Luise Rainer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Luise Rainer
Luise Rainer, a principi dels anys 30
Luise Rainer, a principi dels anys 30
Naixença: 12 de gener de 1910 (1910-01-12) (104 anys)
Düsseldorf (Imperi Alemany)[1]
Nacionalitat: Imperi Alemany Imperi Alemany
Estats Units Estats Units
Regne Unit Regne Unit
Cònjuge/s: Clifford Odets (1937–1940)
Robert Knittel (1945–1989)
Fills: Francesca Knittel-Bowyer (1946)
Premis Oscar
Millor actriu
1937 - The Great Ziegfeld
1938 - The Good Earth

Pàgina sobre Luise Rainer a IMDb

Luise Rainer (Düsseldorf, Imperi Alemany, 12 de gener de 1910)[2] és una actriu alemanya nacionalitzada estatunidenca. Ha guanyat dues vegades el premi Oscar a la millor actriu; posseeix el rècord d'haver estat la primera actriu en aconseguir aquest premi dues vegades consecutives. Fou descoberta per la Metro-Goldwyn-Mayer quan buscadors de talents de l'estudi la veieren actuar al escenaris de Àustria i Alemanya i, també, després d'aparèixer en pel·lícules austríaques. Actualment, amb més de cent anys, és la guanyadora d'un Oscar de més edat i és una de les poques actrius que sobreviuen de les de la dècada del 1930. Luise resideix actualment al Regne Unit.

La seva formació es va iniciar a Alemanya a partir dels 16 anys amb el principal director d'escena austríac, Max Reinhardt. Amb els anys, actuant a Viena amb el grup de teatre de Reinhardt, arribà a ser reconeguda com una gran actriu. Els crítics "entusiasmat" sobre les seves actuacions i la qualitat com a actriu. Descoberta per la MGM, el 1935, va signar amb ells un contracte de tres anys i van anar a Hollywood. Una sèrie de cineastes va anticipar que podria convertir-se en una altra Greta Garbo. El seu primer paper americà va ser a la pel·lícula Escapade (1935), que aviat trobà continuïtat amb una part relativament petita al biopic musical The Great Ziegfeld (1936); malgrat les seves poques aparicions a la pel·lícula, "va impressionar als espectadors" i no tan sols fou nominada, sinó que va guanyar l'Oscar a la millor actriu. Més tard va ser batejada com "la llàgrima vienesa" per la seva dramàtica escena del telèfon en la pel·lícula.[3]

El 1936 va ser candidata a protagonitzar la pel·lícula Camille (Margarita Gautier) però el paper va recaure en Greta Garbo. En el seu següent paper, el productor Irving Thalberg estava convençut que, malgrat el desacord de l'estudi, podria interpretar el paper d'un pobre pagesa xinesa a The Good Earth, basada en la novel·la de Pearl Buck sobre les dificultats a la Xina. El caràcter moderat que va aconseguir en aquesta interpretació contrastaren amb el seu personatge anterior i va guanyar un segon Oscar per davant de la Garbo.[4] Federico Fellini va escriure una escena per a ella a La dolce vita que mai s'aribà a filmar.[5]

Més tard comentaria que en guanyar dos Oscars consecutius, "res pitjor em podria haver passat"; les expectatives del públic a partir de llavors eren massa elevades. Després d'obtenir papers de poca importància en diverses pel·lícules –també va ser proposada per interpretar el personatge principal de Allò que el vent s'endugué que finalment interpretà Vivien Leigh–, la relació amb MGM s'enterbolí i va acabar la seva breu carrera de tres anys en el cinema; va retornar a Europa. La davallada de la seva carrera, alguns l'atribueixen també als consells del seu marit, el dramaturg [ [ Clifford Odets ] ] ,[6] i a la inesperada mort, als 37 anys, del seu productor, Irving Thalberg, a qui admirava molt. Alguns especialistes consideren que el seu cas és el més extremat d'una "víctima dels Oscar dins la mitologia de Hollywood".[7] Actualment viu a Londres.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

The Emperor's Candesticks, 1937
Any Títol Paper Notes
1932 Sehnsucht 202 Kitty
Madame hat Besuch
1933 Heut' kommt's drauf an Marita Costa
1935 Escapade Leopoldine Dur
1936 The Great Ziegfeld Anna Held Oscar a la millor actriu
New York Film Critics Circle Award for Best Actress
1937 The Good Earth O-Lan Oscar a la millor actriu
The Emperor's Candlesticks Comtessa Olga Mironova
Big City Anna Benton
1938 Toy Wife Gilberte 'Frou Frou' Brigard
The Great Waltz Poldi Vogelhuber
Dramatic School Louise Mauban
1943 Hostages Milada Pressinger
1997 The Gambler Àvia

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Brown, Mike. «Actress Luise Rainer on the glamour and grit of Hollywood's golden era». The Daily Telegraph, 22/10/2009 [Consulta: 22/10/2009].
  2. Parker, John (1947) Who's Who in the Theatre, 10th revised ed. London: Pitmans; p. 1176
  3. "Hilary Swank: The Sequel", Los Angeles Magazine, January 2002 p. 89
  4. Vieira, Mark A. Hollywood Dreams Made Real, Abrams (2008) p. 218
  5. La mujer que dejó a Garbo sin Óscar. Fernando López: La Nación (27 de septiembre de 2005)
  6. Affron, Charles, and Edelman, Rob. International Dictionary of Films and Filmmakers, St. James Press (1997) pp. 997–999
  7. Levy, Emanuel. All About Oscar: The History and Politics of the Academy Awards, Continuum International Publ. (2003) p. 314

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luise Rainer Modifica l'enllaç a Wikidata

Vídeos[modifica | modifica el codi]