Luis González Bravo

Luis González Bravo
President del Consell de Ministres d'Espanya
Mandat 1843 – 1844
Precedit per	Salustiano Olózaga
Succeït per	Ramón María Narváez y Campos
Mandat 1868 – 1868
Precedit per	Ramón María Narváez y Campos
Succeït per	José Gutiérrez de la Concha
Naixement	8 de juliol de 1811 Cadis
Mort	1 de setembre de 1871 (als 60 anys) Biàrritz
Professió	Polític
Ètnia o nacionalitat	Espanya

Luis González Bravo (Cadis, 8 de juliol de 1811 - Biàrritz, 1 de setembre de 1871) fou un periodista i polític espanyol.

Biografia

Va estudiar lleis a Alcalá de Henares. Militant del Partit Progressista durant la Regència de Maria Cristina de Borbó va participar en la Milícia Nacional, va ser Diputat per Cadis en 1841, adquirint més temprança i moderació, el que li va permetre amb el suport de Narváez ser nomenat President del Consell de Ministres des del 5 de desembre de 1843 al 3 de maig de 1844.

Va treballar per a Narváez dissolent la Milícia Nacional, va declarar el estat de setge, va dissoldre els ajuntaments, va imposar la censura a la premsa i va acusar Olozaga de tractar d'intrigar contra la futura reina Isabel II quan era President del Consell. També va crear la Guàrdia Civil. La seva caiguda del govern el va dur com a diplomàtic a Lisboa. Després del seu retorn a Espanya i davant les seves diatribes contra els propis companys que li havien donat suport, va fugir durant la revolució de 1854 tement per la seva vida.

Ja en 1864 va ser nomenat Ministre de la Governació amb Narváez quan la política espanyola havia adquirit un clar to reaccionari, sent responsable dels successos de la nit de San Daniel, havent de dimitir en 1865 per a tornar novament l'any següent com a Ministre de la Governació i el 1868 altre cop com a President del Consell. La seva actuació visceral va ser un més dels elements que van deslligar la revolució de 1868 que va donar pas al Sexenni Democràtic i la caiguda d'Isabel II. Es va exiliar a Biàrritz i es va unir als carlins. També va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola.