Luis Gianneo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Luis Gianneo
Naixença: 9 de gener de 1897
Buenos Aires, Argentina
Defunció: 15 d'agost de 1968 (als 71 anys)
Buenos Aires, Argentina
Nacionalitat: Argentina Argentina
Activitat principal: Compositor
Altres activitats: Pedagog i director d'orquestra

Luis Gianneo (Buenos Aires, Argentina, 9 de gener de 1897 - 15 d'agost de 1968) fou un compositor, pedagog i director d'orquestra argentí.

Estudià piano amb Luis Romaniello i Ernesto Drangosch; harmonia, amb Constantino Gaito, contrapunt, amb Eduardo Pornarini. S'establí a Tucumán durant els anys 1923-43, on desenvolupà una important labor pedagògica, com a professor en el Col·legi Ncional d'aquella ciutat i director del Institut Musical de la mateixa, centre en el que també ensenyà piano i harmonia. El 1938 interrompi temporalment totes aquestes activitats, en aconseguir una beca de la Comissió Nacional de Cultura, amb l'objecte que ampliés estudis a Itàlia, França i Alemanya; dirigí, en aquest temps, l'Orquestra del Reial Conservatori de Torí. També ensenyà en l'Escola de Belles Arts de la Universitat del Plata.

Establert definitivament a Buenos Aires, fundà l'Escola Normal de Música i Declamació, de la que en fou director, fundà i dirigí l'Orquestra Simfònica Juvenil, dirigí l'Orquestra Simfònica de la Ràdio El Mundo, prengué part activa en la fundació del grup Renovación, dirigí el Conservatori Nacional de Música Carlos López Buchardo, fou elegit vicepresident de la Societat Argentina d'Educació Musical i designat per al mateix càrrec en el Circulo de Becarios i Premiados de la Comissió Nacional de Cultura (1946). Restà al front de l'Orquestra de l'Associació del Professorat Orquestral de Buenos Aires i la Filharmònica de Rosario.

Premis[modifica | modifica el codi]

  • Municipalitat de Buenos Aires (1925 i 1946),
  • Associació del Professorat Orquestral (1929 i 1930),
  • Turay-Turay, poema simfònic,
  • El taro en flor, poema simfònic,
  • Comissió Provincial de Belles Arts de Tucumán (1936),
  • Comissió Nacional de Cultura (1941),
  • Free Library de Filadèlfia, pel Concert Aymard, per violí i orquestra,
  • Municipalitat de Buenos Aires (1946), per Transfiguración, per a baríton i orquestra.

Obra[modifica | modifica el codi]

  • Pampeana, (1936),
  • La leyenda del cacuy, (1936),
  • Canción y danza, (1936),
  • Sinfonietta, (homenatge a Haydn, 1943),
  • Variacions sobre un tema de tango,
  • Obertura per a una comèdia infantil,
  • Concert, per a piano i orquestra,
  • Blancaneus, (ballet),
  • Simfonia Antifona,
  • Angor Dei, (cantata),
  • Overtura del Sesquicentenario,
  • Poema de la Saeta, per a veu i petita orquestra, sobre poemes de Federico García Lorca,

Música de cambra[modifica | modifica el codi]

  • Dos minuets,
  • Concertino-Serenata, per a nou instruments,
  • Divertimento, per a flauta, clarinet i fagot,
  • Quatre Quartets,
  • Tres Tríos,
  • Diverses sonates per a violí i violoncel, amb piano,
  • Diverses peces per a piano,
  • Coples, per a cant i piano.

La seva obra a part del folklore argenti, qualitat que conservà a través d'una primera etapa impressionista, una segona de tall neo-clàssic i, finalment, adaptant-lo en el possible a les noves tècniques més o menys atonals i serials.

Havia col·laborat en el diari La Prensa, de Buenos Aires, i en la revista Sarmiento, de Tucumán.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]