Luis Paret y Alcázar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La carta de Luis Paret

Luis Paret y Alcázar (Madrid, 1746 - 1799) fou un pintor espanyol, d'estil molt personal, més proper al Rococó que al Neoclassicisme. La seva temàtica és molt variada, amb paisatges, escenes d'interior, i retrats, entre d'altres.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va cursar estudis des dels deu anys a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Pensionat a Roma(1763-1766), per Lluís Antoni d'Espanya germà menor del rei Carles III d'Espanya, es va incorporar al taller de Charles de la Traverse, a Madrid.[1] Complicat en els assumptes amorosos del seu protector, va ser enviat a Puerto Rico (1775), on va crear escola (José Campeche). Va tornar a Espanya el 1778, tot i que va mantenir el seu allunyament a 40 llegües de la cort, encarregant-se-li una sèrie de paisatges cantàbrics, residint a Bilbao.

Ingressa en l'Acadèmia al mateix temps que Goya, i és autoritzat per a tornar a la cort el 1788. En els últims anys de la seva vida passa apurs econòmics.[2]

Obra[modifica | modifica el codi]

Entre les seves pintures més cèlebres, destaquen: "La botiga de modes" (Museu Lázaro Galdiano, Madrid), "Diógenes" (Acadèmia de San Fernando), "Vista de l'Arenal de Bilbao" i "Vista de Fuenterrabía" (Museu de Belles Arts de Bilbao) i diverses del Museu del Prado, com un "Autorretrat", "Les parelles reals", "Jurament del príncep d'Astúries", "Vista del Jardí Botànic" (inacabada).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Luna (2007) p.152
  2. de Villena, Luis Antonio. «Gairebé un desconegut». Bonart [Girona], núm. 130, agost 2010, p. 009. ISSN: 1885-4389.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Luna, Juan José. «Paret i el seu llegat». A: Natures mortes.De Sánchez Cotán a Goya. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2007. ISBN 978-84-8043-171-2. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luis Paret y Alcázar