés el Reial Madrid per 250 milions de pessetes a l'acabar la temporada, convertint-se en un dels traspassos més rendibles en la història blanc-i-vermella. També va formar part de la selecció que va aconseguir l'or en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

El seu primer any a l'equip blanc no va arribar a triomfar com s'esperava d'ell, en part a causa que va ocupar les posicions de lateral esquerre o interior dret, on no estava acostumat de jugar. Benito Floro, tècnic del Madrid la temporada 92/93, va decidir donar-li una nova oportunitat a l'equip, malgrat que la directiva havia pensat cedir-lo. Aquesta vegada li va tocar jugar com a lateral esquerre.

Al mundial dels Estats Units de 1994 va tenir lloc un dels esdeveniments més coneguts de la seva carrera. Després de jugar dos dels tres partits de la classificació, on un gol seu, en el partit de vuitens de final davant de Suïssa, va contribuir al triomf d'Espanya, els va tocar enfrontar-se a Itàlia. Mauro Tassotti li va donar una colzada a la cara i li va trencar el nas, i malgrat que ambdós jugadors estaven en l'àrea, l'àrbitre Sandor Puhl no va sancionar penal. El partit va finalitzar amb la derrota d'Espanya per 2-1 i amb la consegüent eliminació del campionat. La imatge de Luis Enrique sagnant, amb la samarreta tacada, és potser la més recordada d'aquest mundial pels aficionats espanyols.

A la temporada següent, amb Valdano a la banqueta del Reial Madrid, (temporada 94-95), Luis Enrique va viure una de les seves millors etapes al Bernabéu. Aquesta vegada com a interior dret aconseguint, per exemple, una esplèndida golejada davant del FC Barcelona per 5-0. Luis Enrique va marcar un dels 5 gols. En la recta final del campionat, el club blanc es proclamaria campió de lliga.

Desgraciadament per a l'asturià, la temporada 95-96 fou una de les pitjors de la història del Reial Madrid, perdent la final de la Supercopa d'Espanya davant del Deportivo, caient davant l'Espanyol en vuitens de final de la Copa del Rei i sent eliminat davant la Juventus FC en quarts de final de la Copa d'Europa. En la Lliga, el Madrid va acabar en sisè lloc, posició que els deixava fins i tot fora dels llocs que donaven accés a la Copa de la Uefa.

Lorenzo Sanz va decidir no renovar el seu contracte el 1996 i l'asturià va fitxar pel Futbol Club Barcelona. Al club blaugrana es va trobar amb un vell amic del Sporting, el 'Pitu' Abelardo, amb el qual ja havia iniciat la seva carrera en el Xeitosa de futbol sala i amb qui l'unia una forta amistat. El seu primer any al club català, sota les ordres de l'anglès Robson va assolir la xifra de 17 gols i va tenir una molt bona temporada.

L'any següent, sota les ordres de Van Gaal, va tornar a ser una peça fonamental de l'equip, actuant sobretot en el centre del camp. Aquell any va aconseguir el seu rècord golejador, marcant 18 gols. Amb aquests números, Clemente el va convocar per al Mundial de França '98, on va fer un dels sis gols que l'equip espanyol va marcar davant Bulgària i en el qual va tenir una actuació bastant bona.

El 16 de maig de 2004 va jugar el seu últim partit com a professional davant el Racing de Santander, acabant així una etapa de vuit temporades com a jugador barcelonista, la més fructífera de la seva carrera, en la qual va arribar a 300 partits amb el Barça.[2] El club li va preparar un homenatge i el seu entrenador Rijkaard, el va incloure a l'equip titular. Va jugar fins al minut 59 en què va ser substituït per Overmars entre els aplaudiments dels aficionats.

Després de retirar-se es va traslladar a viure amb la seva família una temporada a Austràlia per poder practicar una de les seves majors aficions: el surf. També va participar en la marató de Nova York de 2005, Amsterdam 2006, Florència 2007 i la "Marathon des Sables" 2008.

També practica el triatló, encara que no de forma professional.[3]

Carrera com a entrenador[modifica]

Luis Enrique celebrant la consecució de la Supercopa d'Europa 2015 amb el Barça.

Va ocupar el càrrec d'entrenador del Futbol Club Barcelona B, de Segona Divisió B, substituint així Pep Guardiola en el càrrec, des del 18 de juny de 2008, dia que Joan Laporta fa oficial la seva contractació. El juny de 2013 va fitxar pel Celta de Vigo,[4][5][6] i a final d'aquesta mateixa temporada, concretament el 19 de maig de 2014, el Futbol Club Barcelona feia oficial la contractació de Luis Enrique com a nou entrenador per dues temporades, en substitució de Gerardo "Tata" Martino.[1][7] Degut a la seva molt reeixida primera temporada, en la qual va guanyar la lliga 2014-15, la Copa 2014-15 i la Champions 2014-15, el Barça li va millorar i ampliar el contracte fins a 2017, fet que es va anunciar el 10 de juny de 2015, després d'un llarg període en què l'entrenador asturià no s'havia volgut pronunciar sobre la seva continuïtat.[8]

Durant la seva segona temporada al club, dos mesos després de la consecució del segon triplet del club, va guanyar la Supercopa d'Europa 2015, el que suposava el seu quart trofeu com a entrenador blaugrana.[9][10] Amb aquesta victòria, també esdevenia el quart home en guanyar el títol com a jugador i com a entrenador, després de Carlo Ancelotti, Pep Guardiola i Diego Pablo Simeone.[11]

El maig de 2017 va deixar el càrrec d'entrenador del Barça per voluntat pròpia, després de tres temporades en què va aconseguir nou títols de 13 possibles i va sumar més del 76% de victòries. Luis Enrique va assolir amb el Barça guanyar tres títols de Copa del Rei, dos campionats de Lliga i un subcampionat disputat fins a l'última jornada i una Lliga de Campions, a banda d'una Supercopa d'Espanya, una Supercopa d'Europa i un Mundial de Clubs.[12] El substituí en el càrrec Ernesto Valverde.[13]

El 9 de juliol de 2018 es va anunciar la seua contractació com seleccionador de Selecció espanyola de futbol.[14] Va debutar el 8 de setembre amb una victòria per 1-2 davant la Selecció de futbol anglesa en la primera jornada de la Lliga de les Nacions de la UEFA celebrada en l'estadi d'Wembley.[15] Des del 26 de març de 2019, un problema familiar li va impedir dirigir els enfrontament corresponentes a la classificació per a l'Eurocopa 2020 i, finalment, el 19 de juny es va anunciar que abandonava el càrrec de seleccionador.[16]

El 19 de novembre de 2019, la RFEF va confirmar la tornada a la selecció española.[17] El 8 de desembre de 2022, després de l'eliminació d'Espanya en octaus de final del Mundial de Qatar, es va anunciar que no renovaria el seu contracte.[18]

El 5 de juliol de 2023, va ser presentat com a nou entrenador del Paris Saint-Germain F. C. fins al juny de 2025.[19] Entre les primeres decisions que va prendre l'entrenador, hi va haver les de no comptar amb Neymar i Verratti.[20]

Clubs[modifica]

Com a jugador[modifica]

Club Any
C.D. La Braña 1984-1988
Real Sporting de Gijón B 1988-1989
Real Sporting de Gijón 1989-1991
Reial Madrid CF 1991-1996
FC Barcelona 1996-2004

Com a entrenador[modifica]

Club Any
FC Barcelona B 2008-2011
AS Roma 2011-2012
RC Celta de Vigo 2013-2014[5][6]
FC Barcelona 2014-2017
Selecció Espanyola de Futbol 2018-2022
Paris Saint-Germain Football Club 2023-....

Palmarès[modifica]

Com a jugador[modifica]

Campionats estatals[modifica]

Títol Club Any
Copa del Rei Reial Madrid CF 1992-1993
Supercopa d'Espanya Reial Madrid CF 1993
Lliga espanyola de futbol Reial Madrid CF 1994-1995
Supercopa d'Espanya FC Barcelona 1996
Copa del Rei FC Barcelona 1996-1997
Lliga espanyola de futbol FC Barcelona 1997-1998
Copa del Rei FC Barcelona 1997-1998
Lliga espanyola de futbol FC Barcelona 1998-1999

Copes internacionals[modifica]

Títol Equip Any
Recopa d'Europa FC Barcelona 1997
Supercopa d'Europa FC Barcelona 1998

Distincions individuals[modifica]

Distinció Any
Premi Don Balón al jugador revelació 1990-1991

Com a entrenador[modifica]

Campionats estatals[modifica]

Títol Club Any
Lliga BBVA FC Barcelona 2014-15[21]
Copa del Rei FC Barcelona 2014-15[22]
Lliga BBVA FC Barcelona 2015-16[23]
Copa del Rei FC Barcelona 2015-16[24]
Supercopa d'Espanya FC Barcelona 2016[25]
Copa del Rei FC Barcelona 2016-17[26]
Supercopa francesa Paris Saint-Germain FC 2023

Campionats internacionals[modifica]

Títol Club Any
Lliga de Campions FC Barcelona 2014-15[27]
Supercopa d'Europa FC Barcelona 2015[9][10]
Campionat del Món de Clubs FC Barcelona 2015[28]

Estadístiques de clubs[modifica]

Club Temporada Lliga Copa Europa Altres[29] Total
Par. Gols Part. Gols Part. Gols Part. Gols Part Gols
Sporting de Gijón 1989-90 1 0 - - - - - - 1 0
1990-91 35 14 9 3 - - - - 44 17
Total 36 14 9 3 0 0 0 0 45 17
Reial Madrid CF 1991–92 29 4 6 1 6 0 - - 41 5
1992–93 34 2 6 0 8 1 - - 48 3
1993–94 28 2 4 1 6 0 2 0 40 3
1994–95 35 4 2 0 6 0 - - 43 4
1995–96 31 3 0 0 8 0 2 0 41 3
Total 157 15 18 2 34 1 4 0 213 18
FC Barcelona 1996–97 35 17 7 1 7 0 2 0 51 18
1997–98 34 18 6 3 6 4 1 0 47 25
1998–99 26 11 3 0 3 1 2 0 34 12
1999-00 19 3 5 3 7 6 2 0 33 12
2000–01 28 9 4 1 9 6 - - 41 16
2001–02 23 5 0 0 15 6 - - 38 11
2002–03 18 8 0 0 8 2 - - 26 10
2003–04 24 3 1 0 5 2 - - 30 5
Total 207 73 26 8 60 27 7 0 300 109
Totals 400 102 53 13 94 28 11 0 558 144

Selecció espanyola[modifica]

Ha estat internacional amb la selecció espanyola en 62 ocasions. Actualment, és el 10è jugador amb més participacions.

Participacions en Copes del Món[modifica]

Mundial Seu Resultat
Copa del Món de Futbol 1994 Estats Units Quarts de final
Copa del Món de Futbol 1998 França Primera fase
Copa del Món de Futbol 2002 Corea del Sud i Japó Quarts de final

Participacions en Eurocopes[modifica]

Eurocopa Seu Resultat
Eurocopa 1996 Anglaterra Quarts de final

Participacions en Jocs Olímpics[modifica]

Jocs Olímpics Seu Resultat
Jocs Olímpics 1992 Barcelona Or

Notes i referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Luis Enrique firmarà per dues temporades, arriba Ter Stegen i tornen Rafinha i Deulofeu». 324.cat, 19-05-2014. [Consulta: 19 maig 2014].
  2. ↑ «Sergi Roberto, 300 games for Barça». FC Barcelona, 25-04-2021 [Consulta: 27 abril 2021].
  3. ↑ (castellà) Blog de Luis Enrique- L'any 2007 va participar i finalitzar l'Ironman de Frankfurt
  4. ↑ «Luis Enrique, nuevo entrenador del Celta» (en castellà). Cadena SER, 08-06-2013. Arxivat de l'original el 2013-07-12. [Consulta: 8 juny 2013].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Luis Enrique, nuevo entrenador del Real Club Celta» (en castellà). Web del RC Celta de Vigo. Arxivat de l'original el 2013-06-11. [Consulta: 8 juny 2013].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Luis Enrique dirigirá al Celta» (en castellà). Web del diari Marca. [Consulta: 8 juny 2013].
  7. ↑ «Luis Enrique, entrenador del FC Barcelona per a les pròximes dues temporades». Lloc web del FC Barcelona, 19-05-2014. [Consulta: 21 maig 2014].
  8. ↑ «Luis Enrique amplia i millora el seu contracte amb el Barça fins al 2017». 324.cat. [Consulta: 9 juny 2015].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Pedro le regala la Supercopa de Europa al Barça» (en castellà). diari Sport, 11-08-2015. [Consulta: 11 agost 2015].
  10. ↑ 10,0 10,1 «El darrer acte de servei de Pedro dona la Supercopa més esbojarrada al Barça (5-4)». diari Ara, 11-08-2015. [Consulta: 12 agost 2015].
  11. ↑ «Luis Enrique, cuarto ganador de la Supercopa como entrenador y jugador» (en castellà). Marca, 11-08-2015. [Consulta: 12 agost 2015].
  12. ↑ «Luis Enrique s'acomiada del Barça amb nou títols en tres temporades». 324.cat, 28-05-2017. [Consulta: 28 maig 2017].
  13. ↑ «El FC Barcelona fa oficial el nomenament d'Ernesto Valverde com a nou entrenador». 324.cat, 29-05-2017. [Consulta: 29 maig 2017].
  14. ↑ «Selección Española: Luis Enrique, nuevo seleccionador de España» (en castellà), 09-07-2018. [Consulta: 12 agost 2023].
  15. ↑ Díaz, José Félix. «España sale del pozo y saca pecho», 08-09-2018. [Consulta: 8 setembre 2018].
  16. ↑ «Luis Enrique no sigue como seleccionador y Robert Moreno le sustituye» (en castellà), 19-06-2019. [Consulta: 12 agost 2023].
  17. ↑ «Luis Enrique será el seleccionador de España en la Eurocopa 2020 en substitució de Robert Moreno», 19-11-2019. [Consulta: 19 novembre 2019].
  18. ↑ «Luis Enrique deja de ser seleccionador: Luis De la Fuente es su sustituto», 08-12-2022. [Consulta: 8 desembre 2022].
  19. ↑ Onrubia, Andrés. «¡Oficial: Luis Enrique al PSG!», 05-07-2023. [Consulta: 5 juliol 2023].
  20. ↑ «Más madera en el PSG: Luis Enrique comunica a Neymar y Verratti que no cuenta con ellos». El Periodico, 09-08-2023 [Consulta: 10 agost 2023].
  21. ↑ «El Barça es proclama campió de Lliga amb un gol de Messi al Calderón (0-1)». 324.cat, 17-05-2015. [Consulta: 18 maig 2015].
  22. ↑ «El Barça derrota l'Athletic per 1-3 en una final de Copa que es recordarà per sempre gràcies a un gol antològic de Messi». 324.cat, 31-05-2015. [Consulta: 31 maig 2015].
  23. ↑ Fibla, Albert. «El Barça guanya amb claredat a Granada i s'emporta la lliga». El Punt Avui, 14-05-2016. [Consulta: 17 maig 2016].
  24. ↑ «El Barça s'embutxaca la 28a Copa del Rei a la pròrroga en un partit molt accidentat (2-0)». 324.cat, 22-05-2016. [Consulta: 22 maig 2016].
  25. ↑ Besa, Ramon. «Messi levanta la Supercopa de España 2016» (en castellà). El País, 18-08-2016. [Consulta: 18 agost 2016].
  26. ↑ Ovalle, Santi. «El Barça, campió de la Copa de Messi (3-1)». elmon.cat, 27-05-2017. Arxivat de l'original el 2017-06-04. [Consulta: 29 maig 2017].
  27. ↑ «El Barça guanya la seva cinquena Champions (1-3) i toca el cel a Berlín». diari Ara. [Consulta: 6 juny 2015].
  28. ↑ Carballo, David. «El Barça supera la duresa del River Plate i conquereix el tercer Mundial de Clubs (3-0)». 324.cat, 20-12-2015. [Consulta: 21 desembre 2015].
  29. ↑ Inclou la Supercopa d'Espanya

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luis Enrique Martínez García


Precedit per:
Sergi Barjuan 		Capità del FC Barcelona
2002–2004 		Succeït per:
Carles Puyol


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Luis_Enrique_Martínez_García&oldid=33322626»