Luis Melián Lafinur

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Luis Melián Lafinur (10 de gener de 1850 - 1939) fou un jurista, assagista, diplomàtic, professor i polític uruguaià.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era fill de Bernardo Melián i de Florencia Lafinur.

Va obtenir el seu títol d'advocat a la Universitat de Buenos Aires el 1870. Va participar en dos aixecaments armats: la Revolució del Quebracho el 1886 i novament a la Revolució de 1904.[1] Conjuntament amb Carlos María de Pena va fundar la Unió Liberal el 1891.[2]

Va representar l'Uruguai a la Conferència Panamericana de 1906 a Rio de Janeiro, i al mateix temps va ser nomenat Ministre Plenipotenciari davant els Estats Units, Mèxic i Cuba.

En la seva activitat periodística va arribar a ser editor de dos periòdics, El Plata i La Razón.[1]

En el període 1908-1909 va presidir l'Ateneu de Montevideo.[3]

Era l'oncle de l'autor argentí Jorge Luis Borges,[4] qui parla d'ell en la seva narrativa Funes, el memorioso i al poema The Dagger.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Parker, William Belmont. Uruguayans of Today. The Hispanic Society of America, 1921, p. 339-341. 
  2. Cuando el "Unicato" se fue (castellà)
  3. Luis Melián Lafinur en el Ateneo de Montevideo (castellà)
  4. Woodall, James. «Borges: A Life, Chapter One», Desembre 1998. [Consulta: 19-06-2007].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luis Melián Lafinur Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Funes, the Memorious - La col·lecció de Borges a la llibreria de la Universitat de Virgínia. Text complet.